Monthly Archives: Abril 2008

Què Llegeixes? (breu)

.
La benvinguda a un nou espai de xerrada, organitzat en blocs d’aproximadament infantil, juvenil i adults:

«T’agrada llegir?
T’agrada escriure sobre el que llegeixes?
Has arribat al bon lloc!

Què Llegeixes? és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què Llegeixes? també està ple de concursos sobre llibres i literatura.»

Anuncis

Sant Jordi a les biblioteques de la Diputació de Barcelona (breu)

En aquest enllaç podeu visitar l’especial de Sant Jordi preparat enguany per la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: «Amb motiu de l’arribada de nou de Sant Jordi, us oferim un apartat especial sobre el tema, amb selecció de pàgines web, recomanacions de novel·la i música, guies de lectura i novetats fetes per les biblioteques, activitats que es realitzen a les biblioteques relacionades amb el tema, informació dels llibres més prestats a les biblioteques de la Xarxa… També el catàleg infantil Chilias ha preparat un especial sobre la festivitat. Esperem que sigui del vostre interès.»

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar, de Josep M. Sala-Valldaura

Aquest poema d’en Josep Maria Sala-Valldaura és recomanació de la Clàudia, jove lectora de molts llibres, qui l’ha tret de l’antologia Poesies amb suc, recollida per en Miquel Desclot. (En origen, el poema es publicà a Disfresses.) En una altra ocasió, la Clàudia també ens ha recomanat Bestioles menudes.

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle ben notable;
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent.”

  • Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

 

La rosa de Sant Jordi, de Joles Sennell

Joles Sennell —o Pep Albanell, o una de les moltes mans de l’Ofèlia Dracs— és un autor complex, que amb els seus diversos noms de lletra sembla respondre afirmativament a la pregunta que de vegades es fa, respecte de si existeix o no la literatura infantil i juvenil com a forma especial de la literatura (com a gènere, o com a literatura marcada pel seu públic). Quant a la literatura per a infants i joves, jo entenc que en Joles ha aportat molta fantasia, treball lèxic, trames ben construides i, sovint, humor.

La rosa de Sant Jordi (ed. Cruïlla, il·lustrada per na Roser Capdevila), amb la seva senzillesa, és una de les històries que més m’agraden d’ell, molt rodona i ben trabada. Per a lectors infantils que ja necessiten més que un àlbum o per a llegir acompanyant els més petits. (En publicaré una nota específica d’aquí a uns dies.)

La foto és de les pàgines de l’AELC.

Llegim

El meu Taller de Contes per als més menuts està enfocat al foment de la lectura, més que a l’activitat teatral. Això no vol dir res en contra dels actors-narradors, com és lògic; es tracta, senzillament, d’una forma d’enfocar-lo amb un objectiu específic (i d’acord a una preparació personal, que en el meu cas, no és d’escola de teatre), que concedeix molta importància al llibre en si. De fet, el seu objectiu es podria resumir a atansar els nanos als llibres i associar la lectura amb el plaer i el descobriment. Per tant, procurem treballar gairebé sempre sobre contes editats, que transformem i recreem amb llibertat, però mostrem bé durant el conte, bé després d’haver-lo contat.

Abans de narrar i després, hi ha programada una estona específica de moviment lliure, on els nanos miren, trien, remenen, fullegen, recorden, repeteixen, completen, investiguen per si mateixos, en fi: fan el que volen amb la sèrie de llibres que aquell dia hem posat a la seva disposició. I jo, a voltes, penso que són els minuts que més m’agraden…

taller-de-cuentos-leon-felipe-002-darabuc.jpg
.
taller-de-cuentos-leon-felipe-003-darabuc.jpg
.
taller-de-cuentos-leon-felipe-005-darabuc.jpg
.

Les fotos són preses al CP León Felipe, a Socovos (Albacete).

L’ogre, el llop, la nena i el pastís, de Philippe Corentin

.

darabuc-ogre-llop-nena-pastis-philippe-corentin.jpg

.

El conte de L’ogre, el llop, la nena i el pastís, d’en Philippe Corentin (ed. Corimbo, en català al racó inferior dret), explica una història tradicional amb un problema que no és fàcil de resoldre sense organitzar-ho bé: com passaríeu a l’altra banda del riu un llop, una cabra i un feix d’herba, quan, de seguida que es quedin sols, el llop endraparà la cabra i la cabra, el feix, però en el bot no hi caben més que d’un en un? Hi ha diverses versions del problema; fa un temps me’n va arribar una de força estranya, japonesa, en mode de joc de Flash amb humor negre.

Aquesta versió d’en Corentin, amb protagonistes propis, té diversos punts forts. Un és l’ús de la mitja plana: una doble pàgina de fons canvia segons la mitja plana estigui a l’esquerra o a la dreta, el que representa molt bé els viatges amb el bot. Un altre és el fet que, a les imatges, està passant una segona història que modificarà el final del conte. I en general, l’ús de l’humor i la caricatura em sembla reeixit.

Com a crítica negativa, hi ha qui li resulta un conte massa lent o massa llarg. Proveu en canvi a contar-lo fent teatre (si voleu, en una versió més curta); passareu una bona estona.

La revista OC, a la xarxa

Rebut de l’Anna, de Magnòlia en mà:

darabuc-oc-revista.jpg

.
Avèm lo plaser de vos anonciar l’espelison del siti internet de OC, fondada en 1923 a Tolosa per Ismaël Girard. Nos podètz tornar trobar a l’adreça seguenta : www.ocrevista.com. Esitètz pas a nos dire vòstras remarcas e suggestions : siti@ocrevista.com. Vos desiram a totes una bona visita,
La còla de la revista OC

Tenim el plaer d’anunciar-vos l’obertura del web d’OC, «revista de las letras i de la pensada occitanas», fundada el 1923 a Tolosa de Llenguadoc per Ismaël Girard. Ens podeu trobar en l’adreça : www.ocrevista.com. Gràcies per comunicar-nos les seves observacions i suggeriments : siti@ocrevista.com. Bona visita,
L’equip de la revista OC