Tendències d’enguany a la LIJ, a Vilaweb

«Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hem parlat amb Iolanda Batallé de La Galera, Patrizia Campana d’Estrella Polar, Reina Duarte d’Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d’acord en tot, però en general parlen de la davallada de la novel·la de vampirs, homes llop i zombis, en l’àmbit juvenil, i l’interès creixent que susciten els mons distòpics. L’interès per la novel·la gràfica, i l’increment de les novel·les híbrides, amb il·lustracions que fan la lectura més atractiva. I en el cas dels més petits, cada vegada es fan llibres-joc més sorprenents i atractius.»

• Llegiu complet

Taller d’il·lustració per a nens i nenes amb Òscar Julve (26-N)

(Pitgeu per a ampliar)

Jo, gelós? Aquesta sí que és bona (‘El petit Nicolas’)

Il·lustració de Sempé

… Et portarà problemes —ha dit en Rufus—, i a més a més et diran que ets un gelós.
—Què? —ha cridat en Joachim—. Aquesta sí que és bona!
I ens ha dit que no era gelós, que era una bestiesa dir això, que tant li feia el seu germanet; l’única cosa, és que a ell no li agrada que l’empipin ni que vagin a dormir a la seva habitació, ni que li impedeixin d’anar a jugar amb els amics, i que a ell no li agradaven els preferits, i que si l’empipaven gaire, doncs se n’aniria de casa, i llavors tothom estaria amoïnat, i que se’l podien confitar, el seu Léonce, i que a tothom li sabria greu quan se n’hagués anat, sobretot quan els pares sabrien que era capità d’un vaixell de guerra i guanyava molts diners, i que de totes maneres ja en tenia prou de casa i de l’escola, i que no tenia necessitat de ningú, i que tot això, a ell el feia riure.
—Qui és en Léonce? —ha preguntat en Clotaire.
—El meu germanet, ves —ha contestat en Joachim.
—Té un nom ben estrany —ha dit en Clotaire.
Llavors en Joachim s’ha llançat damunt d’en Clotaire i li ha clavat un gec de bufetades, perquè ens ha dit que si hi havia una cosa que no permetia, era que algú insultés la seva família.

• Sempé i Goscinny, El petit Nicolas i els problemes d’en Joaquim. Traducció de Núria Vilà i Enric Larreula. La Galera, 1992. ISBN 8424680642.

Per un botó, de Carles Cano i Joma

Per un botó, de Carles Cano, premi Hospital Sant Joan de Déu de 2008, és una història de disbarat, esplèndidament traslladada al format d’àlbum (de fulles apaïsades i grans, aprox. A4) per en Joma.

L’anècdota és el no res que anticipa el títol (el que podria passar «per un botó»), però dut a l’extrem, des d’un cavall desbocat que destrossa per allà on passa fins a diverses declaracions de guerra entre països. El text és complex i satíric, amb al·lusions que requereixen bé lectors relativament grans, bé una gran capacitat narrativa de qui expliqui la història.

L’àlbum multiplica les possibilitats de joc amb una preparació pausada del relat que dóna pas a un festival de disposició gràfica del text, que ens farà llegir en totes les direccions (i fins de l’inrevés!) com si recorreguéssim el vol del botó i la carrera del cavall.

• Carles Cano i Joma, Per un botó. La Galera, Barcelona, 2008. 56 pp., 30 x 22 cm. ISBN 13: 978-84-246-3037-9.