Reflexions sobre literatura juvenil a La panxa del bou

M’enduc aquestes notes de la Júlia Costa, a La panxa del bou:

«Ahir, a la tertúlia de l’editorial [Meteora] … parlàvem també del conservadurisme en l’edició d’obres per a públic juvenil, conservadurisme que arrosseguem des de fa anys i que ve de la síndrome patufetista i cavallfortista. Ni temes massa espinosos, ni una excessiva originalitat, ni finals massa durs, ni més de vuitanta pàgines, encara que després es tradueixin autors d’altres països que han aconseguit èxit, precisament, amb moltes pàgines i amb temes molt més oberts. És clar que també caldria analitzar si això de literatura juvenil existeix o si hauria d’existir o quins límits té. Parlàvem, a més, de la servitud que representa destinar aquestes publicacions a les escoles, on es venen de forma majoritària, i de com també els mestres no volen −no volem− embolics amb les famílies, en general, cosa ben comprensible. Fa poc, en una presentació de novetats, em van ensenyar un conte per a petits, molt ben il·lustrat, sobre una princesa que busca el seu príncep però que acaba trobant una altra princesa amb la qual és feliç. La veritat és que ningú no havia gosat, encara, explicar-lo al seu cole. No cal dir que l’autor era estranger.»

Són paral·leles, i la coincidència no deu ser pas irrellevant, amb aquestes altres notes de Luis Daniel González i Gustavo Puerta. L’escola afavoreix la lectura, sense dubte, però no sempre de textos literàriament tan valuosos com caldria; i em refereixo, sobre tot, a textos on els valors estiguin integrats a la forma, no siguin un afegitó de bones intencions. La llàstima és que, a la llarga, la literatura que enganxa és la que senzillament és bona, no la que pretèn de vendre’ns motos, morals, ecològiques, o de cap mena. Cal triar bé les llavors, per tant.

No tinc la sensació d’haver-me explicat bé; faré un afegit. Que el meu text no va contra l’escola i menys encara, contra els mestres no caldrà que ho digui, espero: són paraules d’una mestra en actiu i aquest bloc col·labora, principalment, amb mestres d’escola i institut. La idea és, més aviat, que societat i editorials haurien de deixar un camp més ample i lliure a les escoles, més adient al que cerquem a la literatura els adults que ens agrada llegir. (Amb societat parlo alhora de les famílies i de la pressió social i dels mitjans de comunicació.) Perquè no hi busquem, ben cert, instrucció moral. En notes futures espero parlar-ne més.

Sobre les editorials, jo he de dir poc; són, essencialment, un negoci com un altre i el vernís cultural no ens hauria de fer confondre el fet que produiran més els croissants que més sortida tinguin i siguin més econòmics de produir, publicitar, etc.

6 responses to “Reflexions sobre literatura juvenil a La panxa del bou

  1. Gràcies per la referència als meus comentaris. El tema és pelut i fa anys que cueja, en el fons a l’escola estem fent com abans, com en el temps de Folch i Torras, moralitzar i tot això. El millor es disposar a més de bones biblioteques on tothom pugui triar a l’atzar, fins i tot, sense convencionalismes ni compartimentacions per edats, que sempre són relatives. Fa alguns dies, a propòsit d’aquesta comissió per als mitjans, vaig llegir una frase de Churchill sobre que millor que la gent no sabés com es feien les salsitxes ni les llistes electorals. Ni les lectures recomanades de les escoles i instituts, afegiria, a més de moltes altres coses. Triar, de tota manera, sempre és difícil, i en lloc de recórrer a fragments més clàssics en antologies escolars, com abans, es fan llegir llibres avorridíssims, didàctics en excés i moltes vegades literàriament justets i carrinclons al cent per cent, com, pel meu gust, el Pitus. Però aquest sector és un bon modus vivendi per a molts autors i això no es pot obviar. Es el que hi ha… com diuen els joves.

  2. Hola: Ja fa molt, molt de temps…que ni ho recorde que vaig lliutant per a que els llibres estiguen a mans dels infants sense tindre en compte ” el moment curricular” “el tema estrella de l´any” i altres coses per l´estil…
    La Biblioteca d´aula, de l´escola, té que tindre un fons de qualitat ( cosa díficil d´aconseguir) si no hi ha una persona que s´ocupe de la mateixa….
    Però anem fent el que podem…al menys jo.
    Lluite per la idea del llibre com a font de plaer, de coneixement lliure, del dret a oferir tota mena de bons llibres ( encara que sempre tindrem la mirada subjectiva del que tria).
    Lluite per que l´infant puga triar el que vol mirar( petits) o el que vol llegir ( majors).
    A la meua Biblioteca d´aula ( 1 a 3 anys) hi han llibres d´art ( sense voler fer propaganda, l´editorial Taschen, té edicions molt económiques que podem comprar, malgrat el presupost) . La Biblioteca no sols ha de tindre contes ( per suposat hi ha que anar a buscar llibres de qualitat…)
    I si parlem de poesia? Quan he estat a cinc anys hem llegit poesia de Brossa ( per posar un exemple) i hem començat a fer poesia visual…i
    Tenim que fer com “Alicia” i travesar el mirall…
    Bé us deixe amb una fábula

    La rana que quería ser una rana auténtica
    [Fábula. Texto completo]
    Augusto Monterroso
    Había una vez una rana que quería ser una Rana auténtica, y todos los días se esforzaba en ello.
    Al principio se compró un espejo en el que se miraba largamente buscando su ansiada autenticidad. Unas veces parecía encontrarla y otras no, según el humor de ese día o de la hora, hasta que se cansó de esto y guardó el espejo en un baúl.
    Por fin pensó que la única forma de conocer su propio valor estaba en la opinión de la gente, y comenzó a peinarse y a vestirse y a desvestirse (cuando no le quedaba otro recurso) para saber si los demás la aprobaban y reconocían que era una Rana auténtica.
    Un día observó que lo que más admiraban de ella era su cuerpo, especialmente sus piernas, de manera que se dedicó a hacer sentadillas y a saltar para tener unas ancas cada vez mejores, y sentía que todos la aplaudían.
    Y así seguía haciendo esfuerzos hasta que, dispuesta a cualquier cosa para lograr que la consideraran una Rana auténtica, se dejaba arrancar las ancas, y los otros se las comían, y ella todavía alcanzaba a oír con amargura cuando decían que qué buena rana, que parecía pollo.

    Dona per a pensar…

    Dolors

  3. Dolors, moltes gràcies per la reflexió. He alterat la meva, perquè m’han sorgit dubtes. És maco, això dels blocs, com a espai obert, de compartir experiències. (També m’alegra haver-te vist per Babar.)

    La mirada subjectiva no té res de dolent. De fet, sense el convenciment d’algú, és impossible triar; hi ha pocs mitjans de referència que no responguin a interessos bé comercials, bé, de nou, subjectius; i d’altra banda, a l’art modern, i també a la literatura, no hi ha valor ni qualitat que es puguin considerar objectius.

    Jo feia l’altra dia un experiment amb Kveta Pakovska i el seu Teatre de mitjanit. Són dibuixos un punt grotescos. Primer despertaven rebuig (per lletjos, em deien, i poc realistes, s’entenia). Després, es van anar entusiasmant, literalment, i al capdavall els el vaig haver de prendre de les mans i prometre que el duria de nou al dia següent. I és un llibre més expressionista que altra cosa…

    Una abraçada.

  4. Hola:
    En relació al llibre de Teatre de mitjanit he fet alguns tallers a partir del mateix amb titelles i és un dels llibres que utilitze als tallers de teatre amb els infants de cinc anys (els agraden molt les il.lustracions, tinc comentaris molt curiosos) per introduir el concepte d´actor, que es converteix en…després de llegir i parlar…Aveure si tinc una mica de temps i ho deixe al meu bloc…
    Una abraçada

  5. Hola un altra vegada: Hi ha una referència a aquest conte —l’activitat fa temps que la vaig fer, uns 7 anys; ara he canviat la proposta (anem aprenent…), però pot servir per pensar— al meu llibre Els titelles també van a l’escola, ed. Denes, pag 97 a la 106.

  6. Amb els petits del taller de contes (4 a 6 anys, en el meu cas) farem un Teatre propi, un llibre artesanal per a la classe, amb aquest sistema de figures intercanviables.

    A veure si li pujo una entrada a la Pakovská, que s’ho mereix. I t’animo a trobar temps per a pujar els teus materials, al teu torn. Però bé que veig cada dia que el temps és el tresor més escàs… Entre les moltes coses que tinc ganes i no temps de llegir, hi ha els teus llibres, Dolors. Però ho veurem, o no tinc res a veure amb el bloc de Can Titella. 🙂

    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s