Darabuc · literatura per a infants i joves

El Club de lectura infantil de Cambrils té des de fa uns mesos un bloc propi. En aquest temps, les noies participants han llegit i comentat llibres d’en Joles Sennell, la Jane Vejjajiva, la Cornèlia Funke, la Maite Carranza o en Roald Dahl. Els membres del Club de lectura juvenil han llegit Jordi Sierra i Fabra, Josep Vallverdú, Andreu Martin o F. E. Higgins.

Felicitats als participants i als organitzadors: que gaudiu de la lectura per molts anys.

Avui dia 9 de maig es fa la inauguració oficial de la nova biblioteca municipal de l’Arboç, situada a l’avinguda de Sant Jordi, 12. A les 20:00 hi serà l’actriu i narradora Jordina Biosca, per narrar Orígens.

Dimarts 13 de maig, a les 20.00 h, es presentarà el cinquè llibre d’en Toni Villalobos, Juls, Juliette, a la llibreria L’Illa de Mollet, amb la presència de l’autor i d’en Josep Maria Valero. En Toni Villalobos ha publicat abans El foc de la nit, M’avorreixo, va dir en Pol, El pop dels nou tentacles i Lluny de l’altiplà, tots ells a Barcanova. Llegiu-ne els detalls a Una illa plena de llibres.

.

La pell fa
de tambor
percudit
per les mans
de la por,
pel galop
del cavall
que no pot
conquerir
l’ultim guany
del repòs.
Sepharad
i la mort,
cavall flac,
cavall foll:
tot sovint
no destries
llur nom
en el somni
del temps
dolorós.

.

(Poema III de La pell de brau)

Ai, setmesona,
cuca de llum,
no tinguis pressa
a badar els ulls:

a dins de l’ou
-és dia encara-
has de seguir
fins que la mare

tingui repòs
i agafi empenta
per a ensenyar-te
que el dia és negre

però que tu duus
a sobre, cuca,
amor de sol
i llum de lluna.

No tinguis pressa
a badar els ulls.
No tinguis pressa,
cuca de llum.

Aprofitem el pont per anar a veure una neboda que, d’improvís, ha tingut la urgència de sortir un punt massa de pressa. Què no li hauran contat, de coses admirables que hi ha al món, que no pot esperar!

A veure si, en una altra ocasió, el retorn temporal a on vaig néixer no és a corre-cuita i em permet de veure, qui sap, algú de vosaltres amb qui em complau de xerrar amb ocasió de la literatura i la vida. Petons i que descanseu.

Llegeixo al bloc de Carme Miró que WebQuestCat (la Comunitat Catalana de WebQuest) estrena un portal de nou disseny i voluntat interactiva. Entre les diverses “caceres del tresor” hi ha, per exemple, la de El Tirant lo Blanc, el millor llibre del món, de Carme Cases.

.

És infreqüent que els blocs dels il·lustradors catalans, illencs o valencians estiguin redactats en la nostra llengua. Les raons de mercat són aclaparadores: el mercat editorial en espanyol (Espanya i Amèrica) i anglès (els dels països respectius i l’internacional) és molt més poderós, i un bloc és una tarja de presentació al món, no als de casa. No veig que sigui qüestió de posar-s’hi pedres de més al fetge, però tampoc fa mal una alegria a la xarxa, ben a l’inrevés. O sigui que si us bé de gust, visiteu per exemple el bloc de l’il·lustrador Xavier Salomó, que ha posat imatges a Una nit bestial o El camino que no iba a ninguna parte, ha rebut el premi Junceda i ha estat il·lustrador destacat a la revista CLIJ.

El projecte de Nascuts per llegir inclou una secció de «receptes literàries», on la biblioteca de Ca N’Altimira selecciona i comenta diversos llibres que giren entorn d’un tema. Dos dels pdf s’intitulen «Parlem de la mort d’un ésser estimat».

El tema és difícil, però necessari. Jo crec, personalment, que el millor és integrar-lo en la vida diària dels infants, sense esperar a la urgència de la perdua. Però també en aquest darrer cas, els llibres poden ser una bona ajuda per a superar el mal tràngol i comprendre el cúmul de sensacions i sentiments que podem arribar a experimentar.

.

(En castellà, la meva La vieja Iguazú parla de la vellesa, la mort i la transcendència humana: la llavor que deixen els que se’n van en aquells que els estimem i volem continuar part del seu camí amb les nostres passes.)

Per completar una mica la notícia anterior, copio una llista dels llibres publicats en català per l’Elena O’Callaghan. És treta del Qui és qui. Cercador de les Lletres Catalanes. No és completa del tot, l’aniré revisant.

• Narrativa
• El petit roure. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Bestieses i animalades. Barcelona: Cruïlla, 1987 [infantil]
• Estàs com una cabra!. Barcelona: Edelvives - Baula, 1991 [infantil]
• Cric-cric!. Barcelona: Edelvives - Baula, 1991 [infantil]
• Conte prim. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991 [infantil]
• No n’encertes ni una!. Barcelona: Casals, 1992 [infantil]
• Marsupial, no siguis animal!. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 1993 [infantil]
• Aranya peluda busca aranyot pelut. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993 [infantil]
• … i un be negre amb potes rosses!. Barcelona: L’Arca de Junior (Grijalbo Mondadori), 1994 [infantil]
• El grill trapella. Barcelona: La Galera, 1994 [infantil]
• Lladrar a la lluna. Barcelona: Edelvives - Baula, 1994 [infantil]
• Un gat molt poc gat. Barcelona: Edebé, 1995 [infantil]
• S’han tornat bojos!. Barcelona: La Galera, 1996 [infantil]
• L’enrenou del 49 (amb Maria Dolors Alibés i Riera). Barcelona: Luis Vives, 1996 [infantil]
• La revolta dels disbarats. Barcelona: Cruïlla, 1998 [infantil]
• De l’embolic treu-ne profit. Barcelona: Baula, 1999 [infantil]
• Caus i cacaus. Barcelona: Edebé, 1999 [infantil]
• Uns ratolins empipadors. Barcelona: Combel, 2000 [infantil]
• Un ocellot que… déu n’hi do!. Barcelona: Cadí, 2000 [infantil]
• Teatre
• Rauxes i disbauxes. Barcelona: Barcanova, 1992 [juvenil]

L’Elena O’Callaghan ha obtingut el premi Alandar de literatura infantil en castellà, que convoca Edelvives, amb una obra ambientada a l’Egipte actual (no a l’antic, com havia escrit jo anteriorment): A lo lejos, Menkaura. (Menkaura és el darrer dels grans faraons de les piràmids. En grec se’l coneixia com a Mykerinos, d’on ve el nom més freqüent en català de Micerí.)

Esperem que aquest premi obri més portes a la difusió de la seva literatura en altres llengües i, en general, a noves traduccions d’autors catalans. En aquest enllaç podeu llegir la nota de premsa d’Edelvives, que inclou un resum de les obres i unes paraules dels guardonats. El concurs infantil de la mateixa editorial l’ha guanyat l’Alfredo Gómez Cerdá.

Del 24 d’abril al 4 de maig de 2008 se celebra la Fira del Llibre de València. Teniu la informació recollida a www.firallibre.com.

.
La benvinguda a un nou espai de xerrada, organitzat en blocs d’aproximadament infantil, juvenil i adults:

«T’agrada llegir?
T’agrada escriure sobre el que llegeixes?
Has arribat al bon lloc!

Què Llegeixes? és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què Llegeixes? també està ple de concursos sobre llibres i literatura.»

En aquest enllaç podeu visitar l’especial de Sant Jordi preparat enguany per la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: «Amb motiu de l’arribada de nou de Sant Jordi, us oferim un apartat especial sobre el tema, amb selecció de pàgines web, recomanacions de novel·la i música, guies de lectura i novetats fetes per les biblioteques, activitats que es realitzen a les biblioteques relacionades amb el tema, informació dels llibres més prestats a les biblioteques de la Xarxa… També el catàleg infantil Chilias ha preparat un especial sobre la festivitat. Esperem que sigui del vostre interès.»

Aquest poema d’en Josep Maria Sala-Valldaura és recomanació de la Clàudia, jove lectora de molts llibres, qui l’ha tret de l’antologia Poesies amb suc, recollida per en Miquel Desclot. En una altra ocasió, també ens ha recomanat el llibre de Bestioles menudes.

Conjur per mirar d’aprovar sense estudiar

Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
Per què sóc tan manta?

Ai, Déu meu,
Déu meu!
Estudiar és una creu!

Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
No en sé res de res
i ho escric tot al revés.
Com costa
trobar una resposta!

Fes, Esperit Sant,
Esperit Sant,
un miracle ben notaaable…
i miraculosament,
tots diran:
“Excel.lent,
és excel.lent!”.

Joles Sennell —o Pep Albanell, o una de les moltes mans de l’Ofèlia Dracs— és un autor complex, que amb els seus diversos noms de lletra sembla respondre afirmativament a la pregunta que de vegades es fa, respecte de si existeix o no la literatura infantil i juvenil com a forma especial de la literatura (com a gènere, o com a literatura marcada pel seu públic). Quant a la literatura per a infants i joves, jo entenc que en Joles ha aportat molta fantasia, treball lèxic, trames ben construides i, sovint, humor.

La rosa de Sant Jordi (ed. Cruïlla, il·lustrada per na Roser Capdevila), amb la seva senzillesa, és una de les històries que més m’agraden d’ell, molt rodona i ben trabada. Per a lectors infantils que ja necessiten més que un àlbum o per a llegir acompanyant els més petits. (En publicaré una nota específica d’aquí a uns dies.)

La foto és de les pàgines de l’AELC.

El meu Taller de Contes per als més menuts està enfocat al foment de la lectura, més que a l’activitat teatral. Això no vol dir res en contra dels actors-narradors, com és lògic; es tracta, senzillament, d’una forma d’enfocar-lo amb un objectiu específic (i d’acord a una preparació personal, que en el meu cas, no és d’escola de teatre), que concedeix molta importància al llibre en si. De fet, el seu objectiu es podria resumir a atansar els nanos als llibres i associar la lectura amb el plaer i el descobriment. Per tant, procurem treballar gairebé sempre sobre contes editats, que transformem i recreem amb llibertat, però mostrem bé durant el conte, bé després d’haver-lo contat.

Abans de narrar i després, hi ha programada una estona específica de moviment lliure, on els nanos miren, trien, remenen, fullegen, recorden, repeteixen, completen, investiguen per si mateixos, en fi: fan el que volen amb la sèrie de llibres que aquell dia hem posat a la seva disposició. I jo, a voltes, penso que són els minuts que més m’agraden…

Les fotos són preses al CP León Felipe, a Socovos (Albacete).

.

.

El conte de L’ogre, el llop, la nena i el pastís, d’en Philippe Corentin (ed. Corimbo, en català al racó inferior dret), explica una història tradicional amb un problema que no és fàcil de resoldre sense organitzar-ho bé: com passaríeu a l’altra banda del riu un llop, una cabra i un feix d’herba, quan, de seguida que es quedin sols, el llop endraparà la cabra i la cabra, el feix, però en el bot no hi caben més que d’un en un? Hi ha diverses versions del problema; fa un temps me’n va arribar una de força estranya, japonesa, en mode de joc de Flash amb humor negre.

Aquesta versió d’en Corentin, amb protagonistes propis, té diversos punts forts. Un és l’ús de la mitja plana: una doble pàgina de fons canvia segons la mitja plana estigui a l’esquerra o a la dreta, el que representa molt bé els viatges amb el bot. Un altre és el fet que, a les imatges, està passant una segona història que modificarà el final del conte. I en general, l’ús de l’humor i la caricatura em sembla reeixit.

Com a crítica negativa, hi ha qui li resulta un conte massa lent o massa llarg. Proveu en canvi a contar-lo fent teatre (si voleu, en una versió més curta); passareu una bona estona.

Rebut de l’Anna, de Magnòlia en mà:

.
Avèm lo plaser de vos anonciar l’espelison del siti internet de OC, fondada en 1923 a Tolosa per Ismaël Girard. Nos podètz tornar trobar a l’adreça seguenta : www.ocrevista.com. Esitètz pas a nos dire vòstras remarcas e suggestions : siti@ocrevista.com. Vos desiram a totes una bona visita,
La còla de la revista OC

Tenim el plaer d’anunciar-vos l’obertura del web d’OC, «revista de las letras i de la pensada occitanas», fundada el 1923 a Tolosa de Llenguadoc per Ismaël Girard. Ens podeu trobar en l’adreça : www.ocrevista.com. Gràcies per comunicar-nos les seves observacions i suggeriments : siti@ocrevista.com. Bona visita,
L’equip de la revista OC

.

.

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
«Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor».

.

(Poema XXX de La pell de brau. La imatge l’he trobada aquí.)

.

.

CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

.

(Poema 1 de «Fira encesa», secció inicial d’Imitació del foc. Imatge de BocaJoe)

.

.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

.

És el poema inicial de les Noves versions de Rilke, de Joan Vinyoli. Si algú llegeix alemany, trobarà curioses diferències respecte de l’original, que és més repetitiu en les estructures, fet que multiplica encara més la rima:

Keep reading →

.

.

Lliures cavalls, a l’alba,
per la deserta platja.
Veus i tambors proclamen
la primavera.

Després, fet nou silenci
damunt el mar, les hores
encadenades besen
la sorra molla.

.

(Poema XXI del Cementiri de Sinera)

.

.

COUPERIN, A L’HIVERN

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.

.

(Poema 40 de les Poesies de Màrius Torres, llibre tercer, segons l’edició de Coyoacan, Mèxic, 1947.)

.

Volia parlar un dia de l’Eva Ibbotson, una autora que m’agrada força, per a lectors joves o bons lectors infantils, segons els casos. Un dels llibres seus que més he disfrutat ha estat La Maia se’n va a l’Amazones. He vist a la xarxa una ressenya amb la que coincideixo fil per randa i, per tant, us animo a visitar l’espai on l’he trobada: El país dels Kokamuskes. Les bones lectures són per a compartir, d’en Ramon Homs:

.

«Maia se’n va a l’Amazones (Salamandra, 2004), d’Eva Ibbotson, és una novel·la d’aventures força aconseguida, amb una heroïna clàssica, personatges secundaris rodons, un escenari exòtic i una trama consistent i de ritme captivador. Positiva, amable i de bon llegir.»

Llegiu-la, si no la coneixeu, i ja ens direu.

He pujat, com a curiositat, la portada alemanya. Al bloc de Kokamuskes veureu l’anglesa, que m’ha semblat molt atractiva. Una altra qüestió menor, per a l’editora o els traductors: No n’hauríem de dir La Maia se’n va…, enlloc de Maia se’n va…? I una última curiositat: el títol anglès fa Viatge al riu-mar i l’alemany, Maia, o de com la senyoreta Minton va llençar el seu corsè a l’Amazones. Algú en dona més?

.

El narrador i escriptor Carles Cano —autor, entre molts llibres, de la meravellosa Capgirell, l’illa llibre, il·lustrada per en Miguel Calatayud— ha guanyat l’11è Premi de Conte Infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, entre 105 propostes. El jurat era format per la Teresa Colomer, la Sabel Gabaldón, l’Emilio Urberuaga, la Rosa Mut i la Maria Palau. El conte serà il·lustrat per en Joma.

.

.

Arços i grèvol,
oculta neu, prim aire
de tramuntana.
Hivern del mar: sol fràgil
damunt platges desertes.

.

• Poema XX del Cementiri de Sinera. Foto firmada per en Joan Martín, presa del ButlleTIC.

.

Al web d’edicions del Bullent podeu consultar les bases del XVIII premi Carmesina de narrativa infantil. La recepció de textos és oberta fins el dia 4 d’abril de 2008. Sort!

.
En una certa concepció, l’art i la il·lustració per a infants no només han de ser realistes, sinó que s’han d’emmarcar en un estil força concret, de colors pastel, línies clares, cares rodones i somriures dolços. Un exemple clar en poder ser certs llibres que «regalen» els diaris, tot sovint sota molta fullaraca de Grans Clàssics i Lectures Educatives. En el millor dels casos, trobem imatges correctes. En el pitjor, un sentit utilitarista i barato de l’art, que converteix els llibres, senzillament, en una mala escola.

Les raons poden ser diverses. Per a començar, qui regala llibres com regala peces del Betlem o manuals de cuina o flors de Bach ho fa com a pur producte, amb la seva relació de cost de producció davant d’imatge percebuda. D’altra banda, qui potencia vendes amb hipotètics regals no sol ser amic d’experiments. Compra un butterfly pillow i et regalaré un collaret per a complir amb la sogra; no un disc de noves tendències de la música experimental.

El curiós, i aquí vinc a parar, és que els infants parteixen de l’abstracció. Els seus primers dibuixos són qualsevol cosa, tret de realistes. Ells utilitzen la convenció artística pura, la que permet titolar un filferro com a «núvol i cadira», la del creador gairebé omnipotent: «amb aquest quadre, vull parlar de X (ho sembli o no)».

Jo entenc que és més productiu partir d’aquí i vigilar de no malcriar-los després el gust cap a un realisme de baixa qualitat i cap a una concepció de l’art que només cerca la fotocòpia del que veiem, i no la transmissió plena i emotiva del que percebem amb el conjunt dels nostres sentits. Però aquesta és la meva convicció personal, no més. Què en penseu vosaltres?

El quadre és un dibuix de l’Eric a Obert tota la nit, un bloc on la Mar reflecteix activitats del seu fill Eric, seves o del conjunt de la família, a més de les reflexions i lectures que fa i van fent en comú. L’Eric té ara gairebé tres anys.

.

És oberta la convocatòria de l’onzè premi Mercè Llimona de conte i il·lustració, que organitza l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i edita Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es pot lliurar el text —entre 6 i 7 fulls DIN A-4 a doble espai, per a un públic de 8 a 10 anys— fins el 17 de març. Una vegada conegut el text guanyador, s’obre el concurs d’il·lustració, fins el 14 de juliol. Llegiu-ne els detalls a Vilanova.cat.

Segons he llegit a Magnòlia en mà —un bloc que m’agrada visitar, dedicat a la creació literària moderna en occità, i especialment a la poesia—, l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs d’Introducció a la cultura occitana, en quatre sessions de tarda, del 3 de març al 14 d’abril. Inclou aspectes històrics, literaris —trobadors, però també literatura moderna i contemporània—, arquitectònics, lingüístics i culturals en general. Vegeu-ne els detalls en aquest pdf.

D’altra banda, i sense deixar l’occità, l’Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés deth Conselh Generau d’Aran convoca els premis Aran de conte infantil, narrativa o poesia en aranès (o qualsevol altre dialecte o variant occitana). Les bases les podeu llegir a Gencat.