Darabuc.cat · literatura per a infants i joves

‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti

darabuc — Mon, 30 Jan 2012 02:00:14 +0000

SOLDATS

(Bosc de Courton, juliol de 1918)

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Matar l’escola’ (Miquel Obiols)

darabuc — Mon, 23 Jan 2012 07:00:25 +0000

Corria, corria i només corria. Però quan les explosions van fer tremolar el terra vaig caure ben estès. Sentia trets, canonades, crits. El fum negre i espès m’impedia de veure-hi bé, però sabia que l’escola estava acorralada. L’artilleria atacava des de tot arreu sense compassió. No sabia què fer quan vaig entreveure dos peus gegantins, impressionants, fets d’arrels. Eren els peus de la meva escola que s’arrencaven de la terra fent un gran esforç. Quina proesa! I encara que l’edifici era vell i ple d’esquerdes —sacsejant-se ara cap aquí, ara cap allà— s’inclinava i es redreçava en un astut equilibri. Llavors, la meva mestra Maria va treure el cap per totes les finestres de l’escola, vint-i-set vegades. Feia la ve de la victòria i em mirava amb ulls de «guanyarem, noi!». Paralitzat per la sorpresa, vaig adonar-me que l’escola avançava cap a mi per entre el foc i la fumassa. L’escola intentava fugir i jo també vaig intentar fugir amb ella.

Quan la mare va despertar-me del malson van trucar per telèfon. «És impossible, això no pot ser!», vaig sentir que deia. Vam sortir cap a l’escola amb el cotxe a tota pastilla.

La nostra escola no hi era, havia desaparegut. Tot era un gran descampat de terres remogudes. «Han matat l’escola!», va exclamar la mare. Les mestres i moltes mares i pares feien que sí amb el cap. Jo vaig posar-me a cridar com un ximple: «Noooo, l’escola ha fugit! No és cert, Maria?». La meva mestra va deixar escapar un somriure fluix. Els meus amics no m’entenien gens.

Un dissabte la mare i jo vam anar a visitar un cementiri d’escoles. Era molt trist. Edificis sencers d’escoles mig enrunades s’apilotaven entre si. Vam ensopegar l’arribada d’una grossa grua metàl·lica, amb rodes potents, a punt de descarregar. Del seu enorme braç giratori i suspès d’un cable amb un ganxo en penjava una escoleta. La petita escola es gronxava al vent com un fanal de paper. A la seva façana encara s’hi podia llegir «Escola pública».

Miquel Obiols, 55 taques & gargots, amb il·lustracions de Joan Cruspinera. Columna, Barcelona, 2000. ISBN 84-664-0270-5.

‘Projecte Ictivela’, de Pau Joan Hernàndez, i presentació a Bigues i Riells (25-G)

darabuc — Wed, 18 Jan 2012 11:44:14 +0000

Projecte Ictivela és una novel·la de ficció científica a l’estil de Jules Verne, autor al qual es ret un homenatge explícit, integrant al text referències al De la Terra a la Lluna. Va veure la llum el 1992 i vint anys després es reedita revisada i actualitzada en alguns detalls (la difusió del projecte, p. ex., es farà ja a internet, mitjançant un blog). Ens narra un viatge d’aparença increible, d’un submarí mogut per veles i plaques solar, que anirà de Vilanova i la Geltrú a Finlàndia. Però la paraula «projecte» és clau: en bona part, el llibre se centra en la fase prèvia al viatge, amb les seves discusions i enfrontaments teòrics i personals, i també els arrancs d’entusiasme.
«Quan en Francesc es va aixecar i va anar cap a la taula [per explicar el projecte], un nom va acudir a la memòria d’en Borja: Impey Barbicane. De la mateixa manera que el protagonista de De la Terra a la Lluna, en Francesc estava a punt de fer a la seva associació una proposta que fregava el fantàstic; de la mateixa manera que el personatge de Verne, comptava a entusiasmar el seu auditori; com ell, potser no esperava trobar cap antagonista». Els personatges són joves i també coneixerem els seus dubtes emocionals (que no trobàvem a Verne).
Les descripcions tècniques, és clar, formen part de l’atractiu de la novel·la i del seu joc de creació de versemblança: «el submarí fa vint-i-set metres d’eslora, dos de mànega i tres de puntal. Desplaça en superfície cent trenta-dues tones, i cent quaranta-tres en immersió. El casc està construït en fibra de vidre i reforçat per dotze quadernes d’acer, recobertes de fibra de vidre, les quals fan alhora de mampara. La línia de flotació és alta…».
Entenc que no és un text tan madur com els darrers d’Hernàndez, com es veu per exemple en la troballa de personatges ad hoc, que surten del no res per a cobrir tots els forats: «Heliogarraf no havia treballat mai amb motors, i cap dels seus tècnics no estava capacitat per fer-se responsable d’allò que seria el cor mateix del submarí», ens diuen. Però el problema se solventa allà mateix: «Ara bé, en Cam no només coneixia molts mecànics i molta gent entesa en diversos camps de la mecànica, sinó que…».
Ara bé, això és un fet molt menor en comparació amb la força del tema principal: l’esforç en la vinculació de somni i pragmatisme, més, en un tema encara més actual que mai, com és el de l’energia. El periodista Favi Arca és un altre antagonista clau: «Heliogarraf havia sucumbit a l’idealisme i es disposava a emprendre una croada reivindicativa de l’ús pacífic i net dels oceans, amb el sol i el vent com a aliats del navegant … abandonava el materialisme pragmàtic de l’activitat empresarial per subvencionar somnis tan poètics com poc pràctics». L’aventura, és clar, té final feliç, tant tècnicament com emocional.

Pau Joan HERNÀNDEZ, Projecte Ictivela. Edicions del Roure de Can Roca, 2011. Fotografies de Josep-Francesc Delgado.

(Pitgeu per a ampliar)

‘El zoo a casa’, de Joaquim Carbó

darabuc — Fri, 13 Jan 2012 10:15:53 +0000

El zoo a casa (de Joaquim Carbó, amb il·lustracions de Montse Ginesta) va iniciar la important col·lecció de La Xarxa, on destaquen, al meu parer, els títols de Miquel Obiols. Era un any clau a la nostra història: el 1975.

El text conta, amb humor i cert afany de divulgació, les aventures de dos xicots enamorats de les bèsties, que converteixen un xalet en un zoo. Un d’ells sosté la teoria que es pot educar els animals per tal que mengin farinetes, en lloc de carn. A El zoo a casa trobarem elements ja antics (avui hi ha pocs estudiants en una dispesa, més aviat comparteixen pis; i potser, encara que la novel·la no té cap pretensió de globalitat social, s’hi troben de menys personatges femenins amb més relleu que el satíric), però encara es llegeix amb plaer.

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

darabuc — Wed, 04 Jan 2012 04:00:12 +0000

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

darabuc — Tue, 03 Jan 2012 08:00:56 +0000

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

Taller d’il·lustració d’animalhomes i animajectes, amb Aitana Carrasco (València, 4-G)

darabuc — Sun, 01 Jan 2012 08:00:32 +0000

El 4 de gener, a la tarda. Tota la informació, al bloc de l’Aitana Carrasco

Bones festes i bon 2012 (amb Cecilia Bartoli: ‘Lascia la spina…’)

darabuc — Fri, 23 Dec 2011 11:02:25 +0000

Us desitjo que passeu unes bones festes, vosaltres i la vostra gent, i en particular que us portin descans i ànim, si aquest 2011 us ha estat tan dur com a nosaltres. Com a banda sonora per a aquests desitjos, us proposo el ‘Lascia la spina’ de Haendel en veu de Cecilia Bartoli, que alhora és una bonica “banda visual” perquè el vídeo mostra els detalls de la interpretació en viu.

Tendències d’enguany a la LIJ, a Vilaweb

darabuc — Fri, 16 Dec 2011 10:08:08 +0000

«Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hem parlat amb Iolanda Batallé de La Galera, Patrizia Campana d’Estrella Polar, Reina Duarte d’Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d’acord en tot, però en general parlen de la davallada de la novel·la de vampirs, homes llop i zombis, en l’àmbit juvenil, i l’interès creixent que susciten els mons distòpics. L’interès per la novel·la gràfica, i l’increment de les novel·les híbrides, amb il·lustracions que fan la lectura més atractiva. I en el cas dels més petits, cada vegada es fan llibres-joc més sorprenents i atractius.»

Llegiu complet

El 24-D presentem el meu conte ‘La bruixa Lletjards’, il·lustrat per JuanolO i publicat per El Cep i la Nansa (col·lecció Ginjoler)

darabuc — Wed, 14 Dec 2011 07:00:03 +0000

No hi falteu! (Pitgeu per a ampliar la imatge.)

Presentació de ‘Xamae’, de Susana Peix i Romina Martí (17-D)

darabuc — Tue, 13 Dec 2011 10:32:58 +0000

(Pitgeu per a ampliar)

Presentació i narració de contes de ‘Els amics de l’ART’ (16-D)

darabuc — Tue, 13 Dec 2011 07:30:42 +0000

Pitgeu per a ampliar

‘Una idea, un projecte, un llibre: L’île aux 160 erreurs’, xerrada de Xavier Salomó i Meritxell Martí (17-D)

darabuc — Mon, 12 Dec 2011 07:00:54 +0000

Del bloc de Xavier Salomó

Presentació d’El cirerer, d’Alba Garcia Puig, a Abracadabra (15-D)

darabuc — Sat, 10 Dec 2011 10:00:34 +0000

(Pitgeu per a ampliar)

Activitat amb els ‘Jocs d’Àfrica’, de Valérie Karpouchko (10-D)

darabuc — Wed, 07 Dec 2011 14:21:51 +0000

(Pitgeu per a ampliar)

Vegeu també ‘Perali kotuma’, dels Jocs d’Àsia

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

darabuc — Mon, 05 Dec 2011 07:00:31 +0000

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Oberta l’exposició ‘Contes infantils de la guerra’, al Museu d’Història de Catalunya

darabuc — Sat, 03 Dec 2011 09:00:00 +0000

(Pitgeu per a ampliar)

«Aquesta exposició ens explica la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, posant l’accent en el bàndol republicà. Partint de la col·lecció privada de Freixes-Garriga, l’exposició ens mostra com els contes infantils van passar a formar part de l’engranatge propagandístic del moment.» Vist a El cuento de la buena pipa.

‘Això és un infern!’, d’Anna Obiols i Subi: presentació a Muntanya de Llibres (Vic, 3-D)

darabuc — Fri, 02 Dec 2011 06:00:25 +0000

Pitgeu per a ampliar

Integrat a la col·lecció Helena, que promou la reflexió ètica, Això és un infern! mostra les diferents respostes que pot rebre un nen sobre l’infern i el sentit de «viure un infern»; de la religió als inferns personals, com pot ser un incendi al bosc per a un bomber. Com a conclusió, exposa (de paraula) situacions molt difícils que poden viure els nens i nenes, en la nostra societat o les del «tercer món», i proposa pensar sobre les nostres dificultats i les alienes, i què podem fer per millorar aquestes.

Primeres planes

Idees per a felicitacions de Nadal, de la il·lustradora Rosa Maria Curto

darabuc — Thu, 01 Dec 2011 06:00:54 +0000

Rosa Maria Curto

La il·lustradora Rosa Maria Curto ha recollit al seu bloc diverses idees, amb instruccions, per a fer felicitacions de Nadal. Podeu accedir a una llista d’apunts buscant, per exemple, “felicitació”.

Presentació d”Amiga Gallina’, amb Carla Besora i Arnal Ballester, a Abracadabra (14-D)

darabuc — Tue, 29 Nov 2011 21:36:40 +0000