Darabuc · literatura per a infants i joves

-

-

Tampó rere tampó

s’envola de la taula

un cel d’ocells, de fulles,

de somnis i de faules.

-

-

• A partir d’un pòster creat amb tampons de patata per una nena de tres anys.

Mitjançant el bloc de La bibliotecària blogantera (que us recomano de nou) arribo a aquesta nota, que extracto a continuació:

La Joana és una dona esplèndida. Als seus 93 anys (quan es publiqui aquesta revista ja en tindrà 94!) mostra una força i una serenor increïbles, a part de la bellesa i el saber que li dóna el pas dels anys. [...] Joana Raspall va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries, va participar en la represa de la llengua catalana, va formar part de la comissió fundadora del Premi Martí Dot de poesia i, malgrat la modèstia que manifesta, ha treballat per mantenir i augmentar la qualitat i la dignitat de la nostra llengua; un exemple en són els tres coneguts diccionaris que va elaborar. [...] Els últims anys els ha dedicat a crear poemes per acostar la poesia als infants; també la trobareu expressant-se a través d’haikús, per a un públic lector a qui ja no cal l’escaleta. [...] Això és només un esbós d’una dona que va donant forma escrita als seus pensaments amb la preuada matèria prima de la llengua. Una dona que veu la vida amb els ulls de la sensibilitat.
Eugènia Morer

Vegeu-ne una entrevista al número 443 d’Escola catalana; la foto procedeix de l’enllaç indicat més amunt. En aquest bloc hem dedicat i encara dedicarem més atenció a aquesta autora clàssica de la poesia en català que és la Joana Raspall.

Aquesta pàgina d’enllaços amb biblioteques públiques que disposen d’un espai web propi en català és necessàriament incompleta i en construcció. Per a incorporar un vincle i corregir o ampliar dades deixeu simplement un comentari i jo us afegiré a la següent actualització. Si voleu, indiqueu també els espais web específics de seccions infantils o juvenils. (Nota: Utilitzo “català” com a inclusiu de balear, català i valencià.)

(more…)

A Bibliopoemes —un espai de reunió amable de tots els interessats en la poesia infantil i juvenil en català (i altres idiomes), que aquest octubre acaba de complir un any de vida— vam fer fa poc un petit experiment.

S’iniciava amb una sèrie de capsetes de fruita, creada a partir d’un poema d’Antonio Rubio, «Cajitas frutales». Després demanàvem que, qui volgués, s’animés a continuar la sèrie, cadascú amb el seu estil i les seves preferències. Aquest és el conjunt de capsetes. Si us animeu a seguir (i ens queden fruites, que ja no ho tinc tan clar…), podeu fer-ho aquí mateix, als comentaris, o bé allà. També podeu triar i remenar i fer la vostra selecció; o portar-ne algunes a l’aula o als tallers de poesia, per tal que se’n facin de noves o se’n completin d’altres deixades amb buits.

La capseta d’aglà forma part d’una sèrie de fotografies amb © de Elke Menzel-van den Bruck.

(Afegeixo una curiositat: on podria acabar millor aquest manat de poemes que… a un bloc de cuina?)

CAPSETES DE FRUITA

Per a desar
un pessic de raig de sol
una capseta
de pinyol.

Per a desar
la polsada de safrà,
una capseta
d’aglà.

(more…)

Llegeixo per mitjà d’una notícia recollida a Blocs de lletres que Enric Lluch (Viquipèdia) ha obtingut el IX premi de narrativa juvenil de Torrent, amb l’obra El servidor de l’alquimista. N’ha estat finalista Pep Castellano, amb Bombons amargs. Les obres seran editades per Tabarca. Fora del terreny juvenil, a la mateixa cerimònia s’ha lliurat el premi de poesia a Silvestre Vilaplana, per Bagatge de tenebres. Més informació, al bloc de Millor Torrent.

Paral·lelament, llegeixo a Tirant al cap que Teresa Broseta (Wikipedia) ha guanyat el premi Xaro Vidal de teatre infantil. En aquest cas, No tingues por serà editada per Bromera.

Felicitats a tots quatre!

--

-

Riuen les carbasses

de la nostra angúnia…

I de sentir por

no has de riure tu?

-

-

• Sobre el tema de les carbasses i el Halloween, vegeu també «La Carbassada de Ripoll», de Manel Carrera, a Festes.org, que és un espai molt viu de fa anys i ben interessant. La imatge és presa de Spielhandlung.de.
• Per si les voleu fer vosaltres, o que les facin els nens, una carbassa petita és fàcil de buidar. També es pot fer, simplement, de plastilina.
• Al lloc web de Thomas Brezina podeu veure instruccions per a fer una carbassa de por (no tan somrient com aquestes). En Brezina és un autor favorit de molts nens; per exemple, de l’Albert, del CEIP Sant Jordi de Lleida.

-

-

La primera pluja,

en arribar la tardor…

—Passeu, és obert!

-

Segons he llegit a una nota de premsa, tres autors d’origen argentí (Hernán Goñi i Florencia Bianchi, amb l’il·lustrador Marcelo Pérez) han guanyat l’Apel·les Mestres d’enguany, de l’editorial Destino, amb l’obra Aquest somni no és meu. Hi han concursat un total de 41 propostes. Vegeu la notícia a FADIP, que es refereix al seu torn a Ilustradores aragoneses.

Aquí podeu llegir les bases del concurs; solen variar poc d’un any a l’altre. La coberta de dalt pertany a T’ho he dit 100 cops!, vencedor de l’any passat, de Gabriela Keselman i Claudia Ranucci. Per cert, que la Keselman també és argentina. És clar que el contacte entre cultures ens enriqueix, en surtim tots beneficiats!

Fins l’11 de març de 2008 hi ha plaç per a concursar al V premi Parcir d’àlbum infantil il·lustrat, amb contes específics per a pre-lectors (nens d’entre tres anys i primers lectors, aproximadament). Publica Edicions de l’Albí i és guardonat amb 2.000 euros. Vegeu les bases a www.parcir.com.

Adéu, adéu, de Gemma Sales, que rebé el I premi Parcir

La llengua, morada.

I als dits, deu puntets vermells…

Algú em deixa un guant?

La poesia grega del segle XX ha estat fonamental en el conjunt de la poesia occidental, amb un autor imprescindible, com Kavafis, i diversos autors de gran qualitat i ressò universal gràcies al premi Nobel de literatura. Mentre buscava referències i traduccions he trobat una pàgina de resum poc vistosa, però molt minuciosa: La cultura grega moderna. Pel que fa als llibres, vegeu sobre tot l’apartat de Traduccions.

Comencem pel clàssic «Ítaca», de Kavafis, potser especialment conegut per la versió de Lluís Llach (vídeo de You Tube a Verges, 2007). És la traducció de Carles Riba:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

En el nostre lloc de traducció trobareu una nota sobre les versions de poesia neo-grega moderna al castellà. Recentment, el PEN català va organitzar un divendres de poesia i música grega, amb la presència tant de Vicente Fernández (un dels principals traductors de la literatura neo-hel·lènica al castellà, de qui parlem a la mencionada nota) i de Carles Miralles (potser l’hereu més destacat de la tasca traductora de Riba). Un altre traductor molt destacat de Kavafis és Joan Ferraté; a Tinta xinesa podeu llegir Murs.

La imatge la vaig trobar a A não perder. El llibre de Riba està editat per Curial i compta amb una segona part traduïda per Alexis Solà. Són diferents d’estil, però tots dos són fonamentals a una biblioteca de poesia del segle XX en català.

Resum de les bases:
Es convoca aquest premi per tal de promoure la creació d’una literatura per a nens i nenes que els fomenti, amb una autèntica qualitat literària, el gust per la lectura i que els transmeti al mateix temps uns valors humans, socials o religiosos que ajudin a construir un món digne. El premi s’atorgarà a la millor novel·la inèdita de tema lliure. S’entén que els originals presentats al concurs no han estat presentats simultàniament a d’altres concursos. Cada concursant pot enviar els originals que vulgui, que hauran de ser tramesos amb pseudònim.
Extensió: de 30 a 100 fulls DIN A4.

Més informació, a Gencat.net. (Tanmateix, al web de Cruïlla encara no apareixen les bases vigents.)

Segons la directora de CLIJ, la literatura infantil i juvenil catalana viu una situació d’un cert estancament, després de la gran renovació que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta, gràcies a una encertada política de traduccions i a l’èxit d’autors com Josep Vallverdú (Rovelló), Sebastià Sorribas (El zoo d’en Pitus), Joaquim Carbó (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles Sennell (La guia fantàstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o Miquel Obiols (Tatrebill, en contes uns), entre d’altres. El panorama de la il·lustració no era menys ric: per exemple, Carme Solé (La lluna d’en Joan), Joma (Fira de tresors), Max (Ioshi i la pluja), Gusti (Gat i gos).

Actualment, qui més està renovant el panorama són un conjunt d’autores joves, com Care Santos, Gemma Lienas, Eulàlia Canal, Gemma Sales, Lola Casas (amb el llibre CD Música i poemes per a petits monstres), entre d’altres. Vegeu l’article complet, en castellà: Relevo para la infancia.

Mirallets,
ullets d’estel,
bocins de claror trencada,
si us pogués arreplegar
us baixaria.

Faríeu de fanalets
a la fosca cantonada,
i el carrer negre i desert
com un firal lluiria!

• Fotografia presa de Fotogemeinschaft (reduïda i sense passepartout). A Viu la poesia, d’on he tret el text, podeu veure i sentir vídeos de la Joana Raspall tot llegint aquest poema i molts d’altres; si us interessa la poesia, no deixeu de passejar pel seu lloc web.
• Dins aquest mateix bloc, podeu veure també Bombolles.

Una gota? Bé!

Però deu, Déu meu, ja fan

ai, una piscina!

Arbres de maó,

piuladissa de metall…

aquí també és maig?

• La imatge és una escultura al carrer, ja molt viscuda, de la il·lustradora de llibres infantils Juliet Kepes. Vegeu Cambridge Public Art.