Un mapa creixent

El mapa de llibreries de LIJ (especialitzades o amb una secció específica important) que preparen al bloc del Bib Botó és cada dia més ple. Incloeu-lo al vostre GPS i bon turisme llibreter!

Editorial Flamboyant

Flamboyant és una nova editorial de Barcelona que ha encetat la seva producció amb la col·lecció «Petits grans tresors»: llibres editats en anglès al segle XIX, curiosos de veure i sovint divertits.

El llibre amb sentit neix com a resposta als limericks d’Edward Lear, figura clau del nonsense («sense sentit») i és un llibre humorístic, irònic i sarcàstic.

A Terronets de sucre, per a lectors més menuts, apareixen personatges infantils amb els seus jocs i les seves històries.

S’editen en un format de 24 x 20 cm, il·lustrats a color (amb la reproducció de les imatges antigues). Es presenten en traducció rimada (tot i que no mètrica) d’Abel Ramon Vidal. Com en tot el que té a veure amb la traducció de poesia, per futurs projectes jo seria partidari d’incloure-hi també un breu apèndix amb el text original.

• Bloc de l’editorial (en castellà)
• Coberta i primeres pàgines de Terronets de sucre (a Scribd)
• Coberta i primeres pàgines d’El llibre amb sentit (Scribd)

Llegendes del Sol i de la Lluna, de Carles Cano

Llegendes del Sol i de la Lluna, d’en Carles Cano, és un excel·lent recull de dues llegendes d’estil clàssic, amb tot el que cap esperar sota aquest nom: aventura i emoció, una part de màgia i enigma, la lluita amb forces superiors a les humanes (o la seva ajuda) i l’explicació mítica d’algun fet modern (com els gels de Groenlàndia o l’existència dels tuargi, el desert i la Via Làctia). Els dos textos es reuneixen, a més, entre els pols del desert (de sorra o gel) i la natura fèrtil i de la Lluna i el Sol. L’edició més recent, a Bromera, s’acompanya d’unes il·lustracions molt suggeridores d’en Paco Giménez, especialment atentes als moments més expressius.

Un riu de contes 2009

Aquest 2009, si tot va bé, es reprendrà la trobada de narradors orals Un riu de contes. La tercera edició serà a Bellver de Cerdanya.

Reflexió sobre la poesia al sistema educatiu de Secundària, per Sam Abrams

… Fa molt temps que observo que la lectura de literatura s’ha convertit en una càrrega molt feixuga per als joves lectors dins el sistema educatiu actual. Però la culpa no recau exclusivament sobre els joves, que pertanyen a una cultura visual i bla, bla, bla. La culpa recau en gran part sobre el sistema educatiu i la seva manera enquistadament tradicionalista i historicista, i dissecadament formalista de presentar la literatura, i en especial la poesia. En uns tallers de lectura de poesia que organitzaven en certs centres culturals de La Caixa a Barcelona, Granollers i Vic durant anys, vaig poder veure i comprovar personalment que els joves lectors no es posen necessàriament de cul a la poesia si saps triar els autors i els poemes i si la saps presentar i explicar amb ganes i entusiasme, de manera que percebin que és una experiència potent, tant per al professor com per a l’alumne.

Fa anys es deia que no hi havia dones frígides sinó homes inhàbils. Crec que no hi ha no-lectors de literatura i de poesia sinó sistemes educatius i ensenyants febles i equivocats.

• Llegiu-la completa a Feblesa del sistema, Avui, 23 de juny de 2009

El vol del falcó, de Josep Vallverdú

El vol del falcó és una novel·la èpica, ambientada en un món grec primitiu, mític i màgic (un món homèric, però amb poca aparició dels déus). La trama té certs paral·lelismes amb L’ombra del senglar: un jove (allà era un nen) desvalgut i maltractat és adoptat per un grup que li permetrà de créixer fins a assolir un càrrec social de gran categoria, però no sense passar proves (molt) dures. El punt de vista, com allà, és el de l’heroi masculí clàssic i els personatges femenins són escadussers i poc desenvolupats. Són novel·les de l’aventura de l’home jove en temps de rols socials molt marcats.

La colla mata-degolla, d’Edward Gorey

Angle Editorial ha publicat fins ara tres llibres d’Edward Gorey, autor d’humor macabre que va donar nom al gènere gore. Són textos molt divertits —si teniu el dia—, presentats en edició bilingüe.

La colla mata-degolla és un abecedari en versos apariats, que subverteix el gènere clàssic (que va del conegut A was an apple-pie, B bit it, C cut it, D dealt it, E eat it, F fought for it…, a qualsevol abecedari modern com ara A is for apple up in a tree, B is for Ben who has buns for tea, C is for candle and C is for cat… [font]). Al llibre de Gorey, cada lletra correspon a un nen o una nena morts en circumstàncies bèsties: A is for Amy who fell down the stairs, B is for Basil assaulted by bears, C is for Clara who wasted away, D is for Desmond thrown out of a sleigh… En aquest vídeo de You Tube veureu les pàgines de l’original; en aquest altre, una proposta d’animació per stop-motion.

Noves biblioteques públiques a Teià i Cabrera

Saludem la incorporació de dues noves biblioteques municipals al Sistema de la Lectura Pública de Catalunya:

El divendres 12 de juny, a les 18 hores, obrirà les seves portes la biblioteca Can Llaurador, a Teià; el dissabte 13 de juny a les 13 hores ho farà la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, totes dues al Maresme.

En el cas de Teià, el nou equipament té una sola planta amb una superfície de 1070m². S’inaugura amb un fons de 10.000 documents i 97 títols de revistes i diaris.

En el cas de Cabrera, el nou equipament, amb una superfície de 540 m² distribuïts en tres plantes, compta amb un fons inicial de 12.000 documents en suports variats i la subscripció a més de 50 diaris i revistes.

Aquestes dues biblioteques, de titularitat municipal, són la 338 i 339 biblioteques integrades al Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Reben el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Font: Biblioteques.Gencat.cat

L’home que es va aturar davant de casa, de Joaquim Carbó (2)

Ressenya i recomanació d’en Josep Maria Aloy, dins 100 llibres de literatura infantil i juvenil en llengua catalana, del llibre del que us parlava l’altre dia. Cliqueu per ampliar la imatge.

Premis Samaruc 2009

L’Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV, a Bibliotecaris.org) ha lliurat els premis Samaruc, que tenen quatre categories: millor novel·la infantil, millor novel·la juvenil, bibliotecària o  bibliotecari de l’any i premi d’honor. Els guardonats han estat Manel Alonso, per Conta’m un conte, de Brosquil; Salvador-Damià Insa, per Mort d’un interí de Secundària, de Marfil; Maria Salut Cubells, bibliotecària d’Algemesí, i Sento Beguer.

En parlen a Uendos, Greixets i Maremortes i, més breument, el propi Manel Alonso.

Medusa, de Ricard Bonmatí

*

Ombrel·la urticant
de l’home invisible
que al mar refrescant
fas ombra impossible,

si un cos veus nedant
i et gosa remoure,
si estava cremant,
l’acabes de coure.

*

Ricard Bonmatí, Estimades feres (Bestiari), il·lustrat per la Roser Rius, Bruño, 1990. Foto de william a Flicker: medusa a un aquari.

Premi El Vaixell de Vapor 2009, per El triomf d’en Polit Bonaveu, de Carles Sala

Resum de la nota de premsa de Cruïlla:

El guardó, dotat amb 24.000 euros, es va lliurar en una festa d’homenatge al 25è aniversari d’Editorial Cruïlla, de la col·lecció i del premi d’El Vaixell de Vapor, en què també es va fer entrega d’un guardó commemoratiu als vint-i-quatre guanyadors de les anteriors edicions. El premi 2009 de literatura juvenil Gran Angular va ser declarat desert.

Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Des del 2008 ha publicat Sóc com sóc (Barcanova), Flairosa, la bruixa dels sabons (segon premi Barcanova) i Bona nit, Júlia (La Galera, premi Guillem Cifré de Colonya). També ha publicat dos contes a la revista Cavall Fort. El triomf d’en Polit Bonaveu es publicarà aquesta tardor a la sèrie blava de la col·lecció, adreçada a lectors a partir de set anys.

L’home que es va aturar davant de casa, de Joaquim Carbó

L’home que es va aturar davant de casa, d’en Joaquim Carbó, m’ha semblat una novel·la peculiar. És una novel·la de l’Oest, de vaquers i indis, però no és pròpiament una novel·la d’aventures (a pesar que ho és en part i que l’autor és un mestre del gènere), ans sobre tot una novel·la de formació, de creixement i maduració moral, fins a cert punt una Bildungsroman (Viquipèdia).

Encara és peculiar dins d’aquest gènere perquè la maduració la fan dos personatges d’edats molt diverses: el jove Leo Mills i el seu avi, gràcies a en Sam, «l’home que es va aturar davant de casa», qui amb la seva empenta, el seu humor i la seva saviesa els ensenyarà a respectar els altres, com l’indi Llop Solitari o, ja a l’epíleg, el negre Bafoulos.

Un tercer tret la caracteritza: el creixement es fa, sobre tot, a través de la paraula, del diàleg, ja sigui entorn de passatges de la Bíblia, que el jove Leo llegeix a l’atzar per la nit i tots en parlen fins a treure’n l’entrellat, o mentre passegen o alguna raó reté els personatges a casa. És una novel·la prou cervantesca, si pensem a la segona part del Quixot, on el veritable plaer és menys l’humor que la xerrada.

Breu: 4 de juny, l’Eulàlia Canal, a La Gralla

Dijous 4 de juny a les set de la tarda, a l’Espai Gralla (4a planta), es presentarà el llibre Un cargol fabufantàstic, de l’Eulàlia Canal. Hi seran l’autora, l’Anna Maria Farrés (assessora literària d’Editorial Barcanova) i l’escriptor Pere Martí.

Difícil d’acontentar, de Shel Silverstein

.

DIFÍCIL D’ACONTENTAR

(Per llegir de cap a peus sense respirar)

La Rosa em fa nosa,
l’Aleix m’avorreix,
l’Elena em fa pena,
en Martí és un garrí,
la Marta m’afarta,
l’Adrià és un marrà,
la Felipa m’empipa,
en Bernat és cagat,
la Claror em fa por,
en Guifré és barroer,
l’Ada és guillada,
en Raül és gandul,
la Mar es vulgar,
en Pau és babau,
Darabuc és un ruc
poruc i farruc
i miri allà on miri,
tothom m’és feixuc!
(Uf…)

*

HARD TO PLEASE

(To be said in one breath)
Elaine gives me a pain,
Gill makes me ill,
Winnie is a ninny,
Orin is borin’
Milly is silly,
Rosy is nosy,
Junie is loony,
Gussie is fussy,
Jackie is wacky,
Tommy is balmy,
Mary is scary,
Tammy is clammy,
Abby is crabby,
Patt is batty,
Mazie is lazy,
Tiny is whiney,
Missy is prissy,
Nicky is picky,
And almost everyone
Makes me sicky.
(Whew!)

.

Podeu fer servir la versió lliurement. El millor efecte s’aconsegueix, potser, si us hi afegiu al final o em substituïu a mi. Aquest punt no es troba a l’original, però pels usos en grup o en l’aula va bé, ja que recorda que l’humor ha de començar per un mateix. I si jugueu a ampliar el poema amb nous «insoportables», potser ajuda a evitar de caure en paraules massa gruixudes o utilitzar el poema com a arma, quan és una ironia.

5 de juny: Vabau a L’Espolsada

Nota de L’Espolsada:

Hi ha contes i contes, i nosaltres, divendres que ve, tenim l’oportunitat de presentar-vos uns contes fets amb material reciclat i amb un missatge molt bonic: «Per caminar cap als somnis, res com unes bones cames».

Els contes i el nino que els acompanya, un peix, els fan dos germans de Roda de Ter, l’Elisabet i l’Antoni (Vabau: contes i ninos reciclats) que divendres seran aquí per explicar-nos Animals fenomenals o per què els peixos tenen cames.

No només sentirem el conte, el veurem, sabrem com el fan i dibuixarem. Els dibuixos els exposarem a la llibreria i ells els penjaran a la seva pàgina web. Més informació al targetó adjunt.

• Nota posterior i fotos de l’activitat

Diccionari del català col·loquial, amb presentació a L’Illa

«Escriure en català pels joves» és una frase senzilla, però com a acte, no ho és tant; i no em refereixo ara a les dificultats pròpies de l’escriptura, sinó a les pròpies del català juvenil: la peculiar situació de la llengua, que no té territori exclusiu i sempre conviu amb llengües particularment fortes (el castellà i, en petita mesura, el francès), fa que les discrepàncies entre varietat normativa i varietat col·loquial creïn tensions particularment fortes.

Un ajut pot ser aquest nou Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon, que un dels autors, en Jaume Salvanyà, presentarà a la llibreria L’Illa el proper 2 de juny. «L’obra està elaborada per Departament d’assessorament lingüístic de les emissores del Grup Flaix. Recull 2400 paraules i expressions que acostumen a generar dubtes sobre la seva correcció i que, sovint, són calcs del castellà.»

Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars

Trobo una llàstima que no s’hagi recuperat Sherlock Holmes i el seu exèrcit d’irregulars (The Case of the Baker Street Irregular: A Sherlock Holmes story), d’en Robert Newman (Laia, 1983, 1987), una novel·la que era una bona introducció, o potser també un bon complement, al món del detectiu més famós de la literatura.

La novel·la introdueix tres personatges infantils (un de Cornualla i dos germans londinencs), que seran claus perquè en Holmes pugui resoldre un cas que de retruc acabarà afectant un dels propis nens. La trama dels adults inclou ambició, venjança i xantatge, amb segrestos i fals terrorisme; però no és mai violenta en excés (no ho solen ser els casos d’en Holmes en general, però aquí és gairebé tot encara més indirecte). El to general va derivant cap al melodrama, com potser és propi d’una novel·la ambientada a l’època; un sarcasme final del detectiu fa de comentari irònic sobre la pròpia novel·la. Els raonaments i modes de conducta d’en Holmes són reconstruïts amb encert (de fet, és fàcil de recordar passatges i recursos de diversos relats), com ho és la caracterització d’en Watson. Donat que no tenim novel·les holmesianes (només relats breus i uns pocs d’extensos) i que els textos de Conan Doyle mai no donen gaire espai als infants, seria una bona idea recuperar aquest llibre, que cobria un buit.

Taller de plastilina a Baobab

Presentació de RondCat

Nota de Jornada RondCat:

L’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili es complau de convidar-vos a l’acte de presentació del projecte RondCat, d’estudi de les rondalles catalanes, cofinançat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per la Universitat Rovira i Virgili.

La sessió tindrà lloc el dia 28 de maig, de 18:45 a 20:45 h., a l’Aula Magna del campus Catalunya de la URV (Avinguda Catalunya 35, Tarragona) i comptarà amb la presència del Dr. Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili, i del Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

El professor Hans-Jörg Uther (Göttingen, Alemanya) hi pronunciarà una ponència sobre les rondalles catalanes en el context de la recerca internacional i l’equip de recerca de la URV que ha dut a terme el projecte n’explicarà la gènesi, el desenvolupament i els resultats, posant un èmfasi especial en els dos darrers:

• el llibre Index of Catalan Folktales de Carme Oriol i Josep M. Pujol (Helsinki: Academia Scientiarum Fennica 2008).
• el web multilingüe “Cercador de la rondalla catalana” consultable en català, anglès, espanyol i francès.

La guerra d’abracells, de Shel Silverstein

.

LA GUERRA D’ABRACELLS

No m’agrada la guerra de vaixells,
més m’estimo la guerra d’abracells:
ningú se’n va a pic
a cops de canó,
ans fas nous amics
a cops de petó,
moixaina i somrís.
—I guanyar? Qui guanyarà?
—Tothom qui hi vulgui jugar!

*

HUG OF WAR

I will not play at tug o’ war.
I’d rather play at hug o’ war,
Where everyone hugs
Instead of tugs,
Where everyone giggles
And rolls on the rug,
Where everyone kisses,
And everyone grins,
And everyone cuddles,
And everyone wins.

*

Versió pròpia, molt lliure. (Si us agrada i la voleu distribuir copiada, us agrairé que n’esmenteu la font.)

Vuit globus, de Shel Silverstein

Una adaptació lliure dels «Eight Balloons» de Shel Silverstein.

*

Vuit globets que ningú no adquiria
es desagafaren una bona tarda.
Lliures d’emprendre allò que els abellia,
aquells vuit globus feren la volada.
Un s’envolà a tocar del sol… PAM!
Un volgué veure un cotxe de prop… PAM!
Un trencà el son a sobre un roser… PAM!
Un jugà massa amb un nen matusser… PAM!
Un gosà admirar les dents d’un cocodril… PAM!
Un s’enamorà d’un porc espí… PAM!
Un provà l’oli dels ous ferrats… PAM!
Un s’assegué fins que perdé tot l’aire… FFSSSSS!
Vuit globets que ningú no comprava
un bon matí alçaren a volar,
lliures de surar, lliures de planar, lliures d’esclatar
allà on els petava.

*

Eight balloons no one was buyin’
All broke loose one afternoon.
Eight balloons with strings a-flyin’,
Free to do what they wanted to.
One flew up to touch the sun – POP!
One thought highways might be fun – POP!
One took a nap in a cactus pile – POP!
One stayed to play with a careless child – POP!
One tried to taste some bacon fryin’ – POP!
One fell in love with a porcupine – POP!
One looked close in a crocodile’s mouth – POP!
One sat around ‘til his air ran out – WHOOSH!
Eight balloons no one was buyin’ -
They broke loose and away they flew,
Free to float and free to fly
And free to pop where they wanted to.

*

Si us diverteix, feu-la servir tranquil·lament, però sempre us agrairé que citeu la font.

Cataclic!

• Clica a la imatge per accedir a aquest nou portal de foment de la lectura i ús de les biblioteques públiques de Catalunya. Quantes creus que n’hi ha? 100, potser? 200, que no són pas poques? 300 i no te les acabaràs? Doncs bé, en són encara més, no t’ho deixis perdre!

Nou llibre d’Einar Turkowski: Una llum diminuta sorgí del no-res

Turkowski és un autor per mirar i remirar, sense prendre’s necessàriament els seus llibres com una proposta que es completa de cap a peus en un sol dia. En realitat, quant de temps podríem passar amb cadascuna de les imatges de més amunt?

Hi trobareu més informació al bloc de Libros del Zorro Rojo.

De camins i boscos. Il·lustracions de Xavier Salomó al Marquet de les Roques

• Prenc la imatge del bloc de la Meritxell Martí, autora d’Una nit bestial (Cruïlla). A l’exposició es mostren les imatges d’aquest llibre i d’El camino que no iba a ninguna parte (SM).
• Bloc i web d’en Xavier Salomó.

Premi Mercè Llimona 2009 per a Núria Tort

La vilafranquina Núria Tort Armengol ha estat la guanyadora del Premi de literatura infantil il·lustrada Mercè Llimona 2009, en la modalitat de text, per l’obra En Juli i la màquina empassa-colors. Aquest premi, convocat anualment per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, compta amb la col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat [qui edita el conte guanyador].

Margarida Carbonell, Jordi Llavina, Fina Rifà i Antoni Munné, com a membres del jurat del Premi Llimona 2009 en la modalitat text, han decidit atorgar el premi al conte presentat per Núria Tort per la qualitat de la seva escriptura i la originalitat de la proposta, que fa adonar al lector de la pèrdua de sensibilitat davant del que tenim més a prop, de la mà d’una màquina empassa colors recorrent una simbòlica aventura.

…

Un cop conegut el text guanyador s’obre ara el termini per presentar-se al premi en la modalitat d’il·lustració. Els treballs es podran presentar fins l’1 de juliol, tal i com es recull a les bases que es poden consultar al web municipal http://www.vilanova.cat. L’obra guanyadora s’editarà pels volts de Nadal de 2009.

Font: Vilanova.cat

El donyet de l’aigua, a la biblioteca de Montitxelvo

Breu: Premi Carmesina per a Santiago Forné

La 19a edició del premi Carmesina de literatura infantil ha triat l’obra L’últim linx, d’en Santiago Forné, que anteriorment només havia publicat novel·les per adults: La dona infidel (Quaderns Crema) i L’últim estiu abans de Chicago (Tabarca, Premi Ciutat de Torrent 2006).

El guardó, que convoca i organitza la Mancomunitat de Municipis de la Safor, està dotat amb 2.500 euros i l’edició de l’obra en la col·lecció “Els llibres del gat en la lluna” d’Edicions del Bullent.

Més informació, al lloc web de l’editorial. Felicitats per a en Santiago i els qui puguin trobar oberta la porta de la publicació, segons sembla anticipar la nota de Bullent.

Torna La Cua de Palla?

Al bloc de La Bòbila trobo aquesta notícia que remet a Calamars a la catalana, d’en Santiago Bennassar:

Arriba la boníssima notícia que La Butxaca recuperarà “La cua de Palla” per al seu catàleg i que de moment començarà posant a l’abast dels lectors un total de 12 títols de la mítica col·lecció. Veurem fins quan dura el nou experiment. A la web de La Bòbila hi trobareu tots els enllaços per saber el que volgueu d’aquesta mítica col·lecció que va ser fonamental perquè molts autors nostrats s’iniciassin en la lectura negra amb tapa groga.

Sempre és bo que una cultura no només renovi, sinó també recuperi (l’ocasió demana repetir aquest enllaç). Que vagi endavant, però sobre un terra ferm, no com a simple fugida endavant. A aquest pas, seguirem tenint de negra, i negra per joves, durant molt de temps. Bona notícia per a un gènere literari per excel·lència, on és fàcil deixar-se menar i fer-ho acceptablement, però molt difícil distingir-se. Si voleu patir, i aprendre tant com patireu, escriviu-la negra!

Pluja de poemes a “Vols llegir?”

• “Pluja de poemes”, a Vols Llegir?
• S’hi juga amb diverses imatges d’Els animals de la pluja, d’en Pedro Villar, il·lustrat pel Miguel Ángel Díez i traduït per en Marc Granell.