Sóc d’aquí, sóc d’allà, de l’escriptor francès Azouz Begag, fill de pares algerians, és una novel·la molt breu que descriu els sentiments i les sensacions d’un nen francès d’origen familiar magribí, essencialment durant el temps de Nadal. El nen recorda com el seu pare li explica que abans vivia en un entorn rural, molt més amable (d’aquí el títol original: Le temps des villages), dóna detalls de la relació amb els veïns (la veïna que pintava a la seva porta en contra dels àrabs, els que veu des del balconet del pis, un captaire agressiu) i amb el seu millor amic, en François (imagino que la tria del nom és significativa, per molt que la implicació és difícil de traduir). El protagonista voldria viure més de prop el Nadal —si més no, l’avet i els regals—, però a casa seva, com diu el seu pare, «el Nadal no és una festa per als musulmans, i prou».
Es tracta d’un llibre intimista i realista, però amb moments poètics: «els ulls del nens somiaven arcs de Sant Martí», «el ritme cardíac [dels conductors] tornava a seguir el compàs de la llum verda i vermella dels semàfors de les cruïlles». La sintaxi és molt clara, però el lèxic és a voltes exigent. És un llibre del 1993, traduït amb encert el 2004 (Vaixell de Vapor, sèrie blava); no en va França ens porta molts anys en els processos d’integració (o no) dels magribins.
Les il·lustracions de la Carmen Segovia reforcen el to realista i intimista, amb components simbòlics i el peculiar cromatisme de l’autora.
Un passatge:
Es va posar a fer vent. Jo em mirava els cabells d’en François, llisos, fins i rossos. Em feien enveja. L’aire els feia ballar suaument. Els meus, negres i arrissats, eren insensibles a aquella melodia eòlica. En François em va mirar i va dir:
—M’agradaria tenir uns cabells com els teus! Almenys no se’t despentinen!
Darabuc · literatura per a infants i joves 