Art abstracte i educació visual infantil

darabuc-dibuix-eric-obert-tota-la-nit.jpg

Família: mare, pare i nen
, per Eric

.
En una certa concepció, l’art i la il·lustració per a infants no només han de ser realistes, sinó que s’han d’emmarcar en un estil força concret, de colors pastel, línies clares, cares rodones i somriures dolços. Un exemple clar en poder ser certs llibres que «regalen» els diaris, tot sovint sota molta fullaraca de Grans Clàssics i Lectures Educatives. En el millor dels casos, trobem imatges correctes. En el pitjor, un sentit utilitarista i barato de l’art, que converteix els llibres, senzillament, en una mala escola.

Les raons poden ser diverses. Per a començar, qui regala llibres com regala peces del Betlem o manuals de cuina o flors de Bach ho fa com a pur producte, amb la seva relació de cost de producció davant d’imatge percebuda. D’altra banda, qui potencia vendes amb hipotètics regals no sol ser amic d’experiments. Compra un butterfly pillow i et regalaré un collaret per a complir amb la sogra; no un disc de noves tendències de la música experimental.

El curiós, i aquí vinc a parar, és que els infants parteixen de l’abstracció. Els seus primers dibuixos són qualsevol cosa, tret de realistes. Ells utilitzen la convenció artística pura, la que permet titolar un filferro com a «núvol i cadira», la del creador gairebé omnipotent: «amb aquest quadre, vull parlar de X (ho sembli o no)».

Jo entenc que és més productiu partir d’aquí i vigilar de no malcriar-los després el gust cap a un realisme de baixa qualitat i cap a una concepció de l’art que només cerca la fotocòpia del que veiem, i no la transmissió plena i emotiva del que percebem amb el conjunt dels nostres sentits. Però aquesta és la meva convicció personal, no més. Què en penseu vosaltres?

El quadre és un dibuix de l’Eric a Obert tota la nit, un bloc on la Mar reflecteix activitats del seu fill Eric, seves o del conjunt de la família, a més de les reflexions i lectures que fa i van fent en comú. L’Eric té ara gairebé tres anys.

3 responses to “Art abstracte i educació visual infantil

  1. Per a mi, personalment, i també professionalment (com a bibliotecària) el text i la il·lustració tenen la mateixa importància. Quan els pares acudeixen amb els fills a la biblioteca troben una selecció molt acurada de llibres infantils, se’ls dona informació sobre la importància de la il·lustració als llibres, se’ls fa xerrades per a que sapiguen seleccionar els llibres més adients per als fills. Després de tot açò comprove que els pares se n’adonen de la importància de la il·lustració i la valoren. Amb els mestres passa exactament el mateix.

    Clar, quan tan sols primen criteris econòmics, o criteris pedagògics, o “políticament correctes”, o … ,encara pitjor, no hi ha criteris passa el que passa. Davant la ignorància del que compra els llibres infantils, qualsevol cosa es bona, sempre que hi apareguen empremtes infantiloides a les il·lustracions.

    No, tot no és bo! No tot val! Caldrà fer una formació estètica des de ben menuts, aprendre a llegir les imatges, gaudir de la gran diversitat de tècniques i estils… després cadascú que es quede en allò que més li agrade . Cal conèixer per a valorar. És una tasca on encara resta molt camí per fer, però…”en ello estamos”.

  2. Molt bona reflexió. Trobo que de vegades, hi ha bones històries però les il.lustracions no acompanyen, aleshores a l’Eric deixa d’interessar-li. Això o al revés, vull dir bons dibuixos amb un text dolentot. De fet, fins ara era jo qui triava els llibres a la biblio, però de fa un temps l’Eric també vol dir la seva i fa la seva tria particular: la fa pel que veu i no pel que llegeix. Sort que abans de portar-los a casa fem una primera llegida a la biblio perquè ens emportem unes sorpreses… Gràcies per fer-nos pensar una mica, ja ens va bé! Un petó

  3. Sàlvia, Mar, moltes gràcies per les reflexions i experiències.

    Aquesta educació estètica és principal, és una eina de llibertat. No se m’acut una forma millor de dir-ho que la que has fet servir, Sàlvia: posar de tot a les mans dels nanos (i no només el típic, ni tampoc el disney o l’adisneiat), i que vagin triant amb el major coneixement de causa possible.

    Penso que és en un cert sentit com l’educació musical: no cal que siguin músics, no cal ni tan sols que d’adults practiquin cada dia; però cal que rebin a temps tots els estímuls possibles, i no només el pop de Los 40.

    Mar, la doble tria és potser la millor combinació. La Micaela també agafa sola; a vegades, els llibres em fan feredat, altres vegades, em sorpren la facilitat amb la que agafa propostes d’estètica radicalment original. No veig que valgui la pena deixar-los sols, però tampoc, en cap cas, voler limitar els seus passejos autònoms pel món dels llibres i els àlbums.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s