Gris, d’Albert Ràfols-Casamada

darabuc-rafols-casamada.jpg

diumenge
el gris de
la lletra
sobre el
paper blanc

Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema

El poema, que copio de Violant de Bru10px-external-3.png, pertany a Espiral del temps (recull de 2003). El quadre l’he trobat a La jornada semanal10px-external-3.png.

2 responses to “Gris, d’Albert Ràfols-Casamada

  1. Tres colors, tres poemes…

    Blanc,
    en aquest poema
    no existeix el color:
    tot l’Univers
    s’il·lumina de sobte.

    Gris,
    en aquest poema
    apareix la pluja:
    tots els núvols
    s’han posat d´acord
    avui.

    Blau,
    en aquest poema
    no existeix el temps:
    la mar i el cel
    s’hi donen a la vegada.

    Dolors

    Trobareu les il·lustracions al meu bloc.

  2. Gràcies, Dolors, per haver-ho pres com a principi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s