‘Alligators All Around: an Alphabet’, de Maurice Sendak, narrat per Tammy Grimes

‘Caragol’, de Josep Vallverdú

.

CARAGOL

A Lleida fan un aplec
que en diuen del caragol.
—Del caragol? Un aplec?
No m’ho crec.
Me’n faig creus.
—Ja pots pujar-hi de peus.
Però si ho fas
l’esclafaràs.

.

• Josep Vallverdú, Bestiolari. Il·lustracions de Manuel Cusachs. Fil d’Aram, 2010. ISBN 978-84-937967-2-3.

Com treballa un il·lustrador: Valentí Gubianas dibuixa la llegenda de Sant Jordi

En aquest bonic vídeo gravat a l’escola Els Estanys, de Sils, podeu veure en Valentí Gubianas tot posant imatge i color a la llegenda de Sant Jordi.

Presentació de dos reedicions: ‘Tic-tac’, de Mercè Llimona, i ‘L’aniversari’, de M. Martí i Pol i Carme Solé Vendrell

(Pitgeu per ampliar, i pitgeu al vincle inferior per accedir a la nota completa.)

La col·lecció Mars segueix reeditant llibres interessants del nostre passat, que no hauríem de perdre de vista; ara, de Mercè Llimona, d’una banda, i Martí i Pol-Solé Vendrell, de l’altra. Pitgeu en aquest vincle per accedir a la nota completa al web de Rosa Sensat. Personalment, he de dir que no sóc gaire amic de L’aniversari, un conte trist, de somnis trencats, del qual he descartat fa poc l’edició antiga perquè mai no trobava el moment d’explicar-li a la meva filla, que és en bona edat perquè li hagués explicat. L’acostament dels autors consagrats a la literatura infantil sempre és interessant; n’hi ha que reprodueixen els vicis menys atractius (diminutius, paternalisme, irrealisme, excés de valors), però d’altres ofereixen vistes particulars. És del cas d’aquesta proposta d’en Martí i Pol, independentment que a mi en concret no em plagui.

Albert Pla, al Món Llibre

Notícia de Takatuka a Món Llibre

(Pitgeu per a ampliar)

‘Veus de xiquets davallant Santa Anneta’, d’Enric Sòria

.

VEUS DE XIQUETS DAVALLANT SANTA ANNETA

Havem collit prunes,
jonça i llevamà.
Olibetes brunes,
quan envesprirà?

Jugarem sambori,
capvespre i basarda,
en eixir la lluna
i en morir la tarda.

En la fosca nit
vestirà de dol
la clarosa lluna
per plorar el sol.

.

• Recollit dins Marc Granell i Josep Ballester, eds., Antologia poètica, amb il·lustracions (petits dibuixos en blanc i negre) de Lina Vila. Tàndem Edicions, València, 1993, 1999. ISBN 84-8131-007-7.

Presentació de ‘La bruixa Lletjards’ a la llibreria Alibri

Aquest dissabte hi ha festa de conte en llengua oral i de signes a la llibreria Alibri, de Barcelona. Hi serem l'equip del Ginjoler, en JuanolO i jo. Animeu-vos a venir!

‘Soldats’, de Giuseppe Ungaretti

 

SOLDATS

(Bosc de Courton, juliol de 1918)

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

 

• Traducció de l’italià de Narcís Comadira, dins Maleïdes guerres, tria de Jordi Cornudella, Edicions 62-Empúries, 2003. ISBN 84-297-5346-X.

‘El zoo a casa’, de Joaquim Carbó

El zoo a casa (de Joaquim Carbó, amb il·lustracions de Montse Ginesta) va iniciar la important col·lecció de La Xarxa, on destaquen, al meu parer, els títols de Miquel Obiols. Era un any clau a la nostra història: el 1975.

El text conta, amb humor i cert afany de divulgació, les aventures de dos xicots enamorats de les bèsties, que converteixen un xalet en un zoo. Un d’ells sosté la teoria que es pot educar els animals per tal que mengin farinetes, en lloc de carn. A El zoo a casa trobarem elements ja antics (avui hi ha pocs estudiants en una dispesa, més aviat comparteixen pis; i potser, encara que la novel·la no té cap pretensió de globalitat social, s’hi troben de menys personatges femenins amb més relleu que el satíric), però encara es llegeix amb plaer.

‘Cançó del remugaire’, de Josep M. Sala-Valldaura

.

—————CANÇÓ DEL REMUGAIRE

—————En sé molt de rondinar,
—————remugo i remugo
——————————sense parar.

—————Sóc rondinaire
—————i res no m’agrada
—————ni poc ni gens ni molt ni gaire,
—————sóc remugaire
—————i em canso de tot,
—————l’estudi, la feina, la festa i l’esport.

—————En sé molt de remugar,
—————rondino i rondino
——————————sense parar.

—————Sóc remugaire
—————i tot em fatiga,
—————l’aigua del mar i la piscina,
—————el pla i la muntanya,
—————el foc, la terra i l’aire,
—————sóc rondinaire
—————i estic fart de tot,
—————de tot i de res,
—————a ciutat i a pagès,
—————dels llibres, els vídeos, els amics i els calés.

—————No vull estudiar a l’escola,
—————ni caminar pel carrer,
—————ni jugar amb la pilota,
—————ni menjar carn o peix,
—————que sóc remugaire
—————gamarús, ganso i gandul,
—————ruc i pallús,
—————dropo i mandrós,
—————però xerraire,
—————i de callar,
—————ni parlar-ne,

—————que sóc rondinaire
—————i remugo i remugo
—————sense parar,
—————que res no m’agrada
—————i em canso de tot,
—————de classes, piscina, de tele i esport.
.

• Josep M. Sala-Valldaura, Disfresses. Il·lustracions de Carme Julià. La Galera, Barcelona, 2001. ISBN 84-246-9514-3.

Àlbum d’imatges i fotos de ‘La bruixa Lletjards’

Ja podeu disposar de La bruixa Lletjards, el meu conte d’humor il·lustrat per en JuanolO i adaptat a la llengua de signes catalana. En el següent enllaç podeu veure imatges de l’interior i fotos de les activitats que anirem fent per biblioteques, llibreries i escoles. La presentació ha estat a la biblioteca Armand Cardona, de Vilanova i la Geltrú. Quin dia més bo i quin goig de públic, menuts i grans! Moltes gràcies!

XA... MA... LA... CUC!!! Ai, la bruixa, quan s'emprenya, si en pot ser, de dolenta!

Taller d’il·lustració d’animalhomes i animajectes, amb Aitana Carrasco (València, 4-G)

• El 4 de gener, a la tarda. Tota la informació, al bloc de l’Aitana Carrasco

Tendències d’enguany a la LIJ, a Vilaweb

«Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Hem parlat amb Iolanda Batallé de La Galera, Patrizia Campana d’Estrella Polar, Reina Duarte d’Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d’acord en tot, però en general parlen de la davallada de la novel·la de vampirs, homes llop i zombis, en l’àmbit juvenil, i l’interès creixent que susciten els mons distòpics. L’interès per la novel·la gràfica, i l’increment de les novel·les híbrides, amb il·lustracions que fan la lectura més atractiva. I en el cas dels més petits, cada vegada es fan llibres-joc més sorprenents i atractius.»

• Llegiu complet

El 24-D presentem el meu conte ‘La bruixa Lletjards’, il·lustrat per JuanolO i publicat per El Cep i la Nansa (col·lecció Ginjoler)

No hi falteu! (Pitgeu per a ampliar la imatge.)

Presentació de ‘Xamae’, de Susana Peix i Romina Martí (17-D)

(Pitgeu per a ampliar)

Presentació i narració de contes de ‘Els amics de l’ART’ (16-D)

Pitgeu per a ampliar

Presentació d’El cirerer, d’Alba Garcia Puig, a Abracadabra (15-D)

(Pitgeu per a ampliar)

Activitat amb els ‘Jocs d’Àfrica’, de Valérie Karpouchko (10-D)

(Pitgeu per a ampliar)

• Vegeu també ‘Perali kotuma’, dels Jocs d’Àsia

‘Alegrau-vos, pare Adam’ (popular)

.
Alegrau-vos, pare Adam,
de la faraririram,
que la Verge n’és partera,
lloat sia Déu!

A on l’anirem a cercar,
de la faraririram?
En Belem està retreta,
lloat sia Déu!

Allí en un portal està,
de la faraririram,
i son fill en un pessebre,
lloat sia Déu!

• Anònim del s. XVI. Pres de Joaquim Marco, Antologia de la poesia catalana del segle d’or, Salvat, 1970.

Oberta l’exposició ‘Contes infantils de la guerra’, al Museu d’Història de Catalunya

(Pitgeu per a ampliar)

«Aquesta exposició ens explica la producció editorial infantil duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, posant l’accent en el bàndol republicà. Partint de la col·lecció privada de Freixes-Garriga, l’exposició ens mostra com els contes infantils van passar a formar part de l’engranatge propagandístic del moment.» Vist a El cuento de la buena pipa.

‘Això és un infern!’, d’Anna Obiols i Subi: presentació a Muntanya de Llibres (Vic, 3-D)

Pitgeu per a ampliar

Integrat a la col·lecció Helena, que promou la reflexió ètica, Això és un infern! mostra les diferents respostes que pot rebre un nen sobre l’infern i el sentit de «viure un infern»; de la religió als inferns personals, com pot ser un incendi al bosc per a un bomber. Com a conclusió, exposa (de paraula) situacions molt difícils que poden viure els nens i nenes, en la nostra societat o les del «tercer món», i proposa pensar sobre les nostres dificultats i les alienes, i què podem fer per millorar aquestes.

• Primeres planes

Presentació d”Amiga Gallina’, amb Carla Besora i Arnal Ballester, a Abracadabra (14-D)

‘Animalades de paper’, de Lola Casas i Pere Cabaret: vídeo de com es va fer

L’Oblit, de Casa Anita, recomana llibres de sempre i d’ara (del blog de Boolino)

• Enllaç a la nota original

Taller de mandales per a grans i petits, a L’Espolsada, amb Glòria Falcón

(Pitgeu per a ampliar)

Joana Raspall llegeix ‘La bruixa revellida’

‘Gratacels’, de Lola Casas

.

GRATACELS

Voldries menjar
———la lluna,
voldries llepar
———un estel…
Ni tant sols fas pessigolles
———als núvols que creuen el cel!

.

• Lola Casas, Retalls poètics. Il·lustracions de Gustavo Roldán. Publicacions de l’Abadia de Montserrat (col·lecció Els Flautats), Barcelona, 2001. ISBN 84-8415-276-6.
• Vegeu també: «Cançó per a fer asseure gratacels», de Joan Armangué.

Vols pintar barbes i pollastres i participar a una pel·lícula de dibuixos animats? (‘Cuadernos para manchar’, a Abracadabra)

(Pitgeu per a ampliar.)

• Cuadernos para manchar

‘El cementiri de mai acabar’, de Núria Albertí

.

EL CEMENTIRI DE MAI ACABAR

Al cementiri hi ha un nínxol;
dins el nínxol, un taüt;
i en el taüt, un cadàver;
i el cadàver duu un vestit;
i el vestit duu un gran dibuix:
el dibuix d’un cementiri
i al cementiri hi ha un nínxol…

.

• Núria Albertí, Fantasmades rimades. Il·lustracions de Luis Demano. Estrella Polar (col·lecció L’Odissea), Barcelona, 2009. ISBN 978-84-92671-16-8.

‘L’Arbre dels Panellets’ (fragment), de Joles Sennell (dins ‘Contes llaminers’)

Il·lustració de Roser Capdevila

… —Què fas? —li va demanar la Maria.
—Com que no puc plantar llavors de flors fins a l’acabament de l’hivern, i encara falten uns quants mesos, vull fer un experiment. Hi plantaré aquestes llavors de paper de diari, a veure què passa…
—Què vols que passi, home! No res, no passarà, amb llavors de paper de diari corrent… —va dir la Maria.
—És que aquest diari no és corrent! —va ser la misteriosa resposta d’en Cesc. Després de retallar les rodonetes, en Cesc va fer un clotet en la terra del test, hi va posar les llavors de paper, les va tapar i hi va tirar un rajolinet d’aigua. Cada vespre, després que el sol s’havia post, en Cesc regava el test. Els de casa seva li deien que ja podia regar, ja, que, per molt que regués, no en sortiria pas res, d’aquelles llavors.
Però vet aquí que tot de cop, un matí, va començar a sortir un petit brot d’entre la terra. El brot va anar creixent a poc a poc, fins que es va convertir en una curiosa planta de fulles rodones blanquinoses, amb petites ratlles negres. En un tres i no res, aquella planta va créixer fins a convertir-se en un petit arbre.
I el dia de Tots Sants, de bon matí, quan en Cesc va sortir al balcó es va trobar amb una gran sorpresa: durant aquella nit, i de sobte, l’arbre havia fet fruita. Però no era una fruita normal, com és ara mandarines o peres o prunes o castanyes, no. El que penjava de les branques de l’arbre eren panellets. N’hi havia de tota mena: de pinyons, d’ametlla, de moniato, de codonyat, de coco… I eren boníssims. Aquell dia, tota la família va poder menjar per postres
tants panellets com va voler.
La mare deia:
—Mira quina sort, tan cars com són!
I la Maria, després d’haver tastat un panellet de cada mena, va demanar al seu germà:
—I d’on el vas treure, el full de diari d’on vas retallar les rodonetes que et van fer de llavors?
—Del mirall del rebedor —va cor atestar en Cesc—. Passava per davant del mirall i vaig veure que a dintre hi havia un full de diari. Hi vaig posar la mà i el vaig  agafar…
—No sabia que poguessis ficar la mà dintre dels miralls, tu —va dir admirat el pare.
—Ni jo tampoc —va contestar en Cesc.

• Joles Sennell, Contes llaminers. Il·lustracions de Roser Capdevila. Baula, Barcelona, 1993. ISBN 84-479-2310-3.
• «L’Arbre dels Panellets» és el conte més llarg, i també el més enigmàtic, d’aquest recull que continua amb els arbres dels Torrons, la Mona i les Coques.