.
.
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
.
(Poema 1 de «Fira encesa», secció inicial d’Imitació del foc. Imatge de BocaJoe)
5 respostes fins ara
Montse // 29 03 2008 a 09:25
M’encanta aquesta cançó. Intentaré llegir-la el millor que pugui, amb els nens i les nenes.
Biel // 29 03 2008 a 10:07
És un poeta a reivindicar. Bonica poesia!
Gonzalo // 30 03 2008 a 08:32
No deu ser fàcil de llegir en veu alta, amb el seu to tan lleuger i rítmic. Ho provaré jo també, a veure què en surt. Una abraçada, Montse.
Biel, gràcies pel comentari. A mi m’agrada força, ja en pujaré algun altre poema.
Dolors // 31 03 2008 a 16:24
El llegiré al infants. De segur que els agrada.
Un altra coseta:
Després de les plujes de Març i de les vacances encetem el mes d´Abril. El dia 2, dia del llibre.
Si passeu pel meu bloc trobareu un conte d’Andersen, “La gata blanca”, de la meua col.lecció.
Edició de 1.935.
http://www.dolorstodoli.blogspot.com
darabuc // 2 04 2008 a 18:50
Gràcies pel teu pas i pel conte, Dolors. Eren temps històrics de l’edició en català, els de pre-guerra, amb un pes importantíssim de la butxaca i lectures populars de molta qualitat. Amb la moral i els ajustos de l’època, però avui potser està més separat el món de la lectura “popular” i el de la “culta”.