.
.
El conte de L’ogre, el llop, la nena i el pastís, d’en Philippe Corentin (ed. Corimbo, en català al racó inferior dret), explica una història tradicional amb un problema que no és fàcil de resoldre sense organitzar-ho bé: com passaríeu a l’altra banda del riu un llop, una cabra i un feix d’herba, quan, de seguida que es quedin sols, el llop endraparà la cabra i la cabra, el feix, però en el bot no hi caben més que d’un en un? Hi ha diverses versions del problema; fa un temps me’n va arribar una de força estranya, japonesa, en mode de joc de Flash amb humor negre.
Aquesta versió d’en Corentin, amb protagonistes propis, té diversos punts forts. Un és l’ús de la mitja plana: una doble pàgina de fons canvia segons la mitja plana estigui a l’esquerra o a la dreta, el que representa molt bé els viatges amb el bot. Un altre és el fet que, a les imatges, està passant una segona història que modificarà el final del conte. I en general, l’ús de l’humor i la caricatura em sembla reeixit.
Com a crítica negativa, hi ha qui li resulta un conte massa lent o massa llarg. Proveu en canvi a contar-lo fent teatre (si voleu, en una versió més curta); passareu una bona estona.
Ja el tinc a la llibreria, a veure què tal funciona…
Esperem que bé. M’ha quedat el dubte de si volies dir teatralment, comercial o les dues coses alhora. Però tant se val: amb la meva resposta et quedaràs tu amb el mateix dubte! 8)
(De fet, un llibre bo sense distribució ni vendes no deixa de ser bo, però passa a ser trist. Sovint se separa, i potser jo mateix ho faig massa sovint, comercialitat i qualitat. I el millor cas és quan tot va de la mà.)