Sons d’olor: llimones, pinyes… i el que imagineu

El Quadern de sons10px-external-3.png de Ricard Casals Alexandrí és un espai de música on, entre moltes notes i reflexions interessants, així com un munt d’instruments imaginaris10px-external-3.png dibuixats pels nens en el marc d’una gira escolar d’Ara va de bo, he trobat aquest poema que us copio de seguit:

.

darabuc-llimona-gk-photogalerie.jpg

Hi ha una llimona
acabada d’obrir
a la cuina.

Si l’olor fos so,
seria una música tènue
de bon escoltar.

.

Juga amb la sinestèsia, com aquell famós vers d’en Ferrater, «color d’olor de poma». Sense tecnicismes: juga a mesclar sensacions de sentits diferents (el que veiem i el que olorem, a Ferrater; el que olorem i el que sentim, a Casals). Si l’olor fos so, i la fruita fos una altra, què imagineu? Per exemple:

darabuc-ananas-pina.jpg

Hi ha una pinya
que s’acaba d’esberlar
al meu fruiter,
de tan madura.

Si l’olor fos so,
seria una música densa
com de tambors a la selva.

Quins sons d’olor imagineu vosaltres? Us animeu?

.

Anuncis

14 responses to “Sons d’olor: llimones, pinyes… i el que imagineu

  1. Caram. Amb la imatge de la llimona, el petit poema és, potser, una mica més suggeridor.

    He estat pensant en canviar “música suau” per “música tènue”. Em sembla que “tènue” ( d’una primor, finesa, petitesa, extremes/diccionari) lliga millor amb l’olor d’aquell migdia… Prou.

    Felicitats pel blog (bloc)!

  2. Aprofito que estava fent uns reajustaments per a canviar el “suau” per “tènue”. És curiós com canvia la musicalitat del vers, abans marcada per la sèrie so/seria/suau. “Tènue” fa idea d’onada, potser; molt lenta, com un alentiment progressiu abans del final calmat. (Però no pretenc analitzar el text; només transmetre les meves impressions de lector, el que em suggereix.)

    A la resta, us recordo que hi ha la porta oberta als vostres sons d’olor, amb la forma que preferiu. Us animeu?

  3. Jo m’imagino l’olor de la canyella, que et duu a una mena d’oasi d’allò més màgic.

  4. Imagine la llimona i el seu olor… vaig a la cuina i agafe una… i olore… somie amb un lloc fresc, ple de sensacions… busque una música i m´arriba la de “Amelie”…

  5. Gonzalo, et torno el comentari i la visita al blog. És molt interessant i molt treballat. Jo no me’l ‘curro’ tant. Veig que cada cop us acosteu més a la muntanya. A quin poble esteu? La meva dona també és d’un poble aprop de Cazorla però a la província de Jaén. Una forta abraçada i endavant. Continuarem en contacte, ni que sigui virtualment.

    Carles

  6. A mi la pinya em sembla que faria olor de so del Caribe tipus Bob Marley o alguna cosa així… però la música no és el meu fort.
    El que sovint faig és posar color a coses que “normalment” no en tenen: als estats d’ànim, als dies de la setmana…
    A l’escola hi jugo molt amb els meus alumnes; quan algun alumne em diu que tal o qual li ha pegat o l’ha insultat (els meus alumnes solen ser de 3 a 6 anys) sempre els demano el color de l’ofesa… els més petits sempre, sempre, me contesten i és curiós però la majoria sempre em diu que li han pegat de color vermell, però hi ha excepcions encantadores. Amb els alumnes més grans ja no funciona tant bé i amb els adults ni ho comento. Podria escriure un llibre sobre la meva teoria dels colors 🙂
    Un bona nit de color violeta, Gonzalo.
    àngels

  7. Hola a totes i tots,
    jo escullo la pera, la pera d’hivern, amb la seva dolçor i petitesa. Em duu fins a les golfes de la casa de la meva àvia, a Lleó, i les cançons típiques de la zona. Seria, doncs, una música folk.
    Els fruits secs, no sonen com les intruments de percussió Orff de l’escola? Tip, Tip, els claus i la caixa xinesa tocats per mans d’infantil.
    Bona nit, mireu cada nit al cel per veure la Lluna, de vegades somriu i trenca la foscor de la nit amb una escletxa de llum.

  8. Benvolgudes Roser, Dolors, Àngels i Gabriela: infinigràcies per deixar-vos endur pel poema d’en Ricard i compartir la fruita madura de les vostres sensacions, impressions i experiències. Us vull respondre amb més calma de la que puc tenir avui.

    Benvolgut Carles: gràcies per la visita i l’amabilitat. Amb el reencontre tenim la conversa iniciada a tres llocs alhora, o sigui que per unificar-ho una mica t’he respost al teu mateix bloc. Com a amic, però també com a llibreter, no cal dir que a aquest bloc tens la porta oberta, quan vulguis.

    (En Carles és el llibreter de la Llibreria L’Illa, de Mollet, un espai actiu i compromès que us recomano visitar, si no el coneixeu. Al seu bloc pengen notícies de les activitats de presentació de llibres. Quedo en el mal lloc d’aconsellar el seu espai just quan ens retrobem i ell recomana el meu, però què hi farem; feia anys que no teníem ocasió de parlar, perquè el viatge al sud meu i dels de casa ha estat principalment d’aigua subterrània que no ha rebrollat fins fa molt poc.)

  9. M’ha encantat i m’agrada molt el teu blog, de vegades no comento perquè em sap greu anar dient el mateix, que m’agrada molt.

  10. Hola, Roser, gràcies. He estat pensat a què em sona l’olor de canyella, i no ho sé. Possiblement a bolero, però no per la canyella mateixa, sinó pels dolços de la meva àvia…

    Felicitats per Antaviana, per cert. Entre altres motius, perquè conec pocs blocs que dediquin espai al teatre infantil i juvenil (i sospito que no tot es deu al fet que encara conec poc la catosfera). Aquí mateix, per raons que probablement no vénen al cas, és una gran llacuna. No voldria posar-te en cap compromís, però si vols contribuir a omplir-la, tens les portes obertes. Jo et seguiré amb atenció, en qualsevol cas.

  11. Hola, Dolors, em pregunto si aquest poema no devia ser tot un ham per a tu, amb el teu bloc, que és justament dels més fruiters que conec, i amb tant d’entrecreuament d’arts: pintura, narració, teatre d’objectes… M’ha alegrat el teu pas.

    Em pregunto també si Amelie no és de les pel·lícules més sinestèsiques de les que he vist darrerament. I encara que no ho havia pensat mai així, crec que sí, que sap fondre com poques les sensacions dels diversos sentits.

  12. Hola, Àngels, en prenc nota. I alguna cosa en faré, crec. Ahir en volia néixer un conte, que encara no ha pres cap forma, però no el vull deixar anar (o no em vol deixar anar; no saps mai com és en realitat). I no només, hi ha tot un remolí d’idees. Gràcies!

    Ara bé: m’agradaria veure el teu llibre, t’ho asseguro. Les experiències d’aula cada dia m’atreuen més…

  13. Hola, Júlia, no hi ha obligació de dir res. Hi ha notes que poden afavorir el diàleg, i personalment poques coses m’agraden més que un diàleg tan crític com es vulgui; però jo també llegeixo tot sovint les teves reflexions i els teus poemes en silenci. Les dues coses són igual de benvingudes, només et puc dir que el que prefereixis en cada cas.

    També et dic que m’alegro que t’agradi aquest espai; ja has vist a Transformacions o a Bibliopoemes, entre altres llocs, que som molts els que admirem la teva capacitat literària, lúdica i rítmica, i això vol dir que tinc en molta estima el teu criteri (sense pretendre fer comparacions entre móns ni persones, per descomptat).

  14. Hola, Gabriela, sons de golfes i d’instruments i veus tradicionals, i a sobre combinats amb música d’aula i escletxes de lluna… Fantàstic! N’hi ha molt per a deixar-se endur en la teva petita pera d’hivern, moltes gràcies.

    És curiós com, fins i tot entre sons, sembla que som animals de vista, principalment; molts ens hem deixat endur igualment pels suggeriments de color. (En certa forma, no hauria de reconèixer jo mateix que he començat per trair la sinestèsia bàsica d’en Ricard tot incorporant-hi una imatge?)

    Una abraçada i gràcies a totes i tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s