Apaga aquests ulls meus…, de Rainer Maria Rilke

 

darabuc-angladamaskemann6.jpg.

.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

.

És el poema inicial de les Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli. Si algú llegeix alemany, trobarà curioses diferències respecte de l’original, que és més repetitiu en les estructures, fet que multiplica encara més la rima:

.

Lösch mir die Augen aus: ich kann dich sehn,
wirf mir die Ohren zu: ich kann dich hören,
und ohne Füße kann ich zu dir gehn,
und ohne Mund noch kann ich dich beschwören.
Brich mir die Arme ab, ich fasse dich
mit meinem Herzen wie mit einer Hand,
halt mir das Herz zu, und mein Hirn wird schlagen,
und wirfst du in mein Hirn den Brand,
so werd ich dich auf meinem Blute tragen.

.

La imatge procedeix d’aquí.

.

Anuncis

7 responses to “Apaga aquests ulls meus…, de Rainer Maria Rilke

  1. Preciós. Gràcies. Un petó

  2. És un poema estrany en Rilke, possiblement, un autor que no he llegit complet però que recordo en general més simbòlic que purament emotiu. La versió d’en Vinyoli és encara més entregada.

    Un petó

  3. És un poema que arriba. El conec de fa anys, des que vaig comprar el llibre de Vinyoli. Ara fa temps que no el rellegia i m’ha agradat tornar-lo a llegir.

  4. Hola, Ferran, possiblement, és un poema que demanava a crits encapçalar el recull: molt directe i apassionat, gairebé adolescent en el seu furor.

    (Per algun error tècnic, els teus comentaris havien quedat presos a l’antispam. Disculpa les molèsties.)

    Una abraçada

  5. Amb molt de retard en el temps i potser sense rebre una resposta teva. Conec l’obra de Rilke, l’he llegida bàsicament tota i en la seva llengua. El seu intimisme amb un deix d’espiritualitat, de nostalgia dels amors perduts, de les passions abandonades flotant en els àmbits passats penetra fins al moll dels ossos. És la força d’aquests mots i d’altres dits i escrits que fa entendre la sintesi de raó-passió d’aquesta estimada llengua meva d’acollida.

    • Hola, Arsvirtualis:

      És un bon camí per aprendre l’alemany, o a mi em va anar bé, si més no. Jo llegia “La pantera”, per exemple, i sentia el desig de comprendre millor, més a fons, poder entrar millor dins el cercle de la fera. Llàstima que en bona part sigui tan difícil de traduir la seva combinació de tria lèxica i forma mètrica i rimada.

  6. M agrada trobar joies com laaquesta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s