Premi Xaro Vidal 2009, per Dídac Botella

Nota de Bromera:

L’obra  L’illa del tresor. Història d’una obra de teatre, del professor de Primària Didac Botella, ha estat la guanyadora del X Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent. … L’acte de lliurament va tindre lloc en el Teatre Don Enrique de Carcaixent i anà seguit de la representació de l’espectacle  Moby Disc, de la companyia L’Horta Teatre. El llibre  es publicarà durant la primavera de 2010 en la col·lecció «Micalet Teatre» d’Edicions Bromera.

De paraules escrites, titelles i bambolines, a la Xavier Benguerel (30 oct.)

Taula rodona «De paraules escrites, titelles i bambolines»

«L’acte comptarà amb la participació de Titelles Marduix (Joana Clusellas i Jordi Pujol), Pep Albanell, Joaquim Carbó i Teresa Duran. Desvetllarem el camí que segueix una obra literària  des del llibre fins a l’escenari: de com els titellaires donen vida a les paraules escrites; de com els personatges esdevenen titelles; i de com la música, els decorats i la llum configuren un espai màgic: el teatre. Com a cloenda Titelles Marduix convertirà la nostra sala en un escenari amb El mariner de Sant Pau, espectacle basat en la llegenda recollida per Jacint Verdaguer. El divendres 30 d’octubre, 19h., al Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Entrada lliure.»

• Activitat de la biblioteca Xavier Benguerel
• Marduix

V Festival de Titelles de l’Alt Camp

Del 16 al 25 d’octubre se celebra a Valls el Festival Guant (V Festival Internacional de Teatre de Titelles de l’Alt Camp). No hi falteu!

Les cartes d’Hèrcules Poirot, de Jaume Fuster

En Poirot ja no és un personatge especialment conegut entre els lectors joves, però com els seus tics i les seves maneres són clarament reconeixibles (car han passat a formar part de la figura literària i cinematogràfica general del detectiu) i el clàssic de la negra Jaume Fuster va situar d’entrada l’obra en un passat convenientment distant (la postguerra catalana i europea), Les cartes d’Hèrcules Poirot segueix essent un guió teatral molt aprofitable, que manté tothora el suspens —l’enjòlit, si voleu— i va descobrint a poc a poc la xarxa de mentides de tots els personatges fins que es desvetlla el culpable dels assassinats.

• Jaume Fuster, Les cartes d’Hèrcules Poirot. Edicions 62: col·l. L’Escorpí/Teatre, 1983; col·l. El Cangur, 1996; col·l. Educació 62, núm. 13, en edició per batxillerat de Montserrat Estruch, 2007 (ISBN 13: 978-84-297-6024-8).

Un sketch d’ombres fàcil d’imitar pels nens (Richard Bradshaw)

Vídeo de la Fira de Titelles de Lleida

Mentre esperem la primavera i, amb ella, la 21.º Fira de Titelles de Lleida, un petit vídeo que recull la diversitat i qualitat dels espectacles.

VI Jornades educatives de teatre escolar

Del del 15 al 17 de setembre es faran les VI Jornades educatives de teatre escolar, a la sala l’Horta teatre (Castellar-l’Oliveral) de València. S’hi farà un taller de clown i un de musicoteràpia i es veurà la representació d’una obra d’Afanias, associació en favor de les persones amb discapacitat intel·lectual. Us hi podeu inscriure fins el dia 9.

• Programa complet

Bases del X premi de teatre infantil Xaro Vidal

El termini finalitza el 8 de setembre de 2009 i la dotació és de 3.600 euros.

Ací no paga ni Déu, de Dario Fo

Ací no paga ni Déu, de Dario Fo, és una bona mostra del teatre d’aquest clàssic modern: ideològic i combatiu, d’una banda, i amb diversos mèrits dramàtics, com són una gran rapidesa i uns tocs d’humor que arriben a ser hilarants.

Fo és un autor compromès, el que el converteix, alhora, en un autor molt històric, molt propi del seu temps. Les seves idees envelleixen amb la mateixa rapidesa amb la que canvia la societat, però, com neixen d’una voluntat clara, també són fàcilment actualitzables. (Sense que això ens obligui a ser-hi d’acord ni en el tot ni en la part.)

Ara bé, si Fo perdura, no és per la seva mescla de comunisme i anarquisme, sinó per la seva gran qualitat dramàtica. La intensificació dels gags, tant directament com a través dels diàlegs (quan un personatge narra a un altre el que li han explicat a ell), és molt ben treballada, i culmina en un final (II, xix) ben digne de P. Tinto: un guàrdia civil feliç d’haver quedat prenyat per un miracle de Santa Eulàlia.

L’he llegit en una versió de Bromera, traduïda i presentada per Empar Claramunt i Josep Ballester. No llegeixo italià, pel qual no puc comparar, però crec que la versió funciona molt bé i no acusa en excés el pas dels anys (és del 1992). Altrament, la introducció situa bé l’autor i les seves paradoxes, a més d’incloure diversos materials de treball.

Vegeu també:

• Lectura dramatitzada de l’obra a El Quadern Gris de 3r
• Espectacle de Dario Fo al bloc del grup de teatre de Montgat

Trenta anys de Kònsum: teatre infantil de la Joana Raspall

La tasca cultural de la Joana Raspall és particularment coneguda a la poesia, però també té un vessant teatral. Enguany es compleixen trenta anys de l’estrena de Kònsum S. A., la tercera part de la sèrie d’aventures d’en Nap, en Buf i en Xic. La pròpia Joana en parlava així del conjunt al pròleg de l’edició (Edebé, 1984):

Si vàreu veure EL POU —obra per la qual haig d’agrair el Primer Premi de Teatre Cavall Fort—, potser recordareu els tres amics que en són protagonistes: en Nap, en Buf i en Xic.

En aquella, que va ser la seva primera aventura —i la meva— en el teatre per a nois i noies, es presentaren com uns minyons enjogassats que van ajudar uns pagesos contra l’acció injusta d’un home ambiciós.

La segona aventura també us fou presentada als cicles de Cavall Fort amb l’obra L’INVENT, en la qual els tres companys col·laboren en un projecte científic del seu mestre desbaratant uns intents de robatori i de suborn.

Avui els torneu a trobar que treballen durant unes vacances en una singular urbanització on el senyor Kònsum —símbol de la societat de consum— ho dirigeix tot segons els seus interessos particulars, per mitjà d’un ordinador. Tot el personal hi és sotmès a diversos sistemes de suggestió i acata les ordres de la «màquina» fins a convertir-se en autòmats, sense voluntat ni criteri propi.

Entre els socis del senyor Kònsum, hi trobareu la caricatura d’un tipus de personatges de la nostra societat que solen omplir malaguanyades pàgines a les revistes «d’actualitat».

En Nap, en Buf i en Xic, disconformes amb aquell estat de coses, ajudaran a desmuntar-ne el funcionament.

Tot plegat pot semblar un tema de ciència ficció. Però té ben poc de ciència, ja que és un simple joc escènic. I té ben poc de ficció, perquè realment ja podem veure al nostre voltant mostres ben paleses de la poderosa influència de KÒNSUM S. A.

Intercanvi de llibres a Manlleu

Llegeixo a Bibliosfera que, del 2 al 27 de juny, «la Biblioteca Municipal de Manlleu, en col·laboració amb les associacions veïnals del municipi, organitza la segona edició de l’Intercanvi de llibres als barris de Manlleu. La iniciativa consisteix en instal•lar, cada dos dies, una parada a un dels nou barris participants i exposar-hi els llibres de segona mà que els lectors porten a la biblioteca. A banda de l’intercanvi de llibres, en aquesta edició també es promou compartir els gustos de lectura. Així, cada usuari pot recomanar les obres que li agraden tot omplint una butlleta que s’ofereix a la parada i que es mostrarà en un expositor portàtil».

Aquesta és la pàgina de resum d’activitats de la Biblioteca Municipal de Manlleu. Aquest juny hi trobeu contes, club de lectura (amb Terres de lloguer) i un recital poètic amb música.

A la recerca de les tecles que desconeixem tenir

El compositor Àlex Andrés reflexiona sobre un espectacle de La Fura dels Baus i, més encara, sobre el procés de reflexió i descoberta personal que hauria d’acompanyar tota experiència teatral (i, probablement, tota experiència de lectura i també d’escriptura). «No em va agradar gens. Però em va resultar molt interessant assistir-hi.» Llegiu tots els fils d’aquesta aparent paradoxa al bloc col·lectiu La paraula nostra.

Bases del V premi Vila de Paterna de teatre juvenil “Germà Montaner”

Teniu de plaç fins el 5 de setembre. El guardó és de 6.000 € i l’obra serà editada per Tàndem. Vegeu les bases completes en aquest pdf.

La Jenny dels pirates, Bertolt Brecht

.
Senyors meus, ara em veieu rentar vasos i copes
i fer els llits als dispesers
i em doneu tots un penic i jo us dono les gràcies
i veieu els meus parracs a l’hotel esparracat
i no sabeu, senyors meus, amb qui parleu.
P’rò vindrà una nit i en el port tot seran crits
i direu: d’on surten aquests crits?
I veureu que jo somric des de l’aigüera
i direu: aquella, de què riu?
I un vaixell de vuit veles
i cinquanta canons
arribarà al port.

I direu: au, vés a rentar els vasos bruts
i el penic tot seguit traureu.
Jo el prendré i el guardaré i de pressa faré els llits
on ningú no dormirà en tota la nit.
Però encara no sabreu amb qui parleu.
Quan aquella nit vindrà del port un gran brogit
i direu: què és aquest brogit?
Em veureu encara dreta a la finestra
i direu: per què riu tan maliciosa?
I el vaixell de vuit veles
i cinquanta canons
tirarà contra el port.

Senyors meus, ben segur que ja no riureu més
perquè les parets s’esfondraran.
La ciutat quedarà tota rasa com la mà.
Només restarà dret un hotel esparracat.
I direu: és que hi viu algú especial?
I entorn de l’hotel tot seran crits aquella nit
i direu: per què no han destrossat l’hotel?
I veureu que al matí jo obro la porta
i direu: ella vivia aquí!
I un vaixell de vuit veles
i cinquanta canons
la bandera hissarà.

I desembarcaran a migdia cent homes
que avançaran ombres enllà
i agafaran tothom, cadascú a casa seva,
i els encadenaran i els duran davant meu
i em diran: qui vols que matem?
I en el port tothom callarà aquell migdia
quan diran: qui ha de morir?
I aleshores sentireu que jo dic: tots!
I quan rodin els caps, cridaré: hop la!
I un vaixell de vuit veles
i cinquanta canons
em durà lluny d’aquí.

(Bertolt Brecht, L’òpera de tres rals, dins Teatre complet, I, Barcelona: Institut del Teatre, 1998, pp. 586-587, en traducció de Feliu Formosa.)

Em resulta difícil avaluar la importància actual de Brecht, com a autor «viu», i més encara en el terreny de la literatura per a joves. No sé si la seva complexitat és excessiva ni si els temes encara arriben. Mai no vaig veure representacions de Brecht quan era adolescent, i això no em permet jutjar per experiència pròpia; poc després sí vaig veure un Galileu al Mercat de les Flors que em va entusiasmar. El sol text d’una Mare Coratge, per exemple, em sembla impressionant. (I per això mateix, molt difícil de traduir; aquí podeu llegir una nota brevíssima de Miguel Sáenz, traductor al castellà de la seva obra completa.) Quant a la combinació del seu teatre amb la música de Kurt Weill, aquesta sí entenc que és un clàssic plenament vigent. Què en penseu, vosaltres, de Brecht? Té cabuda als nostres escenaris? A les nostres aules?

Dario Fo a un institut: Lectura dramatitzada d’Ací no paga ni Déu

Dario Fo, un dels dramaturgs més irreverents i provocatius del segle XX, i premi Nobel entre d’altres guardons, és objecte del treball d’un grup de 3er d’ESO a l’IES Joanot Martorell de València. Per a saber-ne més i escoltar lectures dels alumnes, com a preparació de la representació futura, vegeu aquest enllaç: Lectura dramatitzada d’Ací no paga ni Déu.

Sobre Dario Fo, vegeu, per exemple, l’article de la vikipèdia italiana.

Problemes a la sala Beckett

La Sala Beckett, un dels espais de teatre independent més importants de l’àmbit català, està vivint uns problemes que podrien obligar-la a tancar: llegiu-ne més en aquest article de La Vanguardia.

Enric Lluch, premi de narrativa juvenil de Torrent; Teresa Broseta, premi Xaro Vidal de teatre infantil

Llegeixo per mitjà d’una notícia recollida a Blocs de lletres que Enric Lluch (Viquipèdia) ha obtingut el IX premi de narrativa juvenil de Torrent, amb l’obra El servidor de l’alquimista. N’ha estat finalista Pep Castellano (bloc), amb Bombons amargs. Les obres seran editades per Tabarca. Fora del terreny juvenil, a la mateixa cerimònia s’ha lliurat el premi de poesia a Silvestre Vilaplana, per Bagatge de tenebres. Més informació, al bloc de Millor Torrent.

Paral·lelament, llegeixo a Tirant al cap que Teresa Broseta (Wikipedia) ha guanyat el premi Xaro Vidal de teatre infantil. En aquest cas, No tingues por serà editada per Bromera.

Felicitats a tots quatre!