Els amics del vent, de Josep Vallverdú, il·lustrat per Pilarín Bayés

—Talleu! —va ser la darrera ordre de l’Odila.
En Quel i l’Antònia estaven paralitzats al fons de la caixa.
En Quel va estirar el braç i tocà una cosa metàl·lica. Era un dels garrafons de gas de reserva. Al costat, hi havia uns ganxos de ferro lligats en una corda.
A baix, el ferrer de tall en un cantó, el mosso jove a l’altre, amb sengles destrals, tallaren a l’uníson els dos lligams que sostenien el globus fermat als guardarrodes de ferro.
Es gronxaven. Una sensació a la panxa, un fred sobtat… L’Antònia va tancar els ulls i es disposà a fer un crit. Bo i a les fosques, l’Odila li tapà la boca.
Digueu pas res. Pas un mot!
I al cap d’uns segons:
—Muntem! Estem salvats!
Les teulades desapareixien en la nit, ombres estranyes passaven, un tossal es veia al davant, una riera lluentejava un instant…
Anaven pujant. L’operació «Aeròstat» havia estat un èxit.
Al pati de ca l’Odila ja no hi havia ningú. Tothom havia marxat o bé per les teulades o bé pels cellers, i passarien la nit en cases que no eren les llurs.
Els soldats de l’escamot d’aquell carrer corrien. No pas per apuntar a l’aeròstat. Corrien d’esglai, davant aquella fantasma grisa que pujava cel amunt.

  • Josep Vallverdú, Els amics del vent, il·lustrat per la Pilarín Bayés, La Galera, Barcelona, 1979, pp. 66-67.

Josep Vallverdú és dels autors que més ha fet per tal que tinguem novel·la d’aventures en català (i bon català, es podria afegir: sempre amb plena exigència lingüística). Els amics del vent narra la fugida de dos nens durant la «Guerra del Francès». Tot i ser una novel·la de guerra, és poc fosca, amb força tocs d’ironia i molt pocs de violència.

Encara que no va ser cap èxit comercial llampant (la segona i darrera edició sembla ser del 1986, sense comptar la Biblioteca Vallverdú), aquesta no és una qüestió rellevant dins aquest bloc, on tindrà el valor d’una informació més.

4 responses to “Els amics del vent, de Josep Vallverdú, il·lustrat per Pilarín Bayés

  1. Ostres amb el teu bloc no paro de fer viatges en el temps, aquest també l’havia llegit! Quins records més vius.

  2. Penso treure molts llibres ja clàssics; en narrativa, fins el Perot Marrasquí o Carner. Trobo difícil sustreure’s al sistema de novetat-rere-novetat, que colga els llibres abans que hagin pogut fer una vida normal, i suposo que d’arrencada mateix vull distanciar-me’n. A llarg plaç espero que hi hagi més equilibri entre llibres nous i llibres menys nous o, qui sap i perquè no, llibres de fa una bona pila d’anys.

    Tinc la impressió que, a grans trets, tenim prop de tres generacions, en la narrativa infantil catalana: la de l’arranc, la dels mals temps del franquisme i el gran esforç de recuperació (que inclou una primera gran renovació, que també va tenir ressò en la literatura en castellà) i l’actual, més dispersa, a vegades també ja renovadora. M’agradaria donar cabuda a totes tres, sense pressa.

    Una abraçada

  3. Preciós el bloc.

    Moltes gràcies per tenir enllaçat el bloc de la nostra bibloteca, A la biblio del S’Agulla.

  4. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s