Els darrers anys de la literatura infantil i juvenil catalana, vistos per Victoria Fernández

Segons la directora de CLIJ, la literatura infantil i juvenil catalana viu una situació d’un cert estancament, després de la gran renovació que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta, gràcies a una encertada política de traduccions i a l’èxit d’autors com Josep Vallverdú (Rovelló), Sebastià Sorribas (El zoo d’en Pitus), Joaquim Carbó (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles Sennell (La guia fantàstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o Miquel Obiols (Tatrebill, en contes uns), entre d’altres. El panorama de la il·lustració no era menys ric: per exemple, Carme Solé (La lluna d’en Joan), Joma (Fira de tresors), Max (Ioshi i la pluja), Gusti (Gat i gos).

Actualment, qui més està renovant el panorama són un conjunt d’autores joves, com Care Santos, Gemma Lienas, Eulàlia Canal, Gemma Sales, Lola Casas (amb el llibre CD Música i poemes per a petits monstres), entre d’altres. Vegeu l’article complet, en castellà: Relevo para la infancia10px-external-3.png.

darabuc-lola-casas-musica-i-poemes-per-a-petits-monstres.jpg

2 responses to “Els darrers anys de la literatura infantil i juvenil catalana, vistos per Victoria Fernández

  1. Potser, l’estancament que comenta la Victòria siga real. No ho dubte. Però, també en podem parlar una mica de les possibles causes:
    1. L’escassa acceptació per part de les nostres editorials de riscos innovadors per part dels seus propis autors o autores. Amb això vull dir que prefereixen publicar textos “dels de sempre” que els asseguren les vendes abans que editar originals amb temàtiques novedoses o tractaments trencadors. Aquestes opcions, originals, novedoses i trencadores, les troben entre les publicacions estrangeres. Fet i fet, són excepció els autors i les autores que publiquen versions originals en català que hagen vist publicada alguna obra “trencadora”.
    2. Els condicionants de les pròpies editorials. Un exemple en pot servir: “Es convoca aquest premi per tal de promoure la creació d’una literatura per a nens i nenes que els fomenti, amb una autèntica qualitat literària, el gust per la lectura i que els transmeti al mateix temps uns valors humans, socials o religiosos que ajudin a construir un món digne.”
    3. La visió parcial de la nostra crítica. Tot allò que sone a estranger, de primeres, ha de ser necessàriment bo. Deu ser, segurament, perquè tota persona nascuda més enllà de les nostres fronteres ve al món amb més neurones que els aborígens. En aquest cas, la dita “quan més lluny, més miracles”, és una crua realitat. Què anem a fer-li?

  2. Hola, Enric, t’agraeixo sincerament la teva anàlisi.

    El primer punt que esmentes resulta especialment trist, crec jo, pel que hem perdut: jo vaig créixer tenint El misteri de Buster Keaton com a llibre de capçalera, tan encisador com estrany i, sovint, incòmode. Però d’aquí neix la passió per la literatura, més que de la reproducció d’un guió cinematogràfic esperable. I és el que ens feien llegir a l’institut.

    Respecte del segon i tercer, en resum, només se m’acut repetir el “Què anem a fer-li?” En el tercer, potser s’hi pot afegir també (si parlem estrictament del català) la feblesa dels mitjans de comunicació, poc llegits pels propis catalanoparlants.

    Una salutació cordial i gràcies de nou pel teu pas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s