Aquesta és una nota breu, però sucosa: la Joana Raspall tindrà ben aviat espai web —una cambra pròpia— a l’AELC. Us avisarem! Entre tant, us deixem amb un poema seu, de Concert de poesia. La il·lustració és de L’erugueta goluda, de l’Eric Carle.
.
.
DOS CUQUETS
Un cuc diu a l’altre:
—Amiguet, d’on véns?
fas molt mala cara;
no m’agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M’he vist obligat
a marxar de casa…
—Doncs, què t’ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
.
(Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: 2004).
.
Darabuc · literatura per a infants i joves 
Hola:
vui una alumna de pràctiques que està a la meua aula ( 2 a 3) ens ha portat el llibre de l´erugeta goluda…
L´ha contat als infants i han comptat fins a deu.
Copie el poema de Joana i demà el llegire… a la classe.
Et deixe una conversa dels infants de la meua classe ( 2 a 3) en una estona tranquila mirant llibres…
CONVERSES
Quatre infants amb llibres a les mans.
Fa temps que vaig recollint converses dels infants quan gaudeixen dels llibres, i en qualsevol situació. Em serveix per anar coneixent els infants i acompanyarlos en el seu aprenentatge.
Aquesta conversa és una de tantes. És un moment quotidià, sense més aspiracions que reflectir el que passa a l´escola en qualsevol instant. Situacions com aquestes, es donen sovint, però no sempre tinc temps per escriure tan detalladament el que passa. Per això aprofite els moments de calma.
Aquest és un d´eixos moments.
Aquesta vesprada ha arribat Pablo i la resta de la classe que es queda al menjador està fent la sesta. Així que de moment estem sols.
La meua companya està amb dos xiquets que s´han despertat.
Com sempre, pregunte que vol fer mentre esperem que vagen despertant-se els altres. Avui vol mirar contes.
Va a la prestageria i tria un d´animals. Seu al meu costat, en eixe moment estic escrivint el que hem fet pel matí.
Reclama la meua atenció:
-Pablo: Una torga ( tortuga) mira.
*Una tortuga? -pregunte
-Pablo: Esta passejant.
-Pablo: Mira un peixet
*Qué fa?
-Pablo: Està nadant…( glub, glub…fa com el peixet)
Segueix escrivint i Pablo insisteix , vol que li preste més atenció. Així que aprofite per anar apuntant el que diu.
-Pablo: Mira una granota , un ós , un “tiburón”, un altre… ( mentre va senyalant els animals amb el dit )
Passa la fulla del llibre.
– Pablo: Mira Dolors una irafa (girafa)
*És molt bonica aquesta girafa . Com és? – pregunte
– Pablo: Coll llarg . ( posa la mà al coll i l´estira).
*Les girafes tenen el coll llarg – li dic
Busca i senyala un elefant
-Pablo: Elefant, “grande” ( senyalant la trompa) i diu agff, agff, trompa aigua.
( senyala on un elefant tira aigua per la trompa »
-Pablo : ara un « onte » ( rinoceront).
* Són grans els rinoceronts, com els elefants, eh Pablo- li dic
Pablo: Gran el “rinont”
* Si, el rinoceront és gran
En eixe moment ve Joan que acaba de fer la sesta. Seu al costat de Pablo.
Joan vol el llibre de Pablo.
Joan mira el conte que tenia Pablo. Va senyalant animals sense dir res. Pablo es queda mirant un moment i decideix anar a per més llibres.
Pablo: Vaig a per un altre. Vale?
Abans que Pablo torne a la taula ve la meua companya Rosa Mª amb Teresa ( un altra xiqueta). Pablo torna a la prestageria a per més llibres.
– Pablo: “Toma” Rosa Mª , és el del oso.
– Rosa Mª: Gràcies Pablo.
– Pablo “Pa” tú. Mira.
També li dona un llibre a Teresa i després agafa un per a ell.
Teresa té un altre llibre d´animals:
-Teresa: Es un lleó. Li diu a Joan, mentre senyala en el seu llibre)
– Joan: Un “iburón” ( tiburón) mentre senyala en el seu.
-Teresa: És un “tiburón” – li diu a Joan i segueix mirant el seu conte.
Estan una estona callats mirant les imatges.
Mentre Pablo mira un altre conte en silenci.
Teresa: Un lleó està malaltet.
* Com ho saps?- pregunte
– Teresa: Mira, el metge ( senyala on està un lleó amb bata blanca)
Joan mira el seu llibre i s´adona que té una fulla una mica trencada.
S´acosta a mi i diu:
– Mira s´ha “tencat” (trencat).
* S´ha trencat?- pregunte
* Si.
Deixa el llibre al meu costat i va a agafar un altre.
Quan torna, l´obri i està al revés. Teresa que s´adona li diu:
-Teresa: Joan està al revés.
Joan mira el llibre i no fa cas. Teresa el posa bé.
Teresa: És mira així.
Pablo mentrestant tria un altre llibre. És un llibre amb solapes, de bebés.
-Pablo: Mira un bebé. Fa pis.
Joan que està al seu costat mira el llibre y pregunta:
– Es “peñito” ( petit)
– Pablo: És una nena
– Joan: Una nena?
– Pablo: Es tapa un ullet.
Joan deixa de mirar el que fa Pablo i diu:
– Vaig per un “atre” conte
Quan torna, li pregunte:
*T´agrada més aquest altre conte?
Joan : Es Carles, el gorro, mira- em diu ( és un dels llibres de fotografies de la classe)
Joan: està plorant
Teresa mira en eixe moment el llibre de Joan i diu:
-No està plorant.
Joan no fa cas i segueix dient els noms dels xiquets i xiquetes, mentre m´explica el que fan..
Teresa torna a mirar el seu conte.
En eixe moment ve Claudia que s´acaba de despertar.
Vol que la agafe un moment al braç.
Mentre estic amb ella, Pablo mira les meues fulles.
Pablo: Dolors, escriu. ( estan acostumats a veure com escric) M´acosta les fulles. Pareix que no li sembla molt bé que Claudia estiga al meu braç.
Després li porta un conte a Claudia.
Claudia ho acepta i ens posen a mirar els contes parlant entre ells.
Començen a despertar-se altres xiquets.
Així que ja no queda temps per escriure més.
Tots aquestos moments quotidians ens donen pistes d´allò que saben els infants i del camí que ens queda als adults per comprendre com tenim que estar amb ells.
Edats: Pablo : 34 mesos , Joan 30 mesos, Teresa 35 mesos, Claudia 33 mesos
He triat aquesta conversa quotidiana d´una estona per la vesprada . El fet de documentar-ho em serveix per poder mostrar a les families que es el que fem i quan parle individualment amb els pares, m´ajuda per explicar la importància d´aquestos moments que pasem amb els seus fills. Anotar aquestes converses ens serveixen per analitzar les respostes que donem als xiquets i per seguir avançant en la comunicació amb ells. El xiquet/a, va adquirint poc a poc el gust pels llibres, depenent de com l´acompanyem. No cal disposar de molts recursos tan sols deixar llibres al seu abast i temps per acompanyar-los.
* Quan parle jo.
Dolors
Els agrada força, als petits, aquest conte del Carle. A veure si un dia li faig una entrada pròpia. I de fet, si el fas una mica més mogut, els agrada encara de més grans, amb sis anys, tranquil·lament. És clar que, en cada cas, és diferent: és possible que a uns els descobreixis el fet mateix de la conversió, d’altres tenen, més aviat, el goig d’anticipar-se.
Gràcies per la conversa. Deixar llibres al seu abast és potser una de les formes més simples i eficaces d’animar-los a llegir. El nostre taller de contes comença i acaba amb un temps específic, on algun diria que els nens “no fan res” i, potser, ben al contrari, és la part més important del dia…
Que bonics els poemes de Joana Raspall en el seu Concert de poesia!
Hi estic ben d’acord. 🙂
El de l’Erugueta està molt bé, però n’hi ha un altre que es diu Vols jugar amb mi? Que si els fas participar s’ho passen la mar de bé.
Gràcies! El pujaré també. M’agraden especialment les recomanacions, que fan la literatura viscuda. 🙂
Una abraçada