Fi de partida

HAMM (amb energia): Anem-nos-en tots dos, cap al sud! Pel mar! Tu ens pots fer un rai. Els corrents se’ns enduran, lluny, cap a d’altres… mamífers!
CLOV: No cridis el mal temps.
HAMM: Sol, m’embarcaré sol. Prepara’m aquest rai ara mateix. Demà seré lluny.
CLOV (que es precipita cap a la porta): M’hi poso de seguida.
HAMM: Espera! (CLOV s’atura.) Et sembla que hi haurà taurons?
CLOV: Taurons? No ho sé. Si n’hi ha, n’hi haurà.
(Va cap a la porta.)
HAMM. Espera.
[…] (Pausa. Profètic i amb voluptuositat.) Un dia et tornaràs cec. Com jo. Seuràs en algun lloc, minúscula plenitud perduda en el buit, per sempre, dins la foscor, com jo. (Pausa.) Un dia et diràs: estic cansat, me’n vaig a seure, i te n’aniràs a seure. Després et diràs: tinc gana, m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs. Et diràs: he fet mal d’asseure’m, però ja que estic assegut m’hi estaré una estona més, després m’aixecaré i em faré el menjar. Però no t’aixecaràs ni et faràs el menjar. (Pausa.) Miraràs una estona la paret, després et diràs: tancaré els ulls, potser tinc una mica de son, després em trobaré més bé, i els tancaràs. I quan els tornaràs a obrir ja no hi haurà paret. (Pausa.) El buit infinit t’envoltarà, tots els morts de tots els temps, ressuscitats, no l’ompliran, i tu seràs com una pedreta al mig de l’estepa. (Pausa.) Sí, un dia sabràs què és això, seràs com jo, només que no tindràs ningú, perquè no hauràs tingut pietat de ningú i que ja no hi haurà ningú de qui tenir pietat.
Pausa.
CLOV: Això no està escrit. (Pausa.) I a més t’oblides d’una cosa.
HAMM: Ah.
CLOV: No puc seure.

  • El bloc fa set anys i va sent hora de dir-li adéu. Ha fet la tasca que podia, dintre del molt que calia. Hi ha ara altres espais, potser. I en qualsevol cas, fins aquí ha arribat. Em sembla bé arribar-hi amb el meu estimat Beckett, mag de l’expressió de la complexitat de la vida i la coexistència d’emocions (el cito en la traducció de Lluís Solà publicada per l’Institut del Teatre). Em recorda la convicció personal que la literatura infantil, o és literatura, o en realitat tant ens fa.
  • Gràcies a les lectores, als lectors (pocs?), als que han parlat i als que només llegien. He aprés molt. I gràcies als editors que, sense cap compromís de retorn per part meva, i sovint sense cap retorn, m’han permés accedir als seus fons amb plena llibertat. Petonassos i abraçades!

Exposició en homenatge de Mercè Llimona

darabuc-homenatge-mercè-llimona

Trobada amb Oliver Jeffers

Dissabte, a la llibreria Abacus del carrer Còrsega (Barcelona)

Dissabte, a la llibreria Abacus del carrer Còrsega (Barcelona)

‘El jardí curiós’, de Peter Brown

Darabuc:

Aquest article sobre un nou tram de la High Line, http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/planeta-nyc/2014/04/29/el-ultimo-tramo-de-la-high-line.html, pot ser una bona ocasió per a recordar aquesta nota sobre ‘El jardí curiós’.

Originally posted on Darabuc.cat · literatura per a infants i joves:

Pot transformar-se de nou en una ciutat verda i alegre la que havia donat l’esquena a la natura i s’havia lliurat al formigó i les xemeneies? Si és així, qui pot fer-ho? Han de ser grans projectes públics o pot ser com una bola de neu nascuda d’una petita iniciativa individual?

En aquest àlbum de Peter Brown (web), basat en la High Line de Manhattan —una antiga línia de ferrocarri elevat— un nen trobarà un racó de natura insospitat, molt afeblit; el cuidarà com millor sap, aprendent sobre la marxa i també amb esforç i estudi, i el «jardí curiós» ho agrairà explorant nous terrenys. Sense ni adonar-se’n, el nen crearà exemple i la ciutat acabarà essent molt diferent del que era.

Les il·lustracions es reparteixen en vinyetes de mides diferents, a voltes sense text, amb un cert aire antic en els paisatges, però alhora austeritat en la…

View original 24 more words

Bellugallibres: espais d’intercanvi als Pallars

darabuc-bellugallibres

Per Sant Jordi: ‘Brillant’, de Maria Àngels Ollé

—Per on passa el tren?
—Per la via.
—Pobre Brillant,
prou que ho sabia!

Brillant, un nou tren potent i de colors ben bonics, crida l’atenció de tots en el seu primer viatge, que farem des del seu punt de vista: empaitant els arbres, passant amb por per un túnel, amb cura i sense cap mena de retard. Ha agafat fama de ràpid i de bonic. Però un dia, quan encara era fosc i el maquinista cau vençut per la son, “veu una taca fosca a terra”. És una vaca! Què farà? “No s’hi pensa gens” i salta fora de la via. El daltabaix no és greu, per sort, però caldrà temps i una grua. Els passatgers en parlen:

—Per una vaca! —diu un home.
—Fer parar tot un tren —diu el del seu costat.
—Val menys una vaca que el temps que avui jo perdré —fa un senyor molt important.
—Una vaca, Déu n’hi do… —fa la veïna, que és una pagesa jove—, val molts duros una vaca!

—Si el tren no descarrila, si el tren li passa per sobre, s’hauria mort la vaca, mare? —pregunta un nen.
—Sí, és clar, el tren pesa molt —li contesta la seva mare.

Brillant passarà uns dies dolents, ben reparat, però encara apagat per l’accident. Ja “ningú no se’l mira”. Fins que puja aquell mateix nen, que el reconeix i el lloa: “Mare, em penso que és Brillant … el que va salvar la vaca! … Quina sort hem tingut de tornar-hi a pujar! Oi, mare?”, i la màquina s’anima i tornar a sortir a empaitar els arbres. El conte circula sense ambició literària però amb plena funcionalitat i capacitat suggeridora per als petits. Què haguéssim fet nosaltres en el cas de la protagonista? Ens hauríem atrevit? Què es guanya i què es perd? Com ens quedem, després d’un accident?

Dibuix de Bartomeu Massot (fragment)

Dibuix de Bartomeu Massot (fragment)

La proposta il·lustrada de Bartomeu Massot és propera a l’estil dels nens, amb ceres de colors vius i d’altres imatges més petites, que són negatius rascats. El llibre s’acompanya a més de propostes didàctiques, amb treball de vocabulari i la creació d’una maqueta de tren amb capses de llumins.

  • Maria Àngels Ollé, Brillant, el tren que va salvar una vaca. Dibuixos de Bartomeu Massot. Barcelona: La Galera (col·lecció La Galera d’Or, sota la direcció de Marta Mata), 1964.
  • Vegeu també aquesta nota de Fina Rifà a Faristol, sobre la col·lecció en conjunt

‘Baobab, el gegant de Madagascar’, de Montserrat Codina Plans

Sd·edicions potser és el nostre editor més inquiet, quant al tacte dels seus llibres (quant al format, també, però ningú pot comparar-se amb Thule). Les seves cobertes i lloms —sovint, en pots petits— fan goig de repassar. No trobareu les seves propostes a totes les llibreries, però no sé imaginar una llibreria bona que no en tingui. L’encís del llibre com a vehicle no hauria de fer oblidar les possibilitats del llibre com a objecte. (I l’encís del llibre com a objecte no hauria de fer oblidar la qualitat de la història que s’hi explica, és clar; una història fluixa de tacte diferent segueix essent una història fluixa. Però donat que la majoria d’editors es mouen en els formats estandarditzats, aquest no és el tema de la nota present.)

Baobab, de la Montserrat Codina Plans, es presenta com un petit acordió amb funda. La part posterior es desplega per mostrar un altíssim baobab, amb la intercalació de fulla, fruit i flor, que sembla néixer d’una barca que va a l’encalç d’un peix i una tortuga. Al final, unes petites informacions per situar el conte. A l’altra banda, el conte i algunes il·lustracions, distribuïdes de forma irregular per una o diverses pàgines del desplegable, ens fa viatjar de El petit príncep a l’Àfrica dels mites culturals, amb un “músic de les paraules” que sap guardar, en el seu instrument fet de copes, “les primeres paraules dels infants”. Parla una germana gran que, estirant del fet màgic que la primera paraula del seu germà petit sigui “baobab”, llegeix i cerca fins arribar (per la via dels llibres, però contat com si fos de veritat) a l’illa de Madagascar i un poble de “pescadors Vezo, seminòmades del mar”.

Em sembla una bona lectura sobre tot per a ser mirada i llegida en companyia. Se’m fa difícil indicar orientacions d’edat: en companyia, a partir d’uns 6 o 8 anys, i per deixar a l’abast, potser a partir d’uns 9 o 10. El text no s’ajusta al codi infantil habitual però la brevetat el fa abastable.