Presentació de ‘La bruixa Lletjards’ a la llibreria Alibri

Aquest dissabte hi ha festa de conte en llengua oral i de signes a la llibreria Alibri, de Barcelona. Hi serem l'equip del Ginjoler, en JuanolO i jo. Animeu-vos a venir!

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

El 24-D presentem el meu conte ‘La bruixa Lletjards’, il·lustrat per JuanolO i publicat per El Cep i la Nansa (col·lecció Ginjoler)

No hi falteu! (Pitgeu per a ampliar la imatge.)

‘Animalades de paper’, de Lola Casas i Pere Cabaret: vídeo de com es va fer

Joana Raspall llegeix ‘La bruixa revellida’

Properament, ‘La bruixa Lletjards’

El Cep i la Nansa ha tingut l’amabilitat d’incloure un conte meu a la seva col·lecció Ginjoler. Com sabeu els lectors d’aquest bloc, és una col·lecció ben especial perquè, a més del conte en català, inclou una versió en català signat i un DVD amb la narració en llengua de signes catalana (detalls). L’il·lustra en JuanolO, o sigui que riurem. En JuanolO també el coneixereu d’aquest mateix bloc, per Mooonstres; i podeu consultar el seu web i el seu bloc.

"Al bosc de Socapudenta, dins una cabana més bruta que una cort de porcs, viu la bruixa Lletjards. Per la meva dissort, jo també hi visc, en aquella porquera. La cosa va anar així...". Il·lustració de JuanolO. Pitgeu per a ampliar.

La bruixa Lletjards, retratada per en JuanolO. Pitgeu per a ampliar

Dic «riurem» perquè el propòsit del conte és així d’humil: vol fer riure, amb l’humor dels nanos, tan amics de l’exageració grotesca i políticament poc correcta. I un temps després, si es vol, anima a parlar dels complexos; d’aquelles persones que, segons el canon estètic, són (o som) lletges i de com ens ho podem prendre: amb amargor i autoengany o bé rient de nosaltres mateixos. Riurem, riure, rient; són paraules humils, potser sí, però fan el meu record més viu de les visites a escoles i jo les considero importants.

És previst que el conte surti el desembre. Em fa molta il·lusió!

Susana Peix, d’enhorabona

La Susana Peix —bibliotecària a l’Armand Cardona de Vilanova i directora d’un programa de ràdio sobre literatura infantil, el «Més content que un gínjol», de Ràdio Cubelles— està de doble enhorabona. Primer, perquè acaba de publicar el seu segon Ginjoler —contes per a infants adaptats a la llengua de signes catalana, de l’editorial El Cep i la Nansa—, amb el títol d’El sol fa tard, il·lustrat per Anna Llenas. I segon, perquè acaba de rebre el premi Mercè Llimona de narrativa infantil amb el conte «Xamae». Ara és obert el concurs d’il·lustració. Enhorabona!

This slideshow requires JavaScript.

Vídeo de Pere Cabaret sobre el treball d’il·lustració d’un llibre de Joana Raspall

El publicarà El Cep i la Nansa.