Arxiu de la categoria: Prelectors

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

  • Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Presentació del disc ‘Massatge amb cançons’, de Dàmaris Gelabert (Sant Cugat del V., 29-N)

.

Més informació, al bloc de la llibreria Pati de llibres, d’on trec la imatge.

‘Un llibre’, d’Hervé Tullet

Els llibres són per a moltes coses, però, bàsicament, es caracteritzen perquè qui els toca pot viure situacions màgiques. Hervé Tullet sembla prendre-ho al peu de la lletra i ens convida a seguir les multiplicacions i els moviments d’un punt, uns més esperables, d’altres més sorprenents. Aquests moviments neixen de la interacció del menut, orientat per una veu que indica què fer i que bé pot seguir l’adult com si d’un guió es tractés (o també els primers lectors, en mode de joc autònom).

«QUE BONIC! PITJA BEN FORT LES RODONES GROGUES PER VEURE QUÈ PASSA…» i oh, sorpresa! Tot queda a les fosques. «TORNA A PITJAR LES RODONES GROGUES», demana la veu. Qui s’hi pot resistir? Aquest àlbum converteix en el seu tronc la relació lúdica general entre lector i llibre. Com diu la ressenya d’Sfer a Al·lots, que ja sigui molt conegut no és raó per a no parlar-ne, perquè sempre hi pot haver qui no el conegui encara i val molt la pena.

  • Hervé Tullet, Un llibre (Un livre). Cruïlla, Barcelona, 2010. Traducció de Núria Font i Ferré. ISBN 978-84-661-2628-1.
  • El vídeo de YouTube corre per tot, el de Vimeo l’he vist al Blocartístic

Manel Alonso parla de ‘Tonet agermanat’, il·lustrat per Empar Piera (ed. Germania)

Vols pintar barbes i pollastres i participar a una pel·lícula de dibuixos animats? (‘Cuadernos para manchar’, a Abracadabra)

(Pitgeu per a ampliar.)

Vídeo de presentació d”El gall Frederic i la gallina Caterina’, de Pengim-Penjam Titelles

Digues on s’amaga la lletra Q en el quadre d’Arcimboldo (‘Alfab’art’)

Arcimboldo, El foc. Digues on s'amaga la lletra Q

  • Anne Guéry i Olivier Dussutour, Alfab’art, les lletres amagades en l’art (Alphab’art, les lettres cachées dans l’art). Cruïlla, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-661-2165-1.

Vídeo de presentació de ‘La princesa Ratolina’, amb cançó de Dani Miquel i dibuixos de Jaime Espinar

Presentació de ‘La iaia’ i ‘Una de nassos’ a L’Espolsada

‘La màgia de la il·lustració’, amb Subi i Anna, als bibliobusos de La Mola i el Cavall Bernat

(Pitgeu per ampliar)

(Pitgeu per ampliar)

  • Aquí he pujat la programació del bibliobus La Mola. Consulteu la programació del Cavall Bernat en aquest pdf.
  • Disposeu també d’una invitació als infants i quaderns per a les escoles. Descarregueu-los aquí.
  • Vegeu també les aventures del bibliobús Pedraforca, els amics dels diables (bibliobusos Guilleries i Tagamanent) i el bibliobús Montnegre, que es fa amic dels gegants; aquí.

‘Bona nit’, de Núria Albertí

.

BONA NIT

Bona nit a la cortina
que amb els teus plors no rondina.

Bona nit al teu peluix
perquè el pobre mai no fuig.

Bona nit a la llumeta
que ni enlluerna ni peta.

Bona nit al teu bolquer
perquè aguanti el que li ve.

Bona nit al meu amor
a qui estimo amb tot el cor.

.

  • Núria Albertí, Poemes i cançons de bressol. Il·lustracions de Marta Balaguer. Inclou CD amb les cançons, amb música de Jordi Balmes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-8415-978-0. Un tret característic del recull és que proposa poemes per a totes les figures principals de la família, amb un rol destacat del pare, no només la mare o en el seu defecte l’àvia.

Wanja i Manuela Olten, a Casa Anita

‘Dues germanes tenen visita’, de Sonja Bougaeva


M’agrada el que he vist i llegit de Sonja Bougaeva, una il·lustradora de colors vius i històries positives. A més de Malena Ballena a Libros del Zorro Rojo (ressenya meva i ressenya d’Al·lots; malhauradament no hi ha edició en català), ara Takatuka porta Dues germanes tenen visita. És una història sobre l’ordre i la felicitat, però narrada entre adults, no com a enfrontament nens-adults. Tinc la impressió que estem vivint un increment dels àlbums infantils amb personatges adults, fet que potser permet de tractar certs temes diferents i altres, d’una forma diferent.

Aquí tenim una família formada per dues germanes de mitjana edat, grassones i nassudes, tranquil·les i somrients: felices. Un dia arriba el cosí Hans, qui, esgarrifat del desordre general i certes avaries no resoltes, comença a ajudar. Aviat, però, s’immisceix més que ajuda: fa fora els animals, canvia els esmorçars, refa el jardí, obliga a fer esport… Com dir-li que així no els agrada de viure? No caldrà: de sobte, el cosí marxa tot ofès perquè ni li han donat les gràcies, i tot pot tornar a la rutina tranquil·la d’abans. Queden obertes les preguntes de què és sa i què no, i on comença la llibertat personal de viure d’una forma o altra.

  • Sonja Bougaeva, Dues germanes tenen visita (Zwei Schwestern bekommen Besuch). Traducció de Carme Gala. Takatuka, Barcelona, 2010. ISBN 978-84-92696-46-8.

Novetat il·lustrada: ‘Joan Ratot’, d’Enric Valor

«Quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, Joan-Ratot i la seua dona, la rateta Torna-per-més vivien a la Serra de Castalla. Sols amb el lloc que havien triat per viure tenia el matrimoni un fort motiu de felicitat. Però, un mal dia Joan-Ratot caigué dins l’olla i un seguit de desgràcies començaren a succeïr-se per aquest fet…»

  • Rondalla d’Enric Valor il·lustrada per Antoni Laveda. Més informació, a Edicions del Bullent.

‘Llibres il·lustrats i noves tecnologies’, a Kosmopolis, el 23 d’octubre

SESSIÓ BOOKCAMP: Llibres il·lustrats per a infants i noves tecnologies

Aquesta taula vol presentar, parlar, debatre i qüestionar el què s’està fent, el que es pot fer i el que s’hauria de fer en la simbiosi entre llibre il·lustrat i noves tecnologies.

Amb aquesta proposta volem incorporar a Kosmopolis una branca de la literatura que queda tot sovint al marge dels grans “festivals literaris”: la literatura infantil, i més concretament el llibre il·lustrat. En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta sessió és doble: primer, crear un espai de debat sobre la literatura infantil dins d’un dels grans esdeveniments literaris de la nostra ciutat; i segon, proposar una reflexió sobre com el llibre il·lustrat està adoptant/s’està adaptant a les noves tecnologies.

Els llibres il·lustrats són en ells mateixos objectes multidisciplinars: no només incorporen la literatura, la paraula escrita, per una banda, sinó que també hi tenen molt a veure altres arts: la il·lustració, amb tota la seva varietat de tècniques (des de pictòriques fins a digitals, passant per muntatges fotogràfics, esculptòrics, en paper o qualsevol altres materials – roba, objectes reciclats, etc…), la tipografia, el disseny gràfic i la seva “fisicitat” (paper, format, enquadernació). En un llibre il·lustrat, i especialment en els àlbums il·lustrats, tots els elements hi són (o hi haurien de ser) per alguna raó; tots els elements haurien de respondre a un perquè.

El segle XXI planteja encara un repte més gran: com conjuguem nous elements (l’hipertext, la interactivitat, la realitat augmentada, etc…) en el marc dels llibres il·lustrats?

Coordina: Sfer

‘Cafè dolç, cafè amarg’, d’Anna Obiols i Subi

Cafè dolç, cafè amarg, d’Anna Obiols i Subi (editorial Proteus), és un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva: «… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

Hi ha quin pren cafè dolç, encara que potser no n’és prou conscient (i aquí la intenció ètica del llibre), i hi ha qui no té més remei que prendre’l amarg, li agradi o no. Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail desde molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització (és a dir, sense lletjor realista i reduint la duresa del text) i amb una paleta de colors molt interessant i encertada, bàsicament reduïda al marró amb esquitxos de cafè.

«Sovint s'enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar»

«A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n'aconsegueixo un plat al dia»

Exemple de les pàgines de text

‘Animalari’, poemari de Glòria Falcón musicat per Mercedes Delclós

This slideshow requires JavaScript.

Animalari és un divertit llibre de cançons il·lustrades, o poemes cantats, que es presenta amb text i il·lustracions de Glòria Falcón, i partitura i CD amb recitació i cançons musicades per Mercedes Delclós. El publica Sd edicions.

‘La sargantana’, d’Irene Verdú, amb il·lustracions de Noèlia Conca

‘Fa tres dies que plou’, de Renée Mathieu

«Fa tres dies que plou», de Renée Mathieu, il·lustrat per Montse Ginesta

  • Renée Mathieu, Sons i cançons. Il·lustracions de Montse Ginesta. Joventut, Barcelona, 1988. ISBN 84-261-2341-4.

L’avi és… l’avi!, de Lilli Messina

Dels avis ja grans als néts encara petits hi ha, en molts aspectes, poca distància, perquè cap d’ells es pot valdre sol. També hi ha, sovint, certa complicitat especial (sense anar més lluny, la meva filla de 5 anys s’entén especialment amb la seva besàvia de 85).

El Pep d’aquest conte de Lilli Messina, que tindrà uns tres anys, veu ben clares les semblances: l’avi té pocs cabells, poques dents, a voltes l’han de péixer, no sap cordar-se sol les sabates, camina millor amb ajuda, és més aviat maldestre i duu la mare de cap… De cop i volta, en Pep hi cau: l’avi és un nadó! La mare li explicarà, amb l’ajuda d’un àlbum de fotos, que no és així, que l’avi és el seu pare. Però en Pep no vol que li expliquin històries rares: l’avi és… l’avi. Un bon avi, afegirà la mare, amb un aire entristit, mentre el nen i l’avi s’abracen.

Aquest conte sobre l’acostament de les fases humanes de creixement i decadència i la dificultat de posar-se al lloc d’altri per comprendre les relacions familiars diferents a la pròpia s’il·lustra d’una manera exagerada, humorística, a voltes un punt grotesca, amb un nen rodó, un avi escanyolit i una mare immensa, i lletra molt grossa i poc ferma. En destaquen efectes de zoom que poden ocupar la plana sencera (vegeu la imatge inferior) i alguns detalls perquè els menuts s’hi fixin, com el fet que en Pep va amb un llapis «decorant» parets i mobles de tota la casa.

L'avi és... l'avi!, de Lilli Messina, pp. 6-7

  • Lilli Messina, L’avi és… l’avi! (Opa ist… Opa!). Traducció de Patric de San Pedro. Takatuka, Barcelona, 2010. ISBN 978-84-92696-27-7.
  • Takatuka ha inaugurat fa poc un nou web, accessible i informatiu.

L’Esquirol Poruc, de Mélanie Watt

L’Esquirol Poruc, de Mélanie Watt, és tot un personatge. La característica principal la duu descrita al nom: és prou poruc com per no voler baixar del seu roure i no atrevir-se a desitjar com a amic més que un peixet. En els dos primers volums de les seves aventures, l’esquirol aprendrà a moure’s més enllà del roure i es farà amic d’un gos.

L'Esquirol Poruc

Fins aquí, res de nou: de contes sobre la superació de la por, se n’han escrit centenars. Però la presentació i el desenvolupament són certament peculiars en textos que es dirigeixen a lectors a partir de 4 anys. Del peixet se’ns diu que és «avorrit, però… 100% segur»; del gos, «83% segur, però… MOLT DIVERTIT!». I és que l’Esquirol mostra comportaments d’adult un punt neuròtic, vistos amb humor. No només gestiona els sentiments amb estadístiques, sinó que fa llistes de les coses que li fan por, escriu en dues columnes els avantatges i desavantatges de les situacions, té rutines diàries estrictes, un equip d’emergència perfectament estudiat i un pla de fuga («top secret»). Abans de llegir els seus contes, veurem un avís on l’Esquirol ens insisteix a rentar-nos les mans amb sabó bactericida o les dents amb pasta dental antigèrmens.

Jo situo aquesta mena de personatges en l’eclosió post-Simpsons, encara ben activa; però com sota aquest paraigua hi ha de tot, val la pena afegir que les de l’Esquirol no són propostes gens acres, infelices, desagradables ni pessimistes. Ben a l’inrevés, encara que l’Esquirol parteix del somriure neguitós que veiem a la coberta —gens habitual a una coberta infantil, però no tant diferent del que fa més d’un nen a una classe o una casa nova—, farà per superar les situacions negatives i sabrà créixer i anar esmenant els seus excessos.

La il·lustració també és peculiar, amb un ús constant de fletxes indicadores, requadres, vinyetes, llistes i codis del món de la comunicació visual. El vocabulari és en general l’esperable per al públic de la col·lecció, però amb uns pocs tecnicismes escollits («bactericida», «loció de calamina») que caldrà explicar.

L'Esquirol Poruc fa un amic

  • Bloc de L’Esquirol Poruc
  • Mélanie Watt, L’Esquirol Poruc. Castellnou, 2010. ISBN 978-84-8962-566-2.
  • Mélanie Watt, L’Esquirol Poruc fa un amic. Castellnou, 2010. ISBN 978-84-8962-567-9.

Mumin i el botó d’aniversari, de Tove Jansson

Per a mi és una bona notícia que tornin els llibres de Tove Jansson. Les novel·les de la família Mumin són relats d’imaginació molt allunyats del codi psicològic, pedagògic i de valors habitual a la narrativa infantil; els trobo ben literaris, un punt inquietants.

La Galera ha publicat aquest 2010 uns primers títols per a prelectors (Petit llibre de paraules, Petit llibre de nombres, Mumin juga a fet i amagar) i primers lectors, llibres de llicència, basats en el món Mumin o en històries de Tove Jansson.

Mumin i el botó d’aniversari conta una història ben coneguda: el dia d’aniversari on sembla que ningú està per tu ni se’n recorda, quan en realitat t’estan preparant la sorpresa final. Però que l’anècdota sigui coneguda i previsible no en treu eficàcia, si més no entre els prelectors a qui va adreçat l’àlbum fonamentalment. L’univers és muminià i, per tant, allunyat del món tecnològic on sembla que un regal només pot ser un nou mòbil o altre gadget de pantalla; aquí es regalen un poema escrit a mà, un botó d’or i un cofret de fusta tallat i decorat pels amics. La il·lustració, ben coneguda, parteix d’un afany virolat: el fons muda de color a cada pàgina, sigui per raons d’ambientació, de variació o expressives, com a la imatge que segueix.

Final festiu: «El petit trol Mumin i els seus amics van cantar cançons d'aniversari i van ballar i ballar fins que va arribar l'hora d'anar a dormir».

  • (Basat en la història de) Tove Jansson, Mumin i el botó d’aniversari. La Galera, 2010. 30 pp. ISBN 978-84-246-3296-0.

Novetats de Proteus a la col·lecció Helena

Març de contes amb els autors, a La Central: Celine Blondel, Glòria Falcón, Mercedes Delclós i Alba Garcia

Els tres llibres són de Sd edicions i es presenten bé a La Central de Raval, bé a La Central del Muhba (el Museu d’Història de Barcelona).

Cançó de bressol, de Manel Alonso i Vicent Penya

.

Bernat, d’on vens?,
que no m’entens?
Saps d’on vindrà?
Ningú no ho sap.

Bernat, Bernat
va viatjant
sobre el clatell
d’un gran ocell.

I va mirant
i explorant
tots els estels
de caramel.

Bernat, Bernat
dis-me on vas?
Dis-me d’on véns,
tan xicotet?

Bernat, Bernat,
el sol se’n va,
es fa de nit
vés a dormir.

Dorm tranquil·let,
el meu xiquet,
amb un estel
de caramel.

.

La Marta diu NO!, de Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg

M’ha agradat molt La Marta diu NO!, de Cornelia Franz i Stefanie Scharnberg (ed. Takatuka), un àlbum per a primers lectors que narra amb encert —perquè és tan moderat com clar i es pot explicar amb diversos graus d’intensitat— un intent d’abús sexual evitat a temps i, més important encara, el procés d’adquisició de consciència del dret inalienable el propi cos.

La Marta viu només amb la seva mare, qui, per necessitats de la feina, confia l’atenció de la filla a un veí de l’escala, d’aspecte amable i somriure constant, al qual anomenen «avi Francesc». Però quan es queden sols, l’«avi» se li «acosta massa», fa petons que punxen a la galta i piquen (i a la Marta «no li agraden gens»), la seu a la falda i «es posa a acariciar-li el genoll, i no para»… Intenta explicar-ho a la mare, però avui falta el temps i demà es resol amb un somriure. La Marta pateix: potser és ella qui falla? La seva amiga Lilí no sent cap por del seu avi… Però al cap d’uns dies, la Marta esclata de febre i por, i entre els malsons troba la porta per explicar-ho a la mare. Aquesta ha de posar-se les piles i reconeix que li ha faltat temps i atenció. Juntes, mare i filla, aniran a casa de l’«avi Francesc» a dir-li això:

«No! No vull més petonets. I ja no vindré més, tota sola, aquí. I a partir d’ara ja no diré avi Francesc sinó senyor Francesc.»

No és cap trencament radical; l’àlbum tampoc ha contat que hagi arribat a passar res que sigui punible legalment. El que importa és com s’explica el procés de dubte del nen quan un adult creua la frontera sota el disfraç de l’afecte; com es demana als adults que parin atenció (més enllà de resoldre un problema real, com és el d’on deixar el fill les hores en què no quadren els horaris escolar i laboral); i com es posa la resolució en boca de la pròpia nena, que aprèn a dir NO.

Són temes que no agraden, per descomptat; però així i tot sempre val més ensenyar a dir No que penedir-se de no haver-ho fet, i més quan l’amenaça de la pederàstia no ve amb cap avís llampant, sinó sovint disfraçada de gent que estima molt els nens i abusa de la confiança.

  • Cornelia Franz, La Marta diu NO! Il·lustracions d’Stefanie Scharnberg. Takatuka, 2009. Traducció de Carme Gala. ISBN 978-84-92696-12-3.

‘El savi rei boig’ i ‘L’home de Penyagolosa’, d’Empar de Lanuza

darabuc-empar-de-lanuza-home-de-penyagolosa-savi-rei-boigEl savi rei boig i L’home de Penyagolosa, d’Empar de Lanuza, són dos reculls de rondalles d’estil clàssic, amb els seus components habituals de moral, aventura i humor, i l’element potser més modern de l’amor propi, l’autoestima.

Així, «L’home de Penyagolosa» cedirà els seus petits tresors (botes, brúixola i rellotge) a qui resolgui una endevinalla, però si algú no n’és mereixedor, els perderà i patirà escarni. A «El savi rei boig», caldrà ser llest i valent per tal de curar la bogeria del rei. A «Un ase molt ruc», un avar haurà de tornar al seu amo legítim un ase que xerra (i xerra de més, pel que ell voldria) i el deixa en ridícul. A «Antoni, Joanot i les perdius», l’esforç de dos amics per educar dos perdius en contra del criteri del poble acabarà essent de molta utilitat per a tots. A «Les quatre sendes», tres filles recorren el món cercant la fortuna i hauran de superar una prova.

  • Empar de Lanuza, El savi rei boig i altres contes. Il·lustrat per Montse Ginesta. La Galera, 1979 (2004, 23.ª ed., dins col·l. Grumets, 4, sèrie vermella). 144 p. ISBN: 978-84-246-8104-3.
  • Empar de Lanuza, L’home de Penyagolosa i altres contes. Il·lustrat per Roser Capdevila. Bromera (El Micalet Galàctic, 10), 1991 (2008, 11.ª ed). 88 p. ISBN 13: 978-84-7660-090-0.

Presentació d’Huracán a Casa Anita (14 nov.)

darabuc-Huracán-Casa-Anita-BCN-14-nov-09

«Contes i bolquers» a les biblioteques de Benicàssim i La Vall d’Uixó

A la biblioteca municipal de La Vall d’Uixò, del 4 de novembre al 9 de desembre, tots els dimecres de 17:30 a 19:00, prèvia inscripció, en grups limitats de 12 a 30 mesos.

A la biblioteca municipal de Benicàssim, del 3 de novembre al 22 de desembre, tots els dimarts de 15:30 a 17:00, prèvia inscripció, en grups limitats de 12 a 30 mesos.