Ai, setmesona,
cuca de llum,
no tinguis pressa
a badar els ulls:
a dins de l’ou
-és dia encara-
has de seguir
fins que la mare
tingui repòs
i agafi empenta
per a ensenyar-te
que el dia és negre
però que tu duus
a sobre, cuca,
amor de sol
i llum de lluna.
No tinguis pressa
a badar els ulls.
No tinguis pressa,
cuca de llum.
Aprofitem el pont per anar a veure una neboda que, d’improvís, ha tingut la urgència de sortir un punt massa de pressa. Què no li hauran contat, de coses admirables que hi ha al món, que no pot esperar!
A veure si, en una altra ocasió, el retorn temporal a on vaig néixer no és a corre-cuita i em permet de veure, qui sap, algú de vosaltres amb qui em complau de xerrar amb ocasió de la literatura i la vida. Petons i que descanseu.
6 responses so far ↓
Montse // 2 05 2008 at 10:22 am
Salut per la neboda i per la seva mare.
A l’escola estem pensant en el present però també en el futur i , via email, t’explicaré la part que et toca.
Fins la tornada!
Gabriela // 2 05 2008 at 9:00 pm
Què bonic! La Clàudia tambè va tenir certa urgència per conèixer el món i el record de veure-la petitona a la incubadora encara em posa malament. Molt recolsament pels pares de la criatura, la petita estarà bé segur, però ells no tant.
Sàlvia // 3 05 2008 at 12:18 am
Ben segur que la cuca de Mariona va ja xuclant les parauletes del teu poema. Xuic-xuic!
Biel Barnils // 4 05 2008 at 6:53 am
Espero que tot vagi bé. Salut i poesia!
darabuc // 6 05 2008 at 6:20 pm
Benvolguts, tot va prou bé, moltes gràcies: no en totes les ocasions, però prou sovint la minúscula ja pren la llet de la mare. Potser és ma germana qui té i tindrà uns dies més difícils. Però la vida sempre mescla riure i descans i llàgrimes i esforç, no hi ha tria. També és cert que els ulls juganers d’una bufona de set mesos donen molta força.
Montse: petons. T’escric d’aquí a uns dies. Tard o d’hora, ho trobarem.
Montse // 6 05 2008 at 9:02 pm
Gràcies, Gonzalo.
Hi ha temps.
Més petons i salut per la mare i la filla i per tothom.
Leave a Comment