Poesia grega del segle XX: Ítaca, de Kavafis

La poesia grega del segle XX ha estat fonamental en el conjunt de la poesia occidental, amb un autor imprescindible, com Kavafis, i diversos autors de gran qualitat i ressò universal gràcies al premi Nobel de literatura. Mentre buscava referències i traduccions he trobat una pàgina de resum poc vistosa, però molt minuciosa: La cultura grega moderna10px-external-3.png. Pel que fa als llibres, vegeu sobre tot l’apartat de Traduccions10px-external-3.png.

Comencem pel clàssic «Ítaca», de Kavafis, potser especialment conegut per la versió de Lluís Llach (vídeo de You Tube a Verges, 200710px-external-3.png). És la traducció de Carles Riba:

darabuc-ulisses-aph-pt.gif

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

En el nostre lloc de traducció trobareu una nota sobre les versions de poesia neo-grega moderna al castellà10px-external-3.png. Recentment, el PEN català va organitzar un divendres de poesia i música grega10px-external-3.png, amb la presència tant de Vicente Fernández (un dels principals traductors de la literatura neo-hel·lènica al castellà, de qui parlem a la mencionada nota) i de Carles Miralles (potser l’hereu més destacat de la tasca traductora de Riba). Un altre traductor molt destacat de Kavafis és Joan Ferraté; a Tinta xinesa10px-external-3.png podeu llegir Murs10px-external-3.png.

La imatge la vaig trobar a A não perder10px-external-3.png. El llibre de Riba està editat per Curial i compta amb una segona part traduïda per Alexis Solà. Són diferents d’estil, però tots dos són fonamentals a una biblioteca de poesia del segle XX en català.

4 responses to “Poesia grega del segle XX: Ítaca, de Kavafis

  1. Nota d’agraïment: el vídeo l’he trobat en una xerrada al bloc de Musical Blogies.

  2. Murs

    Sense respecte, sense vergonya, sense dol,
    bastien murs massissos i alts, al volant meu.
    I sec, ara aquí, desesperat i sol.
    No sé sinó que em corca la meva dissort greu.
    Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
    Com és que, quan bastien, no hi vaig pensar un segon
    Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
    He estat, sense adonar-me’n, tancat fora del món

  3. És possible que en Ferraté sigui el millor traductor de Kavafis, per bé que no el més literal. Aquesta és la versió que en va fer l’Alexis Solà (ed. Curial):

    MURS

    Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte,
    m’han bastit a l’entorn grans i altes muralles.

    I m’estic ara i aquí i em desespero.
    No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament,

    perquè tenia tantes coses a fer, allà a fora.
    Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció!

    Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien;
    sense jo adonar-me’n em van tancar lluny del món.

  4. Retroenllaç: Viaje a Ítaca « Corre con el Cuento

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s