Capsetes de fruita (tot jugant amb un poema d’Antonio Rubio)

A Bibliopoemes —un espai de reunió amable de tots els interessats en la poesia infantil i juvenil en català (i altres idiomes), que aquest octubre acaba de complir un any de vida— vam fer fa poc un petit experiment.

S’iniciava amb una sèrie de capsetes de fruita, creada a partir d’un poema d’Antonio Rubio, «Cajitas frutales». Després demanàvem que, qui volgués, s’animés a continuar la sèrie, cadascú amb el seu estil i les seves preferències. Aquest és el conjunt de capsetes. Si us animeu a seguir (i ens queden fruites, que ja no ho tinc tan clar…), podeu fer-ho aquí mateix, als comentaris, o bé allà. També podeu triar i remenar i fer la vostra selecció; o portar-ne algunes a l’aula o als tallers de poesia, per tal que se’n facin de noves o se’n completin d’altres deixades amb buits.

La capseta d’aglà forma part d’una sèrie de fotografies amb © de Elke Menzel-van den Bruck.

(Afegeixo una curiositat: on podria acabar millor aquest manat de poemes que… a un bloc de cuina?)

CAPSETES DE FRUITA

Per a desar
un pessic de raig de sol
una capseta
de pinyol.

Per a desar
la polsada de safrà,
una capseta
d’aglà.

Per a desar
una gota de plugim,
una capseta
de raïm.

Per a desar
grans d’arròs de l’Albufera,
una capseta
de cirera.

Per a desar
l’escar’bat i la formiga,
una capseta
de figa.

Per a desar
un petard del correfoc
una capseta
d’albercoc.

Per a desar
un sabonet i l’esponja,
una capseta
de taronja.

Per a desar
els hams, el suro i la llinya
una capseta
de pinya.

Per a desar
un queixal de balenó,
una capseta
de meló.

I per a desar
els somnis d’un elefant,
una capseta…
—No, que no hi cabran!—
…una capsota
gegant!

(Darabuc)

Per a desar
una etèria ballarina
una capseta
de mandarina.

Per a desar
el somriure dels alumnes
una capseta
de prunes.

(Sàlvia)

Per a desar
una reina amb corona
una capseta
de poma.

Per a desar
un petó volàtil
una capseta
de dàtil.

(Laura Gilabert)

Per a desar
la sal marina
una capseta
d’oliva.

Per a desar
el suc de magrana
una capseta
de fada.

Per a desar
l’estel que es mou
una capseta
de nou.

Per a desar
un trosset del teu rínxol
una capseta
de gínjol.

Per a desar
el cargol i l’aranya
una capseta
de castanya.

Per a desar
el record de la rosada
una capseta
de magrana.

Per a desar
la gana i la set
una capseta
de bolet.

Per a desar
tocs d’harmonia
una capseta
de síndria.

Per a desar
qualsevol secret
una capseta
de cacauet.

Per a desar
un malefici a la vora
una capseta
de móra.

Pera a desar
una malaltia de vers
una capseta
de gerd.

Per a desar
una alegria flagrant
una capseta
de pebre blanc.

Per a desar
una joia d’orfebre
una capseta
de pebre negre.

Per a desar
poemes i “rimetes”
una capseta
de mongetes.

(Isabel Barriel)

Per a desar
una petxina de riba,
una capseta
d’oliva.

Per a desar,
—amb cura!— la papallona,
una capseta
de llimona.

Per a desar
el bes que m’han regalat
una capseta
d’alvocat.

(Darabuc)

Per a desar
un culet de mona
una capseta
de poma.

Per a desar
un aire ventoler
una capseta
de caquisser.

(Marga Pubell)

Per a desar
un poeta
una capseta
de tomaqueta.

(Sílvia Cáceres)

Per a desar
un mosquit babau
una capseta
de cacau.

I per a desar
els bibliotecaris
una capseta
de bolets estrafalaris.

(Rosa)

Per a desar
les bombolles d’una ona
una capseta
de tòfona.

Per a desar
el ding-dong de la campana
una capseta
de magrana.

Per a desar
una setmana festiva
una capseta
d’oliva.

(Mónica Ruiz Galera)