Abans que els canviés el temps, de Kavafis

.

ABANS QUE ELS CANVIÉS EL TEMPS

Es van entristir molt en la separació.
Ells no la volien. Eren les circumstàncies.
Necessitats vitals van fer que l’un
se n’anés lluny —a Nova York o Canadà.
L’amor llur no era ben segur el mateix d’abans:
havia disminuït l’atracció gradualment,
havia disminuït la seva atracció en gran manera.
Però separar-se, ells no ho volien.
Eren les circumstàncies. La Fortuna, potser,
va mostrar-se artista, separant-los ara,
abans que s’apagués el sentiment, abans que els canviés el temps.

Així l’un per a l’altre restarà per sempre
el jove bell de vint-i-quatre anys.

.

Kavafis, poeta de la nostàlgia pels temps perduts (amorosos o històrics), és a més de poeta excel·lent i molt llegit una bona lectura per a reflexionar sobre el desig i la passió, que si tendeixen a amarar-nos amb una força gairebé incontrolable és sobre tot en la jovenesa. Aquí el cito per la traducció d’Alexis E. Solà (ed. Curial).

Per cert: el pròleg de Solà al segon volum de poemes de Kavafis, el que recull les traduccions de Riba, és una bona lectura sobre la història moral, cultural i en part política del nostre país. La història de la recepció d’un autor tan donat a l’erotisme i a més homosexual diu molt de la forma en la que vàrem viure el segon terç i escaig del segle XX: no en va la primera edició relativament completa és de 1975, per donar només una dada simbòlica.

3 responses to “Abans que els canviés el temps, de Kavafis

  1. Ei, xicon, ja estas a la feina? Espero que t’hagis ficat les piles a tope i continues amb els teus escrits (incloent la poesia).

    Per cert, Kavafis és un poeta que m’encanta des de sempre (tal vegada siga un poc generacional) i aquest poema es per a llevar-se el barret.

    Besadetes

  2. Gràcies per la salutació, guapa. De moment, segueixo esgotant piles, més que recarregant. Però anirem fent, ni que sigui a poc a poc.

    Kavafis és un poeta amb el que ha crescut tota una generació, és ben cert. O una i mitja i fins dues, potser. Això desgasta, però també crec que és dels que perviuran, perquè la seva reflexió sobre el temps, el desig i les il·lusions passades està expressada d’una manera magistral i hi ha traducció catalana molt bona.

    Petons!

  3. Com diu el poema de Kavafis: .. l’important no és arribar A Ítaca, sino que el nostre viatge sigui llarg, plens d’aventures i coneixements. No és difícil que ens perdem en el proceloso mar:

    “Quan parteixis per a Ítaca …
    desitja que el camí sigui llarg,
    que moltes siguin els matins de estío
    en les quals entris-amb quina delícia,
    amb quina alegria- en ports desconeguts …”

    Salut!

    http://www.catalansreaccionem.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s