Presentació de ‘Veus?’ a Casa Anita (23-M)

• Bloc d’Sd·edicions

‘La solució’, de Bertolt Brecht

.

LA SOLUCIÓ

Després de la revolta del 17 de juny
El secretari de la Unió d’Escriptors va fer
Repartir fulls de propaganda a la Stalinallee
Hom hi podia llegir que el poble
Havia perdut la confiança del govern
I que només treballant doble
Podria reconquerir-la. No seria
Molt més senzill que el govern
Dissolgués el poble i
N’elegís un de nou?

.

• Bertolt Brecht, Les elegies de Buckow. Traducció de Feliu Formosa, Edicions 62, 1974.
• Die Lösung // Nach dem Aufstand des 17. Juni / Ließ der Sekretär des Schriftstellerverbands / In der Stalinallee Flugblätter verteilen / Auf denen zu lesen war, daß das Volk / Das Vertrauen der Regierung verscherzt habe / Und es nur durch verdoppelte Arbeit / zurückerobern könne. Wäre es da / Nicht doch einfacher, die Regierung / Löste das Volk auf und / Wählte ein anderes?

‘Caragol’, de Josep Vallverdú

.

CARAGOL

A Lleida fan un aplec
que en diuen del caragol.
—Del caragol? Un aplec?
No m’ho crec.
Me’n faig creus.
—Ja pots pujar-hi de peus.
Però si ho fas
l’esclafaràs.

.

• Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

Presentació de dos reedicions: ‘Tic-tac’, de Mercè Llimona, i ‘L’aniversari’, de M. Martí i Pol i Carme Solé Vendrell

(Pitgeu per ampliar, i pitgeu al vincle inferior per accedir a la nota completa.)

La col·lecció Mars segueix reeditant llibres interessants del nostre passat, que no hauríem de perdre de vista; ara, de Mercè Llimona, d’una banda, i Martí i Pol-Solé Vendrell, de l’altra. Pitgeu en aquest vincle per accedir a la nota completa al web de Rosa Sensat. Personalment, he de dir que no sóc gaire amic de L’aniversari, un conte trist, de somnis trencats, del qual he descartat fa poc l’edició antiga perquè mai no trobava el moment d’explicar-li a la meva filla, que és en bona edat perquè li hagués explicat. L’acostament dels autors consagrats a la literatura infantil sempre és interessant; n’hi ha que reprodueixen els vicis menys atractius (diminutius, paternalisme, irrealisme, excés de valors), però d’altres ofereixen vistes particulars. És del cas d’aquesta proposta d’en Martí i Pol, independentment que a mi en concret no em plagui.

Albert Pla, al Món Llibre

Notícia de Takatuka a Món Llibre

(Pitgeu per a ampliar)

‘Consumació’, de Ponç Pons

.
CONSUMACIÓ

Amb un pobre filet
aprimat d’escriptura
improvís curt un vers
que no diu hexasíl·lab
la tristesa que amag
feta munts d’ombra al full
esblaimat on els mots
petits cercles que el llum
blau travessa angoixós
se’m desfan impotents
pel silenci vibrant
d’un espai ple de buit
que intangible i abstret
se m’esfondra enganós
quan illenc i prosaic
amb tendresa recull
tots els símbols que el temps
implacable ha fet cendra.
.

• Desert encès, 1989. Recollit dins Antologia de poetes catalans, IV: De Maragall als nostres dies, 2a part. A cura de Giuseppe Sansone. Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors, 1997. ISBN 84-8109-136-7.

‘Veus de xiquets davallant Santa Anneta’, d’Enric Sòria

.

VEUS DE XIQUETS DAVALLANT SANTA ANNETA

Havem collit prunes,
jonça i llevamà.
Olibetes brunes,
quan envesprirà?

Jugarem sambori,
capvespre i basarda,
en eixir la lluna
i en morir la tarda.

En la fosca nit
vestirà de dol
la clarosa lluna
per plorar el sol.

.

• Recollit dins Marc Granell i Josep Ballester, eds., Antologia poètica, amb il·lustracions (petits dibuixos en blanc i negre) de Lina Vila. Tàndem Edicions, València, 1993, 1999. ISBN 84-8131-007-7.

Presentació de ‘La bruixa Lletjards’ a la llibreria Alibri

Aquest dissabte hi ha festa de conte en llengua oral i de signes a la llibreria Alibri, de Barcelona. Hi serem l'equip del Ginjoler, en JuanolO i jo. Animeu-vos a venir!

‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti

 

SOLDATS

(Bosc de Courton, juliol de 1918)

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

 

• Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘Matar l’escola’ (Miquel Obiols)

Corria, corria i només corria. Però quan les explosions van fer tremolar el terra vaig caure ben estès. Sentia trets, canonades, crits. El fum negre i espès m’impedia de veure-hi bé, però sabia que l’escola estava acorralada. L’artilleria atacava des de tot arreu sense compassió. No sabia què fer quan vaig entreveure dos peus gegantins, impressionants, fets d’arrels. Eren els peus de la meva escola que s’arrencaven de la terra fent un gran esforç. Quina proesa! I encara que l’edifici era vell i ple d’esquerdes —sacsejant-se ara cap aquí, ara cap allà— s’inclinava i es redreçava en un astut equilibri. Llavors, la meva mestra Maria va treure el cap per totes les finestres de l’escola, vint-i-set vegades. Feia la ve de la victòria i em mirava amb ulls de «guanyarem, noi!». Paralitzat per la sorpresa, vaig adonar-me que l’escola avançava cap a mi per entre el foc i la fumassa. L’escola intentava fugir i jo també vaig intentar fugir amb ella.

Quan la mare va despertar-me del malson van trucar per telèfon. «És impossible, això no pot ser!», vaig sentir que deia. Vam sortir cap a l’escola amb el cotxe a tota pastilla.

La nostra escola no hi era, havia desaparegut. Tot era un gran descampat de terres remogudes. «Han matat l’escola!», va exclamar la mare. Les mestres i moltes mares i pares feien que sí amb el cap. Jo vaig posar-me a cridar com un ximple: «Noooo, l’escola ha fugit! No és cert, Maria?». La meva mestra va deixar escapar un somriure fluix. Els meus amics no m’entenien gens.

Un dissabte la mare i jo vam anar a visitar un cementiri d’escoles. Era molt trist. Edificis sencers d’escoles mig enrunades s’apilotaven entre si. Vam ensopegar l’arribada d’una grossa grua metàl·lica, amb rodes potents, a punt de descarregar. Del seu enorme braç giratori i suspès d’un cable amb un ganxo en penjava una escoleta. La petita escola es gronxava al vent com un fanal de paper. A la seva façana encara s’hi podia llegir «Escola pública».

• Miquel Obiols, 55 taques & gargots, amb il·lustracions de Joan Cruspinera. Columna, Barcelona, 2000. ISBN 84-664-0270-5.

‘Projecte Ictivela’, de Pau Joan Hernàndez, i presentació a Bigues i Riells (25-G)

Projecte Ictivela és una novel·la de ficció científica a l’estil de Jules Verne, autor al qual es ret un homenatge explícit, integrant al text referències al De la Terra a la Lluna. Va veure la llum el 1992 i vint anys després es reedita revisada i actualitzada en alguns detalls (la difusió del projecte, p. ex., es farà ja a internet, mitjançant un blog). Ens narra un viatge d’aparença increible, d’un submarí mogut per veles i plaques solar, que anirà de Vilanova i la Geltrú a Finlàndia. Però la paraula «projecte» és clau: en bona part, el llibre se centra en la fase prèvia al viatge, amb les seves discusions i enfrontaments teòrics i personals, i també els arrancs d’entusiasme.
«Quan en Francesc es va aixecar i va anar cap a la taula [per explicar el projecte], un nom va acudir a la memòria d’en Borja: Impey Barbicane. De la mateixa manera que el protagonista de De la Terra a la Lluna, en Francesc estava a punt de fer a la seva associació una proposta que fregava el fantàstic; de la mateixa manera que el personatge de Verne, comptava a entusiasmar el seu auditori; com ell, potser no esperava trobar cap antagonista». Els personatges són joves i també coneixerem els seus dubtes emocionals (que no trobàvem a Verne).
Les descripcions tècniques, és clar, formen part de l’atractiu de la novel·la i del seu joc de creació de versemblança: «el submarí fa vint-i-set metres d’eslora, dos de mànega i tres de puntal. Desplaça en superfície cent trenta-dues tones, i cent quaranta-tres en immersió. El casc està construït en fibra de vidre i reforçat per dotze quadernes d’acer, recobertes de fibra de vidre, les quals fan alhora de mampara. La línia de flotació és alta…».
Entenc que no és un text tan madur com els darrers d’Hernàndez, com es veu per exemple en la troballa de personatges ad hoc, que surten del no res per a cobrir tots els forats: «Heliogarraf no havia treballat mai amb motors, i cap dels seus tècnics no estava capacitat per fer-se responsable d’allò que seria el cor mateix del submarí», ens diuen. Però el problema se solventa allà mateix: «Ara bé, en Cam no només coneixia molts mecànics i molta gent entesa en diversos camps de la mecànica, sinó que…».
Ara bé, això és un fet molt menor en comparació amb la força del tema principal: l’esforç en la vinculació de somni i pragmatisme, més, en un tema encara més actual que mai, com és el de l’energia. El periodista Favi Arca és un altre antagonista clau: «Heliogarraf havia sucumbit a l’idealisme i es disposava a emprendre una croada reivindicativa de l’ús pacífic i net dels oceans, amb el sol i el vent com a aliats del navegant … abandonava el materialisme pragmàtic de l’activitat empresarial per subvencionar somnis tan poètics com poc pràctics». L’aventura, és clar, té final feliç, tant tècnicament com emocional.

• Pau Joan HERNÀNDEZ, Projecte Ictivela. Edicions del Roure de Can Roca, 2011. Fotografies de Josep-Francesc Delgado.

(Pitgeu per a ampliar)

‘El zoo a casa’, de Joaquim Carbó

El zoo a casa (de Joaquim Carbó, amb il·lustracions de Montse Ginesta) va iniciar la important col·lecció de La Xarxa, on destaquen, al meu parer, els títols de Miquel Obiols. Era un any clau a la nostra història: el 1975.

El text conta, amb humor i cert afany de divulgació, les aventures de dos xicots enamorats de les bèsties, que converteixen un xalet en un zoo. Un d’ells sosté la teoria que es pot educar els animals per tal que mengin farinetes, en lloc de carn. A El zoo a casa trobarem elements ja antics (avui hi ha pocs estudiants en una dispesa, més aviat comparteixen pis; i potser, encara que la novel·la no té cap pretensió de globalitat social, s’hi troben de menys personatges femenins amb més relleu que el satíric), però encara es llegeix amb plaer.

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

.

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

• Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

Bones festes i bon 2012 (amb Cecilia Bartoli: ‘Lascia la spina…’)

Us desitjo que passeu unes bones festes, vosaltres i la vostra gent, i en particular que us portin descans i ànim, si aquest 2011 us ha estat tan dur com a nosaltres. Com a banda sonora per a aquests desitjos, us proposo el ‘Lascia la spina’ de Haendel en veu de Cecilia Bartoli, que alhora és una bonica “banda visual” perquè el vídeo mostra els detalls de la interpretació en viu.

Tendències d’enguany a la LIJ, a Vilaweb

«Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hem parlat amb Iolanda Batallé de La Galera, Patrizia Campana d’Estrella Polar, Reina Duarte d’Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d’acord en tot, però en general parlen de la davallada de la novel·la de vampirs, homes llop i zombis, en l’àmbit juvenil, i l’interès creixent que susciten els mons distòpics. L’interès per la novel·la gràfica, i l’increment de les novel·les híbrides, amb il·lustracions que fan la lectura més atractiva. I en el cas dels més petits, cada vegada es fan llibres-joc més sorprenents i atractius.»

• Llegiu complet

El 24-D presentem el meu conte ‘La bruixa Lletjards’, il·lustrat per JuanolO i publicat per El Cep i la Nansa (col·lecció Ginjoler)

No hi falteu! (Pitgeu per a ampliar la imatge.)

Presentació de ‘Xamae’, de Susana Peix i Romina Martí (17-D)

(Pitgeu per a ampliar)

Presentació i narració de contes de ‘Els amics de l’ART’ (16-D)

Pitgeu per a ampliar

Presentació d’El cirerer, d’Alba Garcia Puig, a Abracadabra (15-D)

(Pitgeu per a ampliar)

Activitat amb els ‘Jocs d’Àfrica’, de Valérie Karpouchko (10-D)

(Pitgeu per a ampliar)

• Vegeu també ‘Perali kotuma’, dels Jocs d’Àsia

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

• Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Oberta l’exposició ‘Contes infantils de la guerra’, al Museu d’Història de Catalunya

(Pitgeu per a ampliar)

«Aquesta exposició ens explica la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, posant l’accent en el bàndol republicà. Partint de la col·lecció privada de Freixes-Garriga, l’exposició ens mostra com els contes infantils van passar a formar part de l’engranatge propagandístic del moment.» Vist a El cuento de la buena pipa.

‘Això és un infern!’, d’Anna Obiols i Subi: presentació a Muntanya de Llibres (Vic, 3-D)

Pitgeu per a ampliar

Integrat a la col·lecció Helena, que promou la reflexió ètica, Això és un infern! mostra les diferents respostes que pot rebre un nen sobre l’infern i el sentit de «viure un infern»; de la religió als inferns personals, com pot ser un incendi al bosc per a un bomber. Com a conclusió, exposa (de paraula) situacions molt difícils que poden viure els nens i nenes, en la nostra societat o les del «tercer món», i proposa pensar sobre les nostres dificultats i les alienes, i què podem fer per millorar aquestes.

• Primeres planes

Presentació d”Amiga Gallina’, amb Carla Besora i Arnal Ballester, a Abracadabra (14-D)

Presentació del disc ‘Massatge amb cançons’, de Dàmaris Gelabert (Sant Cugat del V., 29-N)

.

Més informació, al bloc de la llibreria Pati de llibres, d’on trec la imatge.

Francesc Gisbert guanya el premi Bernat Capó amb un llibre sobre els “jocs i joguets tradicionals”

Extracte de la nota de Bullent:

A què juguem? Els nostres jocs i joguets tradicionals és un estudi de caràcter divulgatiu dividit en dos parts. En la primera, es fa una catalogació i anàlisi de quins són els jocs tradicionals valencians a què jugaven els nostres avis i pares. Més d’un centenar de jocs com ara les tabes, el sambori, l’escampilla, les birles, els cartons… són descrits i comentats. En la segona part, es recorden quins són els joguets tradicionals, des dels instruments fabricats amb canyes (flautes, xiulets, mussoleres…) fins als elaborats amb els materials més diversos i econòmics. L’obra es tanca amb un recull dels jocs més propis de zones urbanes i de zones rurals, així com una mostra d’enigmes i jocs verbals.

L’estudi pretén ser un material didàctic, útil per a les escoles, però també un llibre divulgatiu per a les famílies i els curiosos, amb un estil clar i amé.

Com diu l’autor a la mateixa obra: “Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans. L’objectiu del treball no és oferir una col·lecció de mots i costums per als museus d’arqueologia. Sinó recuperar la idea bàsica dels jocs, perquè reviscolen i tornen a la vida. I com torna un joc a la vida, una vegada ha estat oblidat? Només hi ha una manera: a jugar, s’aprén jugant. El nostre llibre va adreçat als xiquets, però passant primer per famílies, mestres i educadors.”

Llegiu l’apunt al complet al bloc de l’editorial.

‘Animalades de paper’, de Lola Casas i Pere Cabaret: vídeo de com es va fer

L’Oblit, de Casa Anita, recomana llibres de sempre i d’ara (del blog de Boolino)

• Enllaç a la nota original

Joana Raspall llegeix ‘La bruixa revellida’