Monthly Archives: Octubre 2007

Tres autors argentins guanyen el premi Apel·les Mestres de 2007

darabuc-apelles-mestres-gabriela-keselman-claudia-ranucci-cat.jpg

Segons he llegit a una nota de premsa, tres autors d’origen argentí (Hernán Goñi i Florencia Bianchi, amb l’il·lustrador Marcelo Pérez10px-external-3.png) han guanyat l’Apel·les Mestres d’enguany, de l’editorial Destino, amb l’obra Aquest somni no és meu. Hi han concursat un total de 41 propostes. Vegeu la notícia a FADIP10px-external-3.png, que es refereix al seu torn a Ilustradores aragoneses10px-external-3.png.

Aquí10px-external-3.png podeu llegir les bases del concurs; solen variar poc d’un any a l’altre. La coberta de dalt pertany a T’ho he dit 100 cops!, vencedor de l’any passat, de Gabriela Keselman10px-external-3.png i Claudia Ranucci10px-external-3.png. Per cert, que la Keselman també és argentina. És clar que el contacte entre cultures ens enriqueix, en surtim tots beneficiats!

Anuncis

Bases del V premi Parcir d’àlbum infantil

Fins l’11 de març de 2008 hi ha plaç per a concursar al V premi Parcir d’àlbum infantil il·lustrat, amb contes específics per a pre-lectors (nens d’entre tres anys i primers lectors, aproximadament). Publica Edicions de l’Albí10px-external-3.png i és guardonat amb 2.000 euros. Vegeu les bases a www.parcir.com10px-external-3.png.

darabuc-adeu-adeu-gemma-sales.jpg

Adéu, adéu, de Gemma Sales, que rebé el I premi Parcir

Odi i amor de l’esbarzer (haikus per a nens, 4)

 

 

darabuc-mores.jpg

 

La llengua, morada.

I als dits, deu puntets vermells…

Algú em deixa un guant?

 

 

Poesia grega del segle XX: Ítaca, de Kavafis

La poesia grega del segle XX ha estat fonamental en el conjunt de la poesia occidental, amb un autor imprescindible, com Kavafis, i diversos autors de gran qualitat i ressò universal gràcies al premi Nobel de literatura. Mentre buscava referències i traduccions he trobat una pàgina de resum poc vistosa, però molt minuciosa: La cultura grega moderna10px-external-3.png. Pel que fa als llibres, vegeu sobre tot l’apartat de Traduccions10px-external-3.png.

Comencem pel clàssic «Ítaca», de Kavafis, potser especialment conegut per la versió de Lluís Llach (vídeo de You Tube a Verges, 200710px-external-3.png). És la traducció de Carles Riba:

darabuc-ulisses-aph-pt.gif

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

En el nostre lloc de traducció trobareu una nota sobre les versions de poesia neo-grega moderna al castellà10px-external-3.png. Recentment, el PEN català va organitzar un divendres de poesia i música grega10px-external-3.png, amb la presència tant de Vicente Fernández (un dels principals traductors de la literatura neo-hel·lènica al castellà, de qui parlem a la mencionada nota) i de Carles Miralles (potser l’hereu més destacat de la tasca traductora de Riba). Un altre traductor molt destacat de Kavafis és Joan Ferraté; a Tinta xinesa10px-external-3.png podeu llegir Murs10px-external-3.png.

La imatge la vaig trobar a A não perder10px-external-3.png. El llibre de Riba està editat per Curial i compta amb una segona part traduïda per Alexis Solà. Són diferents d’estil, però tots dos són fonamentals a una biblioteca de poesia del segle XX en català.

Bases del XXIV premi El vaixell de vapor

Resum de les bases:
Es convoca aquest premi per tal de promoure la creació d’una literatura per a nens i nenes que els fomenti, amb una autèntica qualitat literària, el gust per la lectura i que els transmeti al mateix temps uns valors humans, socials o religiosos que ajudin a construir un món digne. El premi s’atorgarà a la millor novel·la inèdita de tema lliure. S’entén que els originals presentats al concurs no han estat presentats simultàniament a d’altres concursos. Cada concursant pot enviar els originals que vulgui, que hauran de ser tramesos amb pseudònim.
Extensió: de 30 a 100 fulls DIN A4.

Més informació, a Cruïlla.

Els darrers anys de la literatura infantil i juvenil catalana, vistos per Victoria Fernández

Segons la directora de CLIJ, la literatura infantil i juvenil catalana viu una situació d’un cert estancament, després de la gran renovació que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta, gràcies a una encertada política de traduccions i a l’èxit d’autors com Josep Vallverdú (Rovelló), Sebastià Sorribas (El zoo d’en Pitus), Joaquim Carbó (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles Sennell (La guia fantàstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o Miquel Obiols (Tatrebill, en contes uns), entre d’altres. El panorama de la il·lustració no era menys ric: per exemple, Carme Solé (La lluna d’en Joan), Joma (Fira de tresors), Max (Ioshi i la pluja), Gusti (Gat i gos).

Actualment, qui més està renovant el panorama són un conjunt d’autores joves, com Care Santos, Gemma Lienas, Eulàlia Canal, Gemma Sales, Lola Casas (amb el llibre CD Música i poemes per a petits monstres), entre d’altres. Vegeu l’article complet, en castellà: Relevo para la infancia10px-external-3.png.

darabuc-lola-casas-musica-i-poemes-per-a-petits-monstres.jpg

Nit, de Joana Raspall

darabuc-kleine-dunkle-gasse-joana-raspall-fotogemeischaft-de-red.jpg

Mirallets,
ullets d’estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.

Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!

  • Fotografia presa de Fotogemeinschaft10px-external-3.png (reduïda i sense passepartout). A Viu la poesia10px-external-3.png, d’on he tret el text, podeu veure i sentir vídeos de la Joana Raspall tot llegint aquest poema i molts d’altres; si us interessa la poesia, no deixeu de passejar pel seu lloc web.
  • Dins aquest mateix bloc, podeu veure també Bombolles.