El compositor Àlex Andrés reflexiona sobre un espectacle de La Fura dels Baus i, més encara, sobre el procés de reflexió i descoberta personal que hauria d’acompanyar tota experiència teatral (i, probablement, tota experiència de lectura i també d’escriptura). «No em va agradar gens. Però em va resultar molt interessant assistir-hi.» Llegiu tots els fils d’aquesta aparent paradoxa al bloc col·lectiu La paraula nostra.
A la recerca de les tecles que desconeixem tenir
21 05 2008 · 2 Comentaris
Categories: Català · Darabuc · Lectors joves · Teatre
Etiquetat: Àlex Andrés, Burjassot, La Fura dels Baus, La paraula nostra
2 respostes fins ara
Rosana Andreu // 22 05 2008 a 10:36 am
Moltes gràcies, Gonzalo, pel teu comentari al nostre bloc. És d’agrair de tant en tant una mica de feedback. Acabo de donar una volta pels teus blocs i m’han agradat molt. Continuaré visitant i, si em permets, et linkaré des del nostre bloc.
darabuc // 22 05 2008 a 3:07 pm
Hola, Rosana:
De res. Em va agradar la vostra feina, regular i amb tot l’espai necessari per a la valoració de cada lector/a. Intentar d’estirar cap a la banda dels llibres de qualitat, però alhora reconèixer els problemes reals (per exemple, davant de les dificultats lèxiques). Em va semblar una bona manera de fer lectors, la veritat.
T’agraeixo el vincle, si el vols posar.
Una abraçada
Escriu un Comentari