Darabuc · literatura per a infants i joves

Bèsties de l’hort, escrit pel pedagog Xavier Folch (qui va ser també editor de La Galera) i il·lustrat per en Marc Vicens, és el llibre guanyador del darrer concurs de contes “Lola Anglada - Vila de Tiana”. S’adreça a un públic infantil d’uns 8 a 12 anys.

Després de la presentació inicial a la biblioteca de Can Baratau, a Tiana, el dijous 29 de maig es presentarà també a la llibreria barcelonina Proa-Espais (Rosselló, 212; a les 19.30).

Us n’ampliaré la informació en propers dies.

Joles Sennell —o Pep Albanell, o una de les moltes mans de l’Ofèlia Dracs— és un autor complex, que amb els seus diversos noms de lletra sembla respondre afirmativament a la pregunta que de vegades es fa, respecte de si existeix o no la literatura infantil i juvenil com a forma especial de la literatura (com a gènere, o com a literatura marcada pel seu públic). Quant a la literatura per a infants i joves, jo entenc que en Joles ha aportat molta fantasia, treball lèxic, trames ben construides i, sovint, humor.

La rosa de Sant Jordi (ed. Cruïlla, il·lustrada per na Roser Capdevila), amb la seva senzillesa, és una de les històries que més m’agraden d’ell, molt rodona i ben trabada. Per a lectors infantils que ja necessiten més que un àlbum o per a llegir acompanyant els més petits. (En publicaré una nota específica d’aquí a uns dies.)

La foto és de les pàgines de l’AELC.

.

.

El conte de L’ogre, el llop, la nena i el pastís, d’en Philippe Corentin (ed. Corimbo, en català al racó inferior dret), explica una història tradicional amb un problema que no és fàcil de resoldre sense organitzar-ho bé: com passaríeu a l’altra banda del riu un llop, una cabra i un feix d’herba, quan, de seguida que es quedin sols, el llop endraparà la cabra i la cabra, el feix, però en el bot no hi caben més que d’un en un? Hi ha diverses versions del problema; fa un temps me’n va arribar una de força estranya, japonesa, en mode de joc de Flash amb humor negre.

Aquesta versió d’en Corentin, amb protagonistes propis, té diversos punts forts. Un és l’ús de la mitja plana: una doble pàgina de fons canvia segons la mitja plana estigui a l’esquerra o a la dreta, el que representa molt bé els viatges amb el bot. Un altre és el fet que, a les imatges, està passant una segona història que modificarà el final del conte. I en general, l’ús de l’humor i la caricatura em sembla reeixit.

Com a crítica negativa, hi ha qui li resulta un conte massa lent o massa llarg. Proveu en canvi a contar-lo fent teatre (si voleu, en una versió més curta); passareu una bona estona.

.

El narrador i escriptor Carles Cano —autor, entre molts llibres, de la meravellosa Capgirell, l’illa llibre, il·lustrada per en Miguel Calatayud— ha guanyat l’11è Premi de Conte Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, entre 105 propostes. El jurat era format per la Teresa Colomer, la Sabel Gabaldón, l’Emilio Urberuaga, la Rosa Mut i la Maria Palau. El conte serà il·lustrat per en Joma.

.

És oberta la convocatòria de l’onzè premi Mercè Llimona de conte i il·lustració, que organitza l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i edita Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es pot lliurar el text —entre 6 i 7 fulls DIN A-4 a doble espai, per a un públic de 8 a 10 anys— fins el 17 de març. Una vegada conegut el text guanyador, s’obre el concurs d’il·lustració, fins el 14 de juliol. Llegiu-ne els detalls a Vilanova.cat.

Segons he llegit a Magnòlia en mà —un bloc que m’agrada visitar, dedicat a la creació literària moderna en occità, i especialment a la poesia—, l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs d’Introducció a la cultura occitana, en quatre sessions de tarda, del 3 de març al 14 d’abril. Inclou aspectes històrics, literaris —trobadors, però també literatura moderna i contemporània—, arquitectònics, lingüístics i culturals en general. Vegeu-ne els detalls en aquest pdf.

D’altra banda, i sense deixar l’occità, l’Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés deth Conselh Generau d’Aran convoca els premis Aran de conte infantil, narrativa o poesia en aranès (o qualsevol altre dialecte o variant occitana). Les bases les podeu llegir a Gencat.

Rato quería correr mundo.

Día tras día escondido na tobeira,
día tras día fuxindo dos gatos da casa,
día tras día corre que te corre por unha migalla de pan seco…
Aquilo no era vida!

E meu dito, meu feito:
un bico para todos,
un queixo na mochiliña,
e alá se foi.

Anda que te anda,
cruzou un ollal,
saltou un botón
e botouse a navegar
polo Mar dos Manteis.

Ao chegar á outra beira,
atopou a Can:
—Rato, onde vas,
tan lonxe da rateira?
—Vou correr aventuras
e, se vés, somos dous.

E meu dito, meu feito:
un bico para todos,
un óso na mochila,
e alá se foron
don Rato e don Can.

Anda que te anda,
cruzaron un campo,
saltaron un valo
e botáronse a navegar
polo Mar dos Trigais.

Na outra beira,
atoparon a Elefante…

.

Fa una sensació molt curiosa, llegir-te a tu mateix en una llengua que comprens, però no parles. La traducció es de na Sara Monda (en realitat, crec que és un pseudònim).

L’eriçó, de l’argentí Gustavo Roldán (ed. Thule), és un àlbum que ha agradat molt als meus nanos d’infantil. Explica, amb imatges d’aspecte senzill —poques línies i, essencialment, dos colors— però molta força expressiva, una història de gana i astúcia, narrada amb humor. El petit eriçó està famèlic, però l’únic que troba per menjar queda fora del seu abast, a dalt de tot d’una estranya palmera (o d’un pomer, segons em solen dir els nens). Demana ajuda en dues ocasions, però sense èxit. Per sort, veu arribar un elefant de la família dels elefants molt llestos, que saben contar mentre salten i…

.

En Ratolí volia veure món. Perquè dia rere dia amagat al catau, dia rere dia fugint dels gats de la casa, dia rere dia corre que correràs per un pessic de pa… Allò no era vida!

I dit i fet, un petonàs a tothom, un formatge a la motxilleta i cap allà que se n’hi anà.

Camina que caminaràs, creuà un trau, saltà un botó i es va fer a la mar per l’Oceà de les Tovalles. En arribar a l’altra riba, va trobar-se amb en Gos.

—Ep, Ratolí, ¿cap a on vas,
tan lluny de la ratera?
—Vull viure aventures,
i si véns, ja en serem dos.

I dit i fet, un petonàs a tothom i un os a la motxilla, cap allà que se n’hi anaren, en Gos amb en Ratolí.

Camina que caminaràs, creuaren un camp, saltaren una tanca i es van fer a la mar per l’Oceà dels Morescars. A l’altra riba es van trobar amb l’Elefant…

.

.
Una bona notícia personal: Ojobrusco (OQO editora) ja està disponible per als lectors, les llibreries i les biblioteques que així ho vulguin. És un àlbum il·lustrat per en Maurizio Quarello, que parteix de dues tradicions de la narrativa popular del Mediterrrani: el viatge aventurer que per poc no acaba en desastre i l’encontre amb el cíclop. És una aventura nua i breu, per a pre-lectors i primers lectors, però amb un mínim de joc literari (en mots i en imatges). No duu missatge ni crec que li calgui, però sí voldria ser ocasió de diàleg: per exemple, entorn de la prudència, la violència o l’astúcia. La feina d’en Quarello m’ha semblat excel·lent: crea un cíclop digne de veure i juga amb diverses obres clàssiques de l’art, de Warhol a Hokusai.

.
Hi ha edició en castellà (Ojobrusco) i en gallec (Ollobrusco, trad. Sara Monda). No hi ha per ara edició en català, per molt que, de fet, n’era la versió original: Ull-esquerp, en vaig dir. Aquí podeu llegir-ne el començament.

Tenint present l’anterior, els detalls els he desat al web en castellà:

• Pàgina d’Ojobrusco
• Biblioteques públiques en les quals es pot llegir
• Nota sobre Warhol
• Nota sobre Hokusai i l’Oceà de les Tovalles
  
• Nota sobre una entrevista a Quarello (publ. 14 de febrer)
• Distribuidores d’OQO

Enllaços externos:

• Web d’en Quarello
• Currículum d’en Quarello

Donem la benvinguda a una nova editorial dedicada a la literatura infantil en general i a l’àlbum il·lustrat en particular: Terrabastall. La majoria de textos són de l’Elena Ferro; dels dos primers llibres, un està il·lustrat per Óscar Villán i l’altre per Elena Ferrer.

Terrabastall edita en castellà i català. En aquest pdf podeu trobar més informació sobre les seves dues primeres obres, ja editades.

VERSIÓ 1

Transformacions es una proposta de creació literària per a jugar i divertir-se i recordar que la literatura neix, primer que tot, d’un impuls de donar forma al món. Però… com? Escrivim un conte i no ens agrada, i en canviem el punt de vista, perquè quallarà millor vist per un altre personatge; o en reduïm les descripcions, que havien quedat enfarfegoses; o a l’inrevès, les fem créixer, perquè ens adonem que el que ha començat a viure allà a les lletres és tant un espai humà com una summa d’accions. Fem un poema de tres versos, que s’expandeix a catorze mesurats, o a disset irregulars, o pren forma de prosa, o de diàleg teatral. I cada vegada, conscientment o insconscient, el món creat es transforma, és altri, neix de nou.

La gent de l’OuLiPo va jugar molt amb les diverses possibilitats tècniques de la literatura. Just al contrari del que pensem a voltes: jo escric des del cor. D’acord, si així ho vols; però segons ho escriguis, arribarà o no, arribarà d’una manera o concreta, despertarà uns sentiments, però no uns altres. La literatura, tot i la seva fama de seriosa, és ben semblant a un acudit: la clau no és al què, sinó al com. I tanmateix, cadascú pot explicar bé el mateix acudit, si ho fa a la seva manera. El que cal és trobar la manera idònia i pròpia.

I aleshores, què millor que jugar a trobar maneres de dir les coses, fins i tot d’explicar la mateixa història? Com ho veuen els que hi eren, però no surten al conte? Com ho explicaria la premsa? Com ho explicaria un fill a un pare? Un jutge a un criminal?

Vegeu Transformacions i animeu-vos a imaginar aquell fragment base de Rodoreda, però vist a través d’unes altres ulleres, les que preferiu. Passeu el text per un prisma i trieu el vostre color de sortida. I llegiu també els colors triats pels altres i dieu-ne la vostra.

VERSIÓ 2

obro la mà
i faig volar coloms

obro la mà
i faig volar un falcó

obro la mà
i faig volar els rius que embolcallen els meus somnis

obro la mà
i faig volar el record d’un bes que ja no vull

obro la mà
i faig volar pardals

obro la mà…

Els fillets i les filletes de 5 anys del C. P. Castell de Santa Àgueda han engegat un taller de contes on aniran inventant històries fabuloses. La primera ja està llesta, i amb un nom ben temible: «Sa bruixa, es bruixot i es poble de Ferreries».

Com comença, ja ho sabeu: «Hi havia una vegada…». I vet aquí que, a un poble tan guapo com el del nostre conte, van arribar un dia una bruixa i un bruixot, que no duien precisament bones intencions, i una nit…

Ja teniu el corcó de l’angúnia i del què passarà? Correu, que el conte segueix aquí…

També hi un segon conte, tot just començat, però on ja tenim tot un enigma. Per què el galliner s’haurà cobert d’ous? Imagineu, imagineu com seguirà…

La il·lustració es del mateix taller, i val a dir que són nanos ben detallistes. Felicitats per tot plegat!