Arxiu de la categoria: Poemes en català

‘Esperant en primavera’, de Du Fu (712-770)

.

ESPERANT EN PRIMAVERA

Al meu país assolat per la guerra
Ja no li resten més que muntanyes i rius
La primavera arriba
La ciutat colgada de males herbes
Afligit, deixo caure les meves llàgrimes sobre les flors
I els meus sanglots dispersen els ocells colpits per la por
Els focs al front cremen tres mesos sencers
Espero notícies de la meva família
Que em són més estimades que l’or
Em grato el cap
Acaricio el poc cabell grisós que em resta
Les agulles ja no arriben a agafar-lo

.

  • Estacions. Poemes de les dinasties Tang i Song, traduïts del xinès al francès per Shi Bo, i del francès al català per Núria Periago, amb cal·ligrafies de Shi Bo. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (biblioteca Serra d’Or), 2005. ISBN 84-8415-734-2.

‘Sonet mig tapat amb un llençol’, de Joan Brossa

.

SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL

Blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

.

  • Joan Brossa, A partir del silenci. Antologia polimòrfica, a cura de Glòria Bordons. Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors, Barcelona, 2001. ISBN 84-8109-350-5/84-226-8822-0.

‘Ximpanzé’, de Ricard Bonmatí

.

XIMPANZÉ

Orellut i geperut,
braços llargs i desmarxat,
cul pelat i cos pelut:
aquí tens el teu retrat.

.

  • Ricard Bonmatí, Estimades feres. Il·lustracions de Montse Ginesta. Baula (Ala Delta), 2009, ISBN 978-84-479-1952-9.

‘Els arbres’, de Joana Raspall

.

ELS ARBRES

Veig una branca florida
i no sé si és d’ametller
—diuen els ocells que aquesta
és la que floreix primer—.

Jo només conec els arbres
quan el fruit ha madurat;
els conec per les cireres
o els préssecs que n’he menjat.

.

  • En memòria de la Joana Raspall, que ha mort avui, amb cent anys de vida i poesia. Tret de Font de versos, Baula, 2003.

‘La llengua de les formigues’, d’Enric Casasses

.

LA LLENGUA DE LES FORMIGUES

Vora la casa d’un arbre a l’altre
hi han tirat un cordill per estendre roba
però no hi ha roba estesa,
la casa és buida,
se n’han anat de viatge
d’ampliació d’estudis
i el cordill d’estendre és una autopista de formigues,
un sol carril a tota pastilla en doble direcció,
i ni de dia ni de nit fan soroll
però es parlen totes.

Tenen uns quants llenguatges:
els dels signes de les mans,
el de ganyotes,
el d’escopinades, rots, sospirs i pets,
el de dir-s’ho ballant
i el de fregar-se galta a galta, que és un llenguatge
de molt ric vocabulari.

.

‘Conjur per al cul de mal seient’, de Miquel Desclot

.

Cul, culet,
ves-te’n a seure,
ves-te’n a seure.
Cul, culet,
ves-te’n a seure
al tamboret.

.

  • Miquel Desclot, El domador de paraules. Il·lustracions de Mercè Galí. La Galera, Barcelona, 2012. ISBN 978-84-246-4470-3

Més Estellés musicat, ara per Bertomeu

‘Fffff!’, de Lola Casas

.

FFFFF!

Fuet de calor furibunda,
———— asfixiant,
———— sufocant.
———————— Em surt fum del cap!
Finals d’agost
i el termòmetre
continua enfilant-se!
———— El fantasma de l’estiu,
———————— fanfarró i funest,
———— passa factura
———— de foc i fatiga.

.

  • Lola Casas, Roig. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9883-096-5.

Presentació de ‘Glu, glu’, de Glòria Falcón, amb música de Mercedes Delclós

  • No us ho perdeu!

‘Meló’, de Lola Casas

.

————MELÓ

————Tallades (daurades)
——————de lluna
————————escampades
———— sobre una taula
——————————d’estiu.

.

  • Lola Casas, Groc. Il·lustracions de Mercè Galí. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9883-097-2.

‘La solució’, de Bertolt Brecht

.

LA SOLUCIÓ

Després de la revolta del 17 de juny
El secretari de la Unió d’Escriptors va fer
Repartir fulls de propaganda a la Stalinallee
Hom hi podia llegir que el poble
Havia perdut la confiança del govern
I que només treballant doble
Podria reconquerir-la. No seria
Molt més senzill que el govern
Dissolgués el poble i
N’elegís un de nou?

.

  • Bertolt Brecht, Les elegies de Buckow. Traducció de Feliu Formosa, Edicions 62, 1974.
  • Die Lösung // Nach dem Aufstand des 17. Juni / Ließ der Sekretär des Schriftstellerverbands / In der Stalinallee Flugblätter verteilen / Auf denen zu lesen war, daß das Volk / Das Vertrauen der Regierung verscherzt habe / Und es nur durch verdoppelte Arbeit / zurückerobern könne. Wäre es da / Nicht doch einfacher, die Regierung / Löste das Volk auf und / Wählte ein anderes?

‘Caragol’, de Josep Vallverdú

.

CARAGOL

A Lleida fan un aplec
que en diuen del caragol.
—Del caragol? Un aplec?
No m’ho crec.
Me’n faig creus.
—Ja pots pujar-hi de peus.
Però si ho fas
l’esclafaràs.

.

  • Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

‘Consumació’, de Ponç Pons

.
CONSUMACIÓ

Amb un pobre filet
aprimat d’escriptura
improvís curt un vers
que no diu hexasíl·lab
la tristesa que amag
feta munts d’ombra al full
esblaimat on els mots
petits cercles que el llum
blau travessa angoixós
se’m desfan impotents
pel silenci vibrant
d’un espai ple de buit
que intangible i abstret
se m’esfondra enganós
quan illenc i prosaic
amb tendresa recull
tots els símbols que el temps
implacable ha fet cendra.
.

  • Desert encès, 1989. Recollit dins Antologia de poetes catalans, IV: De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe Sansone. Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors, 1997. ISBN 84-8109-136-7.

‘Veus de xiquets davallant Santa Anneta’, d’Enric Sòria

.

VEUS DE XIQUETS DAVALLANT SANTA ANNETA

Havem collit prunes,
jonça i llevamà.
Olibetes brunes,
quan envesprirà?

Jugarem sambori,
capvespre i basarda,
en eixir la lluna
i en morir la tarda.

En la fosca nit
vestirà de dol
la clarosa lluna
per plorar el sol.

.

  • Recollit dins Marc Granell i Josep Ballester, eds., Antologia poètica, amb il·lustracions (petits dibuixos en blanc i negre) de Lina Vila. Tàndem Edicions, València, 1993, 1999. ISBN 84-8131-007-7.

‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti

 

SOLDATS

(Bosc de Courton, juliol de 1918)

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

 

  • Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

.

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

  • Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

  • Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Joana Raspall llegeix ‘La bruixa revellida’

‘Gratacels’, de Lola Casas

.

GRATACELS

Voldries menjar
———la lluna,
voldries llepar
———un estel…
Ni tant sols fas pessigolles
———als núvols que creuen el cel!

.

‘El cementiri de mai acabar’, de Núria Albertí

.

EL CEMENTIRI DE MAI ACABAR

Al cementiri hi ha un nínxol;
dins el nínxol, un taüt;
i en el taüt, un cadàver;
i el cadàver duu un vestit;
i el vestit duu un gran dibuix:
el dibuix d’un cementiri
i al cementiri hi ha un nínxol…

.

  • Núria Albertí, Fantasmades rimades. Il·lustracions de Luis Demano. Estrella Polar (col·lecció L’Odissea), Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92671-16-8.

De ‘Laments per als caiguts a la guerra’, per Iehuda Amikhai

.
El senyor Beringer, el fill del qual
morí al Canal, cavat per estrangers
perquè vaixells travessin el desert,
passa vora meu cap a la porta de Jaffa.

S’ha aprimat molt: ha perdut
el pes del fill.
És per això que sura lleuger pels carrerons
i s’encalla en el meu cor com branquillons
que l’aigua sirga.
.

  • Traducció de l’hebreu de Manuel Forcano, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Isard’, de Josep Vallverdú

.

ISARD

Quina banya més petita,
bèstia guita!
Quina pota més lleugera!
Tota roca li és drecera;
quan s’enfila per les crestes
posa el peu a les arestes,
mai no cau,
i la seva última frontera
és la ratlla del cel blau.

Si vols atrapar l’isard
sempre faràs tard.

.

  • Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

‘El vampiret Draculet’, de Ponç Pons (fragment)

.
En un castell tenebrós,
abandonat, fred i humit,
viu un vampiret formós
que està tot sol i avorrit.

No té germans per jugar
i el seu pare és un gandul
que, en lloc d’anar a treballar,
sempre dorm dins un bagul.

… Només té per companyia
un mussol i un vell fantasma
geperut que té mania
als gats negres, i atacs d’asma.

Amb diners per a despeses,
decidit cap a Llevant,
amb les ales ben esteses,
un matí se’n va volant.

Des del cel escolta els crits
d’un gran pati ple d’al·lots
berenant que, divertits,
corren talment borinots.

Ell no ha vist mai una escola
i li agrada aquest ambient,
perquè, a més de xerinola,
pot fer amics, conèixer gent.

… «Jo no he anat a escola mai,
i aquí podré jugar i riure.
Trob que ha ser de superguai
aprendre a llegir i escriure».

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

Il·lustració d’Àngels Comella. (Pitgeu per a ampliar.)

  • Ponç Pons, El vampiret Draculet. Il·lustracions d’Àngels Comella. Cruïlla (El vaixell de vapor, sèrie blanca), Barcelona, 1994. ISBN 84-7629-908-7. Cita de les pp. 6-9, 12-19, 26, 32-33 (imatge 1), 42-43 (imatge 2).

‘Vacances d’escola’ i ‘Nit de Sant Joan’, de Lola Casas, il·lustrat per Linhart

(Pitgeu per a ampliar)

  • Lola Casas, Poemes i cançons de les quatre estacions. Dibuixos de Linhart. CD amb música i arranjaments d’Àngel Valverde. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 84-8415-560-9.

Lectura de poemes del ‘Jardí de versos per a nens’, de Robert L. Stevenson

(Pitgeu per a ampliar la imatge)

‘La vaca’, en mandinga i català, i ‘Hard to please’, en anglès i català, per alumnes de l’aula d’acollida Llagostera, de l’escola Lacustària

‘Au, visquem, Lèsbia meva…’, de Catul

.

Au, visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
que dels vells rigorosos els murmuris
ni tan sols en un as hem de preuar-los.
Quan es ponen, els sols poden renéixer,
mes la nostra llumeta en apagar-se
una nit dormirem que serà eterna.
Dóna’m, doncs, mil petons, que cent segueixin
i mil més al darrere, i la centena
repeteix, i mil més, i cent encara,
i després els milers, quan a bastança
ja els tinguem, descomptem-nos i oblidem-los;
perquè els pèrfids no puguin aüllar-nos
que no sàpiguen mai quants besos foren.

.

  • Gai Valeri Catul, Poesies completes. Versió de Jordi Parramon i Blasco. Edicions 62/Empúries, Barcelona, 1999. ISBN 84-297-4587-4.

‘País d’Oc’, de Renée Mathieu

«País d’Oc», de l’occitana Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

‘Tocar-cel’, de Lola Casas

.

TOCAR-CEL

La mà de l’enxaneta
és una estrella
de cinc puntes
que corona
———el cel
———d’un dia de castells.

.

  • Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.

‘Sant Ponç màgic’, de Ricard Bonmatí

.

SANT PONÇ MÀGIC

Per Sant Ponç,
mils de mels
i els més bons
caramels.

Llepolies,
melmelades:
alegries
confitades.

Farigola,
romaní:
nas que vola
cap aquí!

.

  • Ricard Bonmatí, L’any tirurany. Il·lustracions de Roser Rius. Cadí, Barcelona, 2003. ISBN 84-474-1117-6.