Ací no paga ni Déu, de Dario Fo, és una bona mostra del teatre d’aquest clàssic modern: ideològic i combatiu, d’una banda, i amb diversos mèrits dramàtics, com són una gran rapidesa i uns tocs d’humor que arriben a ser hilarants.
Fo és un autor compromès, el que el converteix, alhora, en un autor molt històric, molt propi del seu temps. Les seves idees envelleixen amb la mateixa rapidesa amb la que canvia la societat, però, com neixen d’una voluntat clara, també són fàcilment actualitzables. (Sense que això ens obligui a ser-hi d’acord ni en el tot ni en la part.)
Ara bé, si Fo perdura, no és per la seva mescla de comunisme i anarquisme, sinó per la seva gran qualitat dramàtica. La intensificació dels gags, tant directament com a través dels diàlegs (quan un personatge narra a un altre el que li han explicat a ell), és molt ben treballada, i culmina en un final (II, xix) ben digne de P. Tinto: un guàrdia civil feliç d’haver quedat prenyat per un miracle de Santa Eulàlia.
L’he llegit en una versió de Bromera, traduïda i presentada per Empar Claramunt i Josep Ballester. No llegeixo italià, pel qual no puc comparar, però crec que la versió funciona molt bé i no acusa en excés el pas dels anys (és del 1992). Altrament, la introducció situa bé l’autor i les seves paradoxes, a més d’incloure diversos materials de treball.
Vegeu també:
podrian decirme el espacio , tiempo , personajes, estilo , … que hay en las diferentes escenas?
Bé, mentre jo et faig els teus deures, tu em fas la meva feina. Què te’n sembla? 😉
algú em pot dir els personatges i una breu descripció de ells, el espai o espais on trascorre l’història el temps extern e intern i la conclusió del llibre.
Gracies 😉
Vols dir si algú et fa els deures? Jo rai, si tu em fas la meva feina a mi em quedarà temps per a fer la teva, però com ací no paga ni Déu, no me’n refio! 😀
on em puc descargar el llibree?
No sé si hi ha edició electrònica, la veritat.
si ha dit descarregar, dubte que siga per a un llibre electrònic…