‘Infant refugiat adormit’, de Carles Riba

.

darabuc-carles-riba-infant-refugiat-adormit-b.jpg

.

Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

.

  • De Tankes de les quatre estacions, recollides a Del joc i del foc. (Riba escrivia “tannkas“, però el DIEC recull ja la forma normalitzada.)
  • Ja que parlem de haikus i tankes, en Salvador Barrau recull als comentaris que l’Associació de Veïns de Coll-Vallcarca ha organitzat l’edició de 2008 del concurs Grau Miró; i ens anima a visitar la revista digital No-Michi (en castellà), especialitzada en aquesta forma mètrica hiperbreu.
  • La fotografia procedeix d’aquesta notícia d’ABC News, sobre la presència de refugiats iraquians als Estats Units.

4 responses to “‘Infant refugiat adormit’, de Carles Riba

  1. Ei, xicon, quant de temps sense escriure al bloc! Espero que les vacances hagin estat molt bones. M’encanta que comences l’any amb aquest preciós i cru poema. Bon any, Gonzalo.

  2. Benvolguda: m’alegro de saludar-te. Ben cert, m’he pres temps… La feina és llarga, el temps és curt, les festes són mogudíssimes a casa (trasllats inclosos), i sempre és bo parar i mirar on has arribat i, més encara, on voldries arribar.

    Hi ha un altre poema de Riba que forma una petita sèrie amb l’anterior. Potser és un punt massa retòric, al meu gust; si no, podien haver anat tots dos:

    MARE I INFANT REFUGIATS

    L’infant descansa
    en tu com en la terra,
    mare més feble
    com més sa pau és dolça
    i dolça la pau que era.

    Tanmateix, he dubtat força a l’hora d’iniciar l’any amb aquest poema. Però un cop el tenia preseleccionat, no m’he vist amb cor d’ocultar la realitat. La literatura sense realitat és com un arbre sense aigua. També cal la imaginació i l’entreteniment, però no s’hi pot reduir tot, pensava jo…

    A veure si aquest any tenim oportunitat de veure’ns. Una abraçada,

    Gonzalo

  3. bon dia , jo tinc un poema que m’agraderia molt que el llegissiu . I ja em direu la vostra opinio ok ? es aquest :
    De nit ets un sol que brilla.
    De dia em fas companya.

    Però sempre , pensant en tu ,
    no t’equivoquis ,
    que t’estimot molt ,
    i donem el teu amor !

  4. Hola, Joana, aquest no és un fòrum de crítica literària de les creacions personals. Però et faré una reflexió a tall personal: les imatges parlen per sí soles, i val la pena treballar per aquest camí; però les declaracions amoroses, quan són llegides des de fora, tenen poca força. És una reflexió personal, la meva opinió. Sobre gustos, ja se sap…

    Un consell addicional: cuida sempre l’ortografia. Si no, és com veure una pel·lícula en una pantalla deficient. No es gaudeix el mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s