«A causa del creixement de la seva població, Vacarisses es convertirà, a finals d’aquest mes de maig, en el primer municipi que deixa de rebre el servei dels bibliobusos de la Xarxa, concretament del Bibliobús La Mola, per acollir una biblioteca. El nou equipament s’emplaça a l’edifici d’El Castell, una masia del segle XI que compta amb murs medievals i restes de construccions gòtiques. El projecte és obra de l’arquitecte Xavier Guitart.

La Biblioteca El Castell de Vacarisses, convoca unes jornades de portes obertes el cap de setmana del 24 i 25 de maig per tal que els ciutadans puguin visitar les seves instal·lacions. El nou equipament disposarà d’un fons inicial de 7.450 documents, una sala polivalent i una ludoteca, entre altres. Tot plegat, repartit en una superfície útil de 700 m² distribuïts en dues plantes.

Vacarisses es converteix, d’aquesta manera, en el primer municipi que en créixer el nombre d’habitants (actualment supera els 5.000 habitants), deixa de rebre el servei de bibliobús, adreçat principalment a municipis entre 300 i 3.000 habitants, per acollir una biblioteca. El Bibliobús La Mola, que recorre poblacions del Vallès Occidental i Oriental, el Bages i el Baix Llobregat, oferia servei a Vacarisses des del mes de gener del 2003.»

Notícia presa de Bibliosfera.

És el poema inicial del Concert de poesia, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. Les il·lustracions del llibre, com la reproduïda a dalt, són en blanc i negre i obra de la Marta Balaguer.

Els pirates no ploren, d’en Pep Castellano, ha guanyat el premi Carmesina d’enguany, que organitza la Mancomunitat de Municipis de la Safor i edita Bullent. Més informació, per ara, aquí.

Bèsties de l’hort, escrit pel pedagog Xavier Folch (qui va ser també editor de La Galera) i il·lustrat per en Marc Vicens (imatge superior), és el llibre guanyador del darrer concurs de contes “Lola Anglada - Vila de Tiana”. S’adreça a un públic infantil d’uns 8 a 12 anys i l’edita Meteora. En aquest enllaç podeu llegir-ne un fragment: El Tano. En aquest pdf podeu veure un conte del llibre, ja il·lustrat: El Tro.

Després de la presentació inicial a la biblioteca de Can Baratau, a Tiana, el dijous 29 de maig es presentarà també a la llibreria barcelonina Proa-Espais (Rosselló, 212; a les 19.30).

El llibre forma part de la col·lecció Lola Anglada, on s’han publicat també Contes d’anar i tornar (Montserrat Mas i Riki), On s’amaga la por (Maria Carme Roca i Laura Baldrich) i Set contes de l’any de la picor (Llorenç Puig i Òscar Julve).

El Club de lectura infantil de Cambrils té des de fa uns mesos un bloc propi. En aquest temps, les noies participants han llegit i comentat llibres d’en Joles Sennell, la Jane Vejjajiva, la Cornèlia Funke, la Maite Carranza o en Roald Dahl. Els membres del Club de lectura juvenil han llegit Jordi Sierra i Fabra, Josep Vallverdú, Andreu Martin o F. E. Higgins.

Felicitats als participants i als organitzadors: que gaudiu de la lectura per molts anys.

Avui dia 9 de maig es fa la inauguració oficial de la nova biblioteca municipal de l’Arboç, situada a l’avinguda de Sant Jordi, 12. A les 20:00 hi serà l’actriu i narradora Jordina Biosca, per narrar Orígens.

Dimarts 13 de maig, a les 20.00 h, es presentarà el cinquè llibre d’en Toni Villalobos, Juls, Juliette, a la llibreria L’Illa de Mollet, amb la presència de l’autor i d’en Josep Maria Valero. En Toni Villalobos ha publicat abans El foc de la nit, M’avorreixo, va dir en Pol, El pop dels nou tentacles i Lluny de l’altiplà, tots ells a Barcanova. Llegiu-ne els detalls a Una illa plena de llibres.

.

La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’ultim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll:
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.

.

(Poema III de La pell de brau)

Ai, setmesona,
cuca de llum,
no tinguis pressa
a badar els ulls:

a dins de l’ou
-és dia encara-
has de seguir
fins que la mare

tingui repòs
i agafi empenta
per a ensenyar-te
que el dia és negre

però que tu duus
a sobre, cuca,
amor de sol
i llum de lluna.

No tinguis pressa
a badar els ulls.
No tinguis pressa,
cuca de llum.

Aprofitem el pont per anar a veure una neboda que, d’improvís, ha tingut la urgència de sortir un punt massa de pressa. Què no li hauran contat, de coses admirables que hi ha al món, que no pot esperar!

A veure si, en una altra ocasió, el retorn temporal a on vaig néixer no és a corre-cuita i em permet de veure, qui sap, algú de vosaltres amb qui em complau de xerrar amb ocasió de la literatura i la vida. Petons i que descanseu.

Llegeixo al bloc de Carme Miró que WebQuestCat (la Comunitat Catalana de WebQuest) estrena un portal de nou disseny i voluntat interactiva. Entre les diverses “caceres del tresor” hi ha, per exemple, la de El Tirant lo Blanc, el millor llibre del món, de Carme Cases.

.

És infreqüent que els blocs dels il·lustradors catalans, illencs o valencians estiguin redactats en la nostra llengua. Les raons de mercat són aclaparadores: el mercat editorial en espanyol (Espanya i Amèrica) i anglès (els dels països respectius i l’internacional) és molt més poderós, i un bloc és una tarja de presentació al món, no als de casa. No veig que sigui qüestió de posar-s’hi pedres de més al fetge, però tampoc fa mal una alegria a la xarxa, ben a l’inrevés. O sigui que si us bé de gust, visiteu per exemple el bloc de l’il·lustrador Xavier Salomó, que ha posat imatges a Una nit bestial o El camino que no iba a ninguna parte, ha rebut el premi Junceda i ha estat il·lustrador destacat a la revista CLIJ.

El projecte de Nascuts per llegir inclou una secció de «receptes literàries», on la biblioteca de Ca N’Altimira selecciona i comenta diversos llibres que giren entorn d’un tema. Dos dels pdf s’intitulen «Parlem de la mort d’un ésser estimat».

El tema és difícil, però necessari. Jo crec, personalment, que el millor és integrar-lo en la vida diària dels infants, sense esperar a la urgència de la perdua. Però també en aquest darrer cas, els llibres poden ser una bona ajuda per a superar el mal tràngol i comprendre el cúmul de sensacions i sentiments que podem arribar a experimentar.

.

(En castellà, la meva La vieja Iguazú parla de la vellesa, la mort i la transcendència humana: la llavor que deixen els que se’n van en aquells que els estimem i volem continuar part del seu camí amb les nostres passes.)

Per completar una mica la notícia anterior, copio una llista dels llibres publicats en català per l’Elena O’Callaghan. És treta del Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes. No és completa del tot, l’aniré revisant.

• Narrativa
• El petit roure. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Bestieses i animalades. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Estàs com una cabra!. Barcelona: Edelvives - Baula, 1991 [infantil]
• Cric-cric!. Barcelona: Edelvives - Baula, 1991 [infantil]
• Conte prim. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991 [infantil]
• No n’encertes ni una!. Barcelona: Casals, 1992 [infantil]
• Marsupial, no siguis animal!. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1993 [infantil]
• Aranya peluda busca aranyot pelut. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993 [infantil]
• … i un be negre amb potes rosses!. Barcelona: L’Arca de Junior (Grijalbo Mondadori), 1994 [infantil]
• El grill trapella. Barcelona: La Galera, 1994 [infantil]
• Lladrar a la lluna. Barcelona: Edelvives - Baula, 1994 [infantil]
• Un gat molt poc gat. Barcelona: Edebé, 1995 [infantil]
• S’han tornat bojos!. Barcelona: La Galera, 1996 [infantil]
• L’enrenou del 49 (amb Maria Dolors Alibés i Riera). Barcelona: Luis Vives, 1996 [infantil]
• La revolta dels disbarats. Barcelona: Cruïlla, 1998 [infantil]
• De l’embolic treu-ne profit. Barcelona: Baula, 1999 [infantil]
• Caus i cacaus. Barcelona: Edebé, 1999 [infantil]
• Uns ratolins empipadors. Barcelona: Combel, 2000 [infantil]
• Un ocellot que… déu n’hi do!. Barcelona: Cadí, 2000 [infantil]
• Teatre
• Rauxes i disbauxes. Barcelona: Barcanova, 1992 [juvenil]

L’Elena O’Callaghan ha obtingut el premi Alandar de literatura infantil en castellà, que convoca Edelvives, amb una obra ambientada a l’Egipte actual (no a l’antic, com havia escrit jo anteriorment): A lo lejos, Menkaura. (Menkaura és el darrer dels grans faraons de les piràmids. En grec se’l coneixia com a Mykerinos, d’on ve el nom més freqüent en català de Micerí.)

Esperem que aquest premi obri més portes a la difusió de la seva literatura en altres llengües i, en general, a noves traduccions d’autors catalans. En aquest enllaç podeu llegir la nota de premsa d’Edelvives, que inclou un resum de les obres i unes paraules dels guardonats. El concurs infantil de la mateixa editorial l’ha guanyat l’Alfredo Gómez Cerdá.

Del 24 d’abril al 4 de maig de 2008 se celebra la Fira del Llibre de València. Teniu la informació recollida a www.firallibre.com.

.
La benvinguda a un nou espai de xerrada, organitzat en blocs d’aproximadament infantil, juvenil i adults:

«T’agrada llegir?
T’agrada escriure sobre el que llegeixes?
Has arribat al bon lloc!

Què Llegeixes? és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què Llegeixes? també està ple de concursos sobre llibres i literatura.»

En aquest enllaç podeu visitar l’especial de Sant Jordi preparat enguany per la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: «Amb motiu de l’arribada de nou de Sant Jordi, us oferim un apartat especial sobre el tema, amb selecció de pàgines web, recomanacions de novel·la i música, guies de lectura i novetats fetes per les biblioteques, activitats que es realitzen a les biblioteques relacionades amb el tema, informació dels llibres més prestats a les biblioteques de la Xarxa… També el catàleg infantil Chilias ha preparat un especial sobre la festivitat. Esperem que sigui del vostre interès.»

Aquest poema d’en Josep Maria Sala-Valldaura és recomanació de la Clàudia, jove lectora de molts llibres, qui l’ha tret de l’antologia Poesies amb suc, recollida per en Miquel Desclot. En una altra ocasió, també ens ha recomanat el llibre de Bestioles menudes.

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu!
Estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle ben notaaable…
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent!”.

]]> http://darabuccatala.wordpress.com/2008/04/18/conjur-per-mirar-daprovar-sense-estudiar-de-josep-m-sala-valldaura-2/feed/ Darabuc http://darabuccatala.wordpress.com/2008/04/15/la-rosa-de-sant-jordi-de-joles-sennell/ http://darabuccatala.wordpress.com/2008/04/15/la-rosa-de-sant-jordi-de-joles-sennell/#comments Tue, 15 Apr 2008 06:00:37 +0000 darabuc http://darabuccatala.wordpress.com/?p=183

Joles Sennell —o Pep Albanell, o una de les moltes mans de l’Ofèlia Dracs— és un autor complex, que amb els seus diversos noms de lletra sembla respondre afirmativament a la pregunta que de vegades es fa, respecte de si existeix o no la literatura infantil i juvenil com a forma especial de la literatura (com a gènere, o com a literatura marcada pel seu públic). Quant a la literatura per a infants i joves, jo entenc que en Joles ha aportat molta fantasia, treball lèxic, trames ben construides i, sovint, humor.

La rosa de Sant Jordi (ed. Cruïlla, il·lustrada per na Roser Capdevila), amb la seva senzillesa, és una de les històries que més m’agraden d’ell, molt rodona i ben trabada. Per a lectors infantils que ja necessiten més que un àlbum o per a llegir acompanyant els més petits. (En publicaré una nota específica d’aquí a uns dies.)

La foto és de les pàgines de l’AELC.

El meu Taller de Contes per als més menuts està enfocat al foment de la lectura, més que a l’activitat teatral. Això no vol dir res en contra dels actors-narradors, com és lògic; es tracta, senzillament, d’una forma d’enfocar-lo amb un objectiu específic (i d’acord a una preparació personal, que en el meu cas, no és d’escola de teatre), que concedeix molta importància al llibre en si. De fet, el seu objectiu es podria resumir a atansar els nanos als llibres i associar la lectura amb el plaer i el descobriment. Per tant, procurem treballar gairebé sempre sobre contes editats, que transformem i recreem amb llibertat, però mostrem bé durant el conte, bé després d’haver-lo contat.

Abans de narrar i després, hi ha programada una estona específica de moviment lliure, on els nanos miren, trien, remenen, fullegen, recorden, repeteixen, completen, investiguen per si mateixos, en fi: fan el que volen amb la sèrie de llibres que aquell dia hem posat a la seva disposició. I jo, a voltes, penso que són els minuts que més m’agraden…

Les fotos són preses al CP León Felipe, a Socovos (Albacete).