Els meus Reis

Dins del petit racó del bloc que reservo per mi mateix, he de dir-vos que els Reis han estat molt generosos i han dut molta alegria personal i literària. He sabut, per exemple, que aquest 2009 Ojobrusco farà un petit viatge internacional, ara en anglès, francès i portuguès, i a més anirà a Bolònia a provar sort i veure món. (Malhauradament, no el tindrem en la llengua en la qual va néixer, amb un primer nom fantàstic d’Endrapacingles; a canvi, són molt nombroses les biblioteques de la Diputació de Barcelona que el tenen disponible en gallec, dins una secció específica sovint etiquetada com IG.) No sé si el mateix 2009 o ja el 2010, vindrà també un segon àlbum il·lustrat a OQO (que adapta una història popular d’astúcia emprada contra la mesquinesa) i potser encara un tercer (que també vé de la tradició popular, però és un cas rar de tombatruites de la convenció en les relacions personals i home-dona).

Això pel que fa a la literatura amb gana (de lectors). Pel que fa a la satisfacció de la gana, és a dir al contacte directe amb els nanos, el passat dia 8 vaig poder gaudir de tot un dia de contes, riures, alegries i emocions amb moltes classes del col·legi que ha estat més actiu en el diàleg amb aquest bloc: el Sant Jordi de Lleida (bloc de l’escola; bloc de la biblioteca). Vaig ser amb els cursos de 4 i 5 anys d’Infantil, amb Primer i Segon, amb Cinquè i, a la pausa, encara amb les ajudants de biblioteca de Sisè; a les parets de la biblioteca em va rebre un dibuix enorme de la Vieja Iguazú, que em va emocionar no puc dir quant; la Montse i l’Ignasi són hostes de primera, amables, atents i savis, i un muntatge tècnic senzill però perfecte va permetre d’«assolir un cim» sense deixar-s’hi la veu.

La Montse Escorsa, infatigable com és, ha penjat al bloc tres muntatges de fotos, en la secció de comentaris dels quals segueix el diàleg amb els nanos que s’hi apunten, i un altre dels quaderns de lectura. La tasca de la Montse em sembla un bon exemple de l’esforç de molts mestres que fan seva la biblioteca de l’escola i la converteixen en un motor de l’aprenentatge i la diversió, i és alhora mirall de la tenacitat de molts bibliotecaris que fan el mateix paper als seus pobles i ciutats; llàstima que en un i altre cas no sempre contin amb vents favorables. (Bibliotecaris és un plural estrany, donada la clara majoria de bibliotecàries en el gremi.)

Va ser un dia molt ple, d’entrega per totes les bandes. Només això em pot explicar algun fet màgic, com el de poder treballar amb cinc grups i mig (habitualment, en faig dos; excepcionalment, quatre) i encara tenir la convicció que la comunicació ha funcionat amb fluidesa i els contes han acomplert amb tots els grups el seu objectiu múltiple d’entretenir, fer pensar, fer riure i crear lligams. També trobo màgic haver estrenat amb el grup de Cinquè una narració i un gènere que no havia treballat mai, el dels contes de por; per moments, el silenci es podia tallar amb ganivet. Us ben asseguro que l’any que ve no m’importaria repetir regal…

web-darabuc-2n-24-400px

4 responses to “Els meus Reis

  1. Hola Gonzalo, la teva visita ens va agradar moltissim, sobretot el conte del Joan el mandrós, a mi m’agradaria que tornessis l’any que ve amb una altra historia nova i divertida . Fins un altra. DANI

  2. A mi m’encantaria, Dani (i classe de Cinquè). Com visc molt lluny, cal una mica de sort. Tard o d’hora segur que repetirem.

    El conte d’en Joan el mandrós, per si algun lector té curiositat, és el de la tradició d’Epaminondes (a Amèrica) o Hans el tonto (dels germans Grimm). El que jo vaig dur per mostrar-vos era una versió de Tony Ross, publicada en anglès i castellà com a Lazy Jack-Juan el perezoso. En Ross sap il·lustrar molt bé les històries d’humor, en aquest cas, per exemple, amb el detall de la mà sempre a la butxaca.

    Fins una altra!

  3. Hola Gonzalo, sóc l’Enric de 5è.
    A mi la historia que em va agradar més va ser la del Joan el mandrós, que cada cop feia algo malament, pos per exemple quan va portar un ase a l’esquena i va fer riure per fi a la princesa; tot i que va ser molt intrigant la del Miquel que feia 50 anys que s’havia matat a la seva germana i a la seva mare, tot i que casi no ho sabia ningú, però al final ja se savie quan vas dir l’última cosa.

  4. Hola, Enric, m’alegra saludar-te.

    La història d’en Joan el mandrós és molt simpàtica, sempre arrenca un riure. Es pot llegir a moltes fonts: en la seva versió americana se sol anomenar el conte d’Epaminondes (el que, per exemple, permet de fer jocs amb aquest nom tan estrany), però també està entre els contes dels germans Grimm, com a Hans el tonto. Per si algun lector d’aquest bloc vol saber de què parlem, és del llibre Lazy Jack-Juan el perezoso (Anaya), en versió de Tony Ross. Els dibuixos són simpàtics i es pot escoltar un text anglès no molt complicat en el CD que acompanya. Potser he d’afegir que la vaig traduir jo? No tenia cap dificultat, però vaig passar una bona estona, ja t’ho pots pensar.

    La història del Miquel ve de les Històries de por de l’Angela Sommer-Bodenburg, a qui potser coneixeu per les històries del Petit vampir.

    Una abraçada i que seguiu llegint de gust: la vostra biblioteca fa molt de goig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s